Amor sacre amor profa

Júlia Ventura Bruguera

AMOR SACRE I AMOR PROFÀ
L'autor d'aquesta obra és Tizià, el seu nom complet és Tiziano Vecellio.
Aquest quadre es troba a la Galeria Borghese, a Roma, Itàlia.
Va serpintat al voltant del 1515. Mesura 118cm x 279cm.

Està pintat a l’oli sobre llenç.
El títol del quadre és Amor Sacre i Amor Profà però també és conegut com a Venus i la donzella.

Va serencarregat per Nicolò Aurelio, pel seu matrimoni amb la jove vídua Laura Bagarotto. Una unió gens fàcil, ja que aquest últim, magistrat, havia condemnat a mort el pare i el primer marit de la dona, acusatsde traïció a la República de Venècia. La pintura tenia l'objectiu d’ “animar” Laura de cara al pròxim casament, a través de la personificació de Venus vulgar i Venus Celeste.

La primera,representada vestida, és anunci del matrimoni, mitjançant nombrosos signes com el vestit blanc, els guants, el cinturó, la corona de murta, els cabells deixats anar, el vas amb monedes d'or i les roses. Ésclarament un símbol del matrimoni que promet fecunditat i amor. Les dues noies són semblants però estan vestides completament diferent, una molt ricament vestida i una altra gairebé nua. Aquesta situacióha portat a diferents interpretacions, encara que tenen un punt en comú i és que la dona vestida al·ludeix a l'amor en el matrimoni i la dona nua exalça aquest mateix amor en un altre placoncretament al d'amor ideal i etern, simbolitzat per la làmpada que té a la mà.
Les noies es recolzen en un sarcòfag clàssic utilitzat com a font, es pot veure que és de marbre i representant una escena deviolència que al·ludeix a la mort. També pot significar, que si el sarcòfag s'utilitza per aigües netes, després de la mort es pot renéixer a una nova vida. També, en ell hi, apareix l'escut d'Aurelio.Per afavorir la superació de qualsevol entrebanc, el pintor va refigurar dos símbols de la mort transformada en nova vida; Cupido, ocupat en remenar les aigües de la font-sarcòfag, i una parella de...