Amics Imaginaris

Psicologia del Desenvolupament0012-16491939-0599American Psychological AssociationDe novembre2010Agost2, 2010466dev_46_6_163210.1037/a00198152010-15976-001articleArticles163216362010American Psychological AssociationMarjorieTaylorAnnmarie C.HuletteThomas J.DishionDepartament de Psicologia de la Universitat d'OregonUniversitat d'Oregon per a Nens i Famílies del CentreLa creació i el cultiu d'uncompany imaginari es considera una forma saludable de jocs de simulació en la primera infància, però tendeix a haver una visió menys positiva dels nens més grans que ells tenen. Per provar el punt que tenir un company imaginari en l'escola mitjana s'associa amb resultats positius o negatius, una mostra de diversitat ètnica de 152 nens de secundària amb alt risc de desenvolupar problemes de conductavan ser entrevistats sobre companys imaginaris, estils d'afrontament, i les conductes problemàtiques.Tot i tenir un company imaginari actual (n= 13) es va associar amb l'ús d'estratègies d'afrontament més positiu, les dades de parells de nominació s'indica que aquests nens tenien preferència baixa socials amb els companys. A més, les nostres dades indiquen que aquests nens eren percebuts pels seuspares que tenen més problemes de conducta en comparació amb els adolescents que mai havien companys imaginaris (n= 108) o els nens que tenien amics imaginaris en el passat (n= 31). No obstant això, un seguiment longitudinal a l'extrem de l'escola secundària va indicar que els nens que tenien amics imaginaris en l'escola mitjana va mostrar un major ajust positiu en un indicador d'ajust de laconstrucció de diversos.amics imaginarisel joc de simulacióadolescènciafer front aresistènciaAquest projecte va ser recolzat per beques i DA07031 DA018760 dels Instituts Nacionals de Salut de Thomas J. Dishion. Donem les gràcies a Bayt Maring, McGill Shannon, i els investigadors de la Universitat d'Oregon Nen i Centre de la Família per la seva ajuda amb aquesta investigació.
Marjorie Taylor, delDepartament de Psicologia, 1227 Universitat d'Oregon , Eugene, OR 97.403
mtaylor@uoregon.eduSetembre15, 2009Març16, 2010Març30, 2010
La creació d'un company imaginari és una forma de producció de la fantasia que és relativament freqüent en la infància i, en el període preescolar, tendeix a estar associat amb característiques positives, com la teoria avançada de la ment, les destreses narratives i lacapacitat de portar-se bé amb els altres (Gleason, 2004;Singer i Singer, 1990; Taylor, 1999; Taylor & Carlson, 1997; Trionfi i Reese, 2009). El curs del desenvolupament d'aquest tipus de jocs de simulació no s'entén bé, però amics imaginaris no són només un fenomen de la primera infància, com ha estat sovint se suposa (per exemple,Somers i Yawkey, 1984). Per exemple,Pearson et al. (2001)trobarque el 28% dels nens de 5 a 12 anys havia companys imaginaris. A més, hi ha evidència que molts adolescents escriure a companys imaginaris en els seus diaris (Seiffge-Krenke, 1997) I que els companys imaginaris podrien tenir vincles amb el desenvolupament d'activitats creatives en l'edat adulta (Taylor, Hodges, i Kohanyi de 2003).
La investigació sobre les formes i funcions de companysimaginaris en nens majors és necessària per entendre millor la connexió entre els primers jocs de rol i més tard el desenvolupament de conductes imaginatives, però hi ha pocs estudis dels companys imaginaris creats després del període de pre-escolar (veure Hoff, 2005, Les descripcions de companys imaginaris creats per 10 anys d'edat) i no hi ha estudis longitudinals que segueixen els joves adolescents quedeclaren haver companys imaginaris. Tenint en compte la investigació que vincula els companys de la primera infància imaginària amb la creativitat i la comprensió social, la sospita que les interaccions amb companys imaginaris podria estar associat amb característiques positives en els adolescents.No obstant això, l'opinió predominant en l'actualitat és molt més negativa. Sobre la base d'estudis...