Amistad

L’amistat

INDEX:   Introducció Taules Entre 3 i 7 anys Entre 7 i 14 anys Entre 20 i 40 anys Entre 40 i 65 anys Més de 65 anys  Gràfiques Entre 3 i 7 anys Entre 7 i 14 anys Entre 20 i 40 anys Entre 40 i 65 anys Majors de 65 anys.  25 2 7

Conclusió: Conclusió dels 3 a 14 anys. Conclusió dels 20 als 65 cap endavant. Conclusió final. 33 38 41 42 119 120

  

Entrevistes BibliografiaPower Point

2

INTRODUCCIÓ:

L'amistat és una relació de reciprocitat. No val a voler mantenir una amistat amb algú, les dues persones han de desitjar-ho i han de participar d'un concepte semblant del que significa l'amistat i de la implicació que comporta. Per a reflexionar i per a decidir sobre els nostres dubtes, per a admetre sense enfonsar-nos les frustracions i el dolor, necessitemexperiències, coneixements i seguretats que han de provenir també del nostre exterior i del de la nostra família. Gràcies als amics ens anem coneixent, ens desenvolupem i tenim la companyia necessària per a recórrer la vida sense una por excessiva a caure, ja que actuen com a amortidor, com un punt de suport per a seguir endavant. No amb tots els amics mantenim la mateixa proximitat emocional. Ladiferència consisteix en quant i com compartim, en el grau d'implicació i d'intimitat en què interactuem. Les situacions difícils per les quals tots passem s'encarreguen de distingir la qualitat de les nostres amistats. En aquest treball, em vist l’amistat des de diferents punts de vista, ja que em comprès les edats a partir de 3 anys, fins a majors de 65 anys. Les interaccions entre infantspetits progressen des d’un primer moment, les quals estan centrades en els objectes a una etapa intermèdia denominada interacció simple, en la que els infants reaccionen clarament a les conductes intencionals dels iguals e intenten regular les conductes dels demes a través d’episodis d’acció-reacció, per poder arribar a partir dels 18 mesos a realitzar interaccions complements d’autèntics, intercanvissocials en els que busquen influir en els seus companys, esperen obtindre reciprocitat, adopten rols complementaris al joc.

Les primeres relacions socials dels infants depenen dels pares ja que son ells que els exposen en contacte i els faciliten les interaccions. Els pares, al ser el primer context socials poden contribuir a desenvolupar en els fills capacitats i normes de interacció que elspermeten establir en un futur, relacions 3

competents amb els iguals. Altres factor que també tenen a veure amb aquests desenvolupament cognitiu i social, son l’educació, la religió, la cultura, la societat en la que es viu, l’escola.. tots els van creant o contribuint en les seves percepcions sobre l’entorn. Existeixen 3 tipus d’interaccions al llarg de la concepció d’amistat i en relació ales seves habilitats socials; les lúdiques, les agressives, i les prosocials. Aquest factors influeixen en la evolució i la percepció del concepte d’amistat i de les que es van tenint, experimentat i es van creant el seu propi estatus social durant el seu creixement. En l’etapa de l’adolescència a més a més de la família com a context socialitzador, les relacions amb els companys, amb el grup, tenenmés importància, intensitat y estabilitat i aquest grup d’iguals es converteix en l’element socialitzador més influent, ja que, comparteixen experiències claus, s’ajuden mútuament, es recolzen uns els altres... Al llarg dels anys, una vegada arribat a l’edat adulta, aquestes interaccions, les amistats tenen una major diferenciació interindividual, degut als patrons idiosincràtics del madurar humàen un grau inexistent en les etapes del creixement, ja que els donen més importància a altres aspectes com la família i el treball. Les relacions socials passen en un segon lloc. A partir de la jubilació, l’activitat diària és fonamental per la satisfacció personal, on podem destacar les activitats d’oci que tenen una gran rellevància. Donat a l’augment de tems lliure. Les relacions socials...