Anàlisi cançó trobadoresca

Anàlisi d'una cançó trobadoresca – Lo tems vai e ven e vire
Mònica Batlle
Literatura Europea - PAC3
Desembre 2012

Lo tems vai e ven e vire, canso composada a la segona meitat del segle XII pel brillant trobador
Bernat de Ventadorn, tracta el desig del poeta per poder gaudir de l'amor de la seva estimada que
diu, ha perdut.

Pel que fa l'estructura externa de la poesia, es presenta envuit estrofes de nou versos i una tornada
final de tres versos. La mètrica és perfecta: versos heptasil·làbics d'art menor amb una rima
consonant encadenada que es segueix en totes les estrofes: a7' b7' a7' b7' c7' c7' d7', com podem
observar a la primera estrofa introductòria:

Lo -tems- vai- e -ven -e vi-re
Per - jorns, -per - mes -e – per - ans,
Et - eu, -las -no.n – sai - que -di -re,C'a-des- es – us – mos – ta -lans.
A-des- es -us - e -no.s- mu-da,
C'u-na.n- volh -e.n -ai- vol-gu-da,
Don- anc - non -aic - jau-zi-men.

Es tracta de vuit “coblas doblas” i una tornada final de tres versos esdevenint la rima c en rimes
femenines: muda i volguda a la primera estrof; perduda i mantenguda a la segona; escriptura i
bon'aventura a la sisena, etc.

Les “coblas doblas” són unade les estructures bàsiques de la lírica trobadoresca medieval. Martí de
Riquer la definí com: la unitat mètrica el nombre de versos i situació de rimes de la qual es
repeteixen en les diverses parts d'una poesia i presenten la mateixa rima cada dues “coblas”, i que
conformen una unitat melòdica per a ésser cantada.

Pel que fa l'estructura interna del poema, el podem dividir en tres partsprou diferenciades en funció
del contingut que inclou cadascuna.

En primer lloc, cal destacar la intenció introductòria a la temàtica principal, l'enyorança de
l'estimada i de l'amor perdut que el trobador intenta recuperar, a les dues primeres estrofes, on
Bernat de Ventador, amb una excel·lent i refinada tècnica compositiva ens transmet aquest patiment
que sent per l'anhel de l'amada iespera la decisió d'aquesta per unir-se amb ell, com podem
observar als versos XII, XIII i XIV de la segona cobla:
2

...C'aitals amors es perduda
Qu'es d'una part mantenguda
Tro que fai acordamen...

A partir de la tercera estrofa, fins a la setena, el trobador exposa tots els seus motius pels quals no
cessarà en aconseguir l'amor de l'estimada, obre el seu cor, exposa els seus sentimentsal·legat que
es tornarà boig, que quan intenta oblidar aquesta dona el patiment i la tristesa profunda s'apoderen
d'ell sense remei, i amb aquesta follia que l'envaeix, li retrau a l'amada la seva demora en
correspondre-li i que ho pagarà davant la Escriptura, com podem comprovar a l'estrofa VI:

Pero ben es qu'ela.m vensa
A tota sa volontat,
Que, s'el' a tort o bistensa,
Ades n'aura pietat!Que so mostra l'escriptura :
Causa de bon'aventura
Val us sols jorns mais de cen

En aquest punt, és recomanable recórrer al context social i cultural de l'època, tant influenciat pel
feudalisme regnant i la religió catòlica com a institució màxima de poder. Podem entendre aquest
“Que so mostra l'escriptura” com a reflex de la societat feudal de l'època, tant marcada per les
pautesestablertes des de les sagrades escriptures i l'Església.

El trobador s'endinsa en la seva soledat i idealitza la imatge de la dama, la destinatària dels seus
desvels, i aquest concepte d'amor cortès és sens dubte imatge de tota la canso trobadoresca, com
podem comprovar en la quantitat de trobadors que cantaren a l'amor, com Marcabrú i la seva canso
A la fontana del vergier, on també, emprant unadelicada tècnica compositiva en versos d'art major
(octosil·làbics) i amb rima consonant, ennalta la imatge de la donzella estimada i tracta temes
quotidians de l'etapa, com la noblesa als castells (Era donzella de cos bell, filla del noble del
castell...) fent pal·lès la relació de vassallatge que s'hi donava als territoris de la Romània immersos
a l'Alta l'Edat Mitjana.
El trobador és un...