Amarga reflexi sobre un manat de cebes

 
Anàlisi del títol del conte 
  
El  títol  fa  referència  a  la reflexió i l’empenediment que fa Manuel la Lloca davant Horaci 
Campells  sobre  el  robatori  d’un  manat  de  cebes,  que va dur a terme amb el  seu  pare 
anys enrere. 
Pàgina 107: 
"Maleïdes  cebes,  Horaci,  maleïdes  cebes!  ¿Per  què  l'havia  de   robar,  aquell  manat, 
insensat  de  mi,  tanoca  de  mi,  ruc  de  mi, de  l'horta  del  Pasqual,  si  jo  en  tenia  més 
lluïdes  a  la  meva?  ¿Per  què  m'havia de  guipar en aquell  moment  el malparit del Pere 
Sabata, el qual va anar igual que un llamp a contar­ho al sergent?" 
  
  
  
3) Breu resum del conte 
  
  
El protagonista, Manuel la Lloca, va robar un manat de cebes en la seva joventut i arran d’aquest fet tots els robatoris que hi ha al poble el senyalen a ell com a culpable. 
A causa  d’ això, en Manuel fa una reflexió  sobre aquells aspectes de la seva vida que li 
agradaria poder canviar. 
  
Tot  comença  de  nit  amb  un  home  que  s’amagava  en  la  foscor,  Manuel  la  Lloca, 
després d’haver estat a la caserna. 
Quan  passava  per  la  porta del  Cafè  del  Centre  es  va  trobar amb  els  tres  parroquians, 
però  ell  no  va  ser  vist.  En canvi,  el  sereno  de  la  vila,  l’Horaci  Campells,  sí  que  el  va 
veure, abatut i sense saber què fer. 
Paral∙lelament, a quarts  de tres, Pere Canota va decidir que era un bon moment per fer 
córrer  la seva euga per el carrer Nou. Mitja hora més tard Palmira Escarp, va aparèixer 
sonàmbula  al  balcó  i  cantà  tres  vegades  “​
La  donna  è  mobile​
”.  Una  mica  més  tard 
l’oncle Silvestre  es  confongué  de  porta  i  va  haver  de convèncer a Eduard  Sarroca  de 
que allò havia sigut una equivocació. 
L’Horaci  en  veure’l  així   va  decidir  acompanyar­lo  a  casa  seva i, és aquí on el  Manuel 
comença a explicar la seva història mitjançant un monòleg: 
Comença narrant el moment de la seva “detenció”. 

En un  primer moment,  el  Manuel no vol  parlar  tot i  que al final els guàrdies civils el fan 
parlar  a  base   de  cops,  i  aquí  és  on  explica  qui  són  els  anarquistes  del  poble  i  qui 
promou  la  vaga  de  les  mines  malgrat  que  no  sap  els  noms  dels  responsables.   Per 
últim,  insinua  al  mateix   sergent  de  la  guàrdia   civil, qui  era  el tal  Horaci que  pujava  de tant en tant al balcó del tercer pis de la caserna per visitar a la seva dona. 
Finalment  quan surt  de  la caserna és apallissat  per  dos  grups, un  anarquista  i un altre 
comunista.  Aquest  fet  porta al Manuel a fer xantatge a l’Horaci per aconseguir els noms 
dels  miners  revolucionaris,   tot  això  a  canvi  del  seu  silenci   davant  el  sergent  de  la 
guàrdia civil, ja que l’Horaci és l’amant de la seva dona. 
  El conte acaba amb l’escena d’en Manuel Lloca sent apallissat per l’Horaci. 
Aquest  conte  fa  una  crítica  social  i  política  al  poder  de  la  dictadura  franquista,  fent 
referència  a  la   repressió  de  la  guàrdia  civil  i  les  diferents  ideologies  de  l’època: 
anarquistes,  trotskistes…).  Per una altra banda critica les infidelitats de l’oncle Silvestre 
amb l’Adelaida i l’Horaci Campells amb la dona del sergent. 
  
  
  
  4) Personatges (principals i secundaris). Apareixen en altres contes? 
  
  
Manuel la Lloca​
: Protagonista del relat. Confessa al  sergent tot allò que els vilatans fan 
malament  sota  l’amenaça  d’anar a la  presó. Habitualment  és apallissat per la  gent  del 
poble 
Aquest personatge també apareix en altres contes com ara ​
Un enigma i set tricornis. 
  
Horaci  Campells​
:  És  el   sereno  de la vila i  recull  aquesta  història  en el  seu  diari. Tot i 
que al principi del relat ajuda al Manuel al final l’acaba apallissant. 
  
Josep  de  Pons,  Joan de  Sarroca  i Pere  Cirera​
: Són  tres  parroquians que  apareixen 
com a tertulians en el cafè de la Granota. 
  
Sergent​
:  Cap  de  la  guàrdia  civil.  Empresona  al  Manuel  per  tal  de ...