Amor I Amistat

L’AMOR I L’AMISTAT

“La meva vida és monòtona. Jo caço gallines, els homes em cacen. Totes les gallines se semblen i
tots els homes se semblen. És per això que m’avorreixo un xic. Però si tu m’ensinistres, la meva vida serà
com il·luminada. Reconeixeré el soroll d’un passos que serà diferent dels altres. Els altres passos em fan
amagar-me sota terra. El teu em cridarà fora del cau, com unamúsica. I a més, mira! Veus, allà baix, els
camps de blat? Jo no menjo pa. El blat, per a mi, és inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és
ben trist! Però tu tens els cabells com l’or. Així, quan m’hauràs ensinistrat, serà meravellós! El blat, que
és daurat, em farà pensar en tu. I m’agradarà el soroll del vent en el blat…”
La guineu va callar i va mirar llargament el petit príncep:“Si-us-plau…ensinistra’m! va dir. (…)
Així, el petit príncep va ensinistrar la guineu. I quan va arribar l’hora de marxar:
“-

Ah! Va dir la guineu…ploraré

-

És culpa teva, va dir el petit príncep, jo no et volia cap mal, però tu has volgut que
t’ensinistri…
I tant, va dir la guineu
Però ara ploraràs! Va dir el petit príncep.
I tant, va dir la guineu
Però llavors no hi guanyes res!
Hi guanyo, va dir laguineu, a causa del color del blat”
(…)

-

Només s’hi veu bé amb el cor; l’essencial és invisible als ulls

1

L’ALTERITAT
“Alteritat” és el terme que els filòsofs utilitzen per referir-se a l’altre, aquella consciència que
no és la pròpia, el “jo”. Es veu sense dificultat que “alteritat” és una paraula que prové del llatí
“alter” que ha donat “altre” en català. Fins aquí la qüestió etimològica.Però, què volem
realment dir en referir-nos a l’ ”altre”? El filòsof que es va distingir per introduir la noció de
“jo”, de subjectivitat, va ser Descartes, el primer pensador modern, que va viure als segles XVIXVII. Descartes creia que la realitat del propi jo, del propi pensament, resulta indubtable,
d’aquí la seva frase més cèlebre: “penso, per tant, existeixo”. Segons ell, en canvi, larealitat de
qualsevol altre consciència diferent de la pròpia s’ha de demostrar, és, en principi, dubtosa. No
analitzarem aquí el sentit de la seva filosofia, sinó que ens limitarem a remarcar el que avui
pensem que era un error de la seva part: de fet, el “jo” no podria existir sense l’altre. És a dir,
perquè jo pugui tenir consciència de mi mateix, em cal un “altre” al qual oposar-me. És el queexpressarem amb la fórmula següent: no hi ha “jo” sense “tu”. Per entendre-ho d’una manera
intuïtiva utilitzarem els versos del poeta Antonio
Machado que deia:
El ojo que ves no es
ojo porquet tú lo veas;
es ojo porque te ve.
La realitat i la prioritat lògica de l’altre té una
importància cabdal per a l’ètica ja que aquesta,
en el fons, consisteix en la capacitat de reconèixer la veritat i les exigènciesdels altres i no
només de la meva. En una paraula, de donar un fonament a la superació de l’egoisme.
Segurament, la millor manera d’afrontar aquesta qüestió és fer-ho des d’aquestes dues
relacions privilegiades: l’amor i l’amistat. I diem “privilegiades” perquè són universals: tothom
en té experiència . El nen petit comença per estimar mare i pare i descobrirà ben aviat, si tot va
bé, què són elsamics. Anem doncs a veure què podem esbrinar sobre aquestes dues relacions.

L’AMOR SEGONS PLATÓ: El banquet
Començarem per Plató, ja que és el filòsof més antic de què parlarem. Plató va ser un filòsof
grec, deixeble de Sòcrates i mestre, al seu torn, d’Aristòtil. Va viure a Atenes durant el segle IV
aC i és l’autor d’una de les obres més valorades de l’antiguitat. El seus llibres escaracteritzen
per tenir forma de diàleg i per estar quasi sempre protagonitzats per Sòcrates, personatge que
expressaria les teories del propi Plató. Un dels més valorats des del punt de vista literari és el
Banquet, que porta com a subtítol “o de l’amor” ja que és l’amor el tema central sobre el qual
discuteixen els protagonistes. El text que hem seleccionat correspon al moment en què parla
Sòcrates i...