Amalia

Amalia

Amalia i Eduardo (Amalia)

Amalia es una novel.la del Argentí, José Màrmol, la primera part fou publicada l’any 1851, en forma de bolletí, en el diari LaSemana de Montevideo. La seva publicació fou interrumpida per el pronunciament de Urquiza, que va donar impuls a la lluita contra Rosas. Va apareixer, finalment, publicat en forma de llibre l’any 1855, enBuenos Aires, amb l’edició dels últims 8 capitols. Es considerada la primera obra rioplatense.
Relata l'amor entre un home i una dona joves, que es malmet per causes alienes a la seva relació; en elcas, la situació de violència política que acaba en la mort violenta de la parella. El marc històric és la ciutat de Buenos Aires en l'anomenat “any del terror” de 1840 (entre el 4 de maig i el 5d'octubre). Els enfrontaments entre federals i unitaris.
Això desemboca en un enfrontament a mort entre el governador de la província de Buenos Aires, Juan Manuel de Roses, home fort de la ConfederacióArgentina i encarregat de les seves relacions exteriors, i els seus enemics interiors i exteriors: les forces unitàries al comandament de Juan Lavalle, l'il·legítim govern de la República Oriental del'Uruguai, defensat pels exiliats argentins, i l'esquadra francesa d'ultramar, interessada en l'obertura del comerç i en una eventual ocupació i recolonització de territoris de l'antiga Amèricaespanyola.
La història comença per un intent fallit de fugida clandestina a Montevideo d'Eduardo Belgrano, un jove militar. Belgrano és ferit greument, i Bell aconsegueix salvar-li la vida i portar-ho acasa de la seva cosina Amalia, una viuda jove que té una casa en Barraques, a les afores de Buenos Aires. Eduardo i Amalia decideixen casar-se para, una vegada reposat ell de les seves ferides, fugirels dos a Montevideo. No obstant això, soldats de la Societat Popular Restauradora, la famosa Panotxa (força de xoc del govern de Rosas) arriben a la casa d’Amalia i els maten als dos.

El seu...