Amor filosòfic

3. L’amor



Introducció


L’amor no és un tema secundari en filosofia, sinó que es troba en el seu mateix nucli: filosofia és filia (amor) per la saviesa (sophia), i així ho varen entendre els primers filòsofs. Si ens col·loquem en la línia que parteix de Pitàgores, passa per Sòcrates i troba la seva primera culminació en els diàlegs platònics, trobem que l’amor és objecte primari.Aquest amor per la saviesa propi de l’autèntic filòsof, emperò, té més aviat el caràcter d’eros, i per aquest motiu alguns autors (com és el cas d’ Erich Fromm, autor que es comenta en aquest tema) es refereixen a l’”amor eròtic”. Cal, per tant, distingir entre diferents tipus d’amor. En grec trobem tres paraules que designen tres classes d’amor. Ens aturem aquí un moment per tal d’aclarir elssignificats d’aquestes paraules i entendre aquests tres tipus d’amor:


1) Philia és l’amor desinteressat que hom sent per la família i els amics. Diem que és desinteressat per tal de separar-lo del segon tipus d’amor, que s’anomena
2) Eros, el nom d’un déu grec, i que es refereix a l’amor “interessat”, interessat perquè hi ha sempre un interès (atracció) pel cos de l’altre. Philia i eros, emperò,no arriben a ser el que en grec neotestamentari (bíblic) hom diu
3) Agapé, traduït al llatí per caritas (caritat), i que significa l’amor compassiu, un amor que és alhora philia però va més enllà del cercle d’amistat i familiars. És l’amor compassiu propi de l’evangeli de Jesús i que trobem també en l’amor així com l’entenen els budistes.


Resulta evident que el més elevat dels tres tipusd’amor és el tercer, però és un amor que queda fora de l’àmbit de la filosofia, és l’amor que apareix en algunes religions, no és el tipus d’amor en què es basa la filosofia clàssica dels grecs.


Entre els grecs trobem la concepció de la philia com a “amor” bàsic, “filosòfic”, com és en el cas del pensador Epicur, fundador de l’hedonisme. Plató, en canvi, fonamenta la seva filosofia en l’eros oamor interessat. Haurem de veure, per tant, la diferència entre la philia epicúria i l’eros platònic..


3.1. Epicur sobre l’amor d’amistat o desinteressat (philia)


Epicur no creu, com Plató, en l’existència d’un món de les Idees o “món intel·ligible”. Recorda com en el seu mite o al·legoria de la caverna Plató ens presentava l’existència quotidiana com una mena de pel·lícula quereflecteix la realitat de manera molt deformada. El que captem són ombres de les autèntiques realitats. Epicur, en canvi, pensava que només hi havia un món, el món que captem amb els sentits. No hi ha dos mons, després d’aquesta vida no ens reencarnem (Plató pensava que sí), la mort és definitiva i absoluta. Per aquest motiu la filosofia epicúria es basa en l’obtenció del suprem bé, que és la felicitatcom a plaer. Aquest plaer s’ha d’aconseguir en aquesta vida, perquè la mort consisteix en la separació dels àtoms. Existeix l’ànima, però també és un conjunt d’àtoms que es desintegra amb el cos.


Tenim, doncs, que la filosofia epicúria està orientada vers l’obtenció de plaer. No creguis, però, que es tracta d’un plaer groller o material. El plaer correcte, segons l’hedonisme d’Epicur, ésaquell que no ens pot causar cap dolor. El plaer, per tant, és definit com a manca de dolor. Quan és que estem bé? Segons Epicur ens trobem bé quan estem tranquils. La tranquil·litat o pau de l’ànima és el bé que podrem aconseguir si som intel·ligents, si som savis. Recorda que savi és qui és capaç de governar!


Els béns (plaers) poden ser classificats de dues maneres:
a) N’hi ha de naturals ide no naturals.
b) N’hi ha de necessaris i de no necessaris.


Doncs bé, Epicur defensa que els plaers legítims, els bons plaers, els que ens faran feliços, han de ser naturals i necessaris. Tot el que és natural és fàcil d’obtenir, i per tant no ens causarà cap preocupació, no serà quelcom rar i especial, sinó comú. Les coses “no naturals” (podríem dir-ne artificials, o exagerades) ens...