Anàlisi Comparatiu De Les Antinòmies En Les Set Teories Educatives

Anàlisi comparatiu de les antinòmies en les set teories educatives

1-Pedagogia perenne

Educador-educand: En aquesta teoria, la persona passa a ser l'eix de la pedagogia, tant l'educador com l'educand però, encara que l'objectiu seria l'educand com a transmissor i portador dels valors que es pretenen inculcar, al final crec que la veritable importància se li dona a l'educador, ja que senseell l'educand no seria capaç de desenvolupar-se dintre de l'acció educativa.

Societat-individu: Clarament la importància se li dona a l'individu, situant a la persona com a centre i la societat com a context.

Heteronomia-autonomia: Aquí l'antinòmia és complexa, ja que encara que es parli d'individu i de llibertat, l'acció de l'educand com a “administrador” dels paràmetres (valors) i ladescreença en la capacitat del propi educand, desfà la idea de la seva autonomia. En conseqüència, crec que es fomenta la heteronomia.

Autoritat-llibertat: Clarament l'autoritat, ja que l'educand no es lliure de decidir ni què aprén ni com aprendre.

2-Pedagogia performativa

Educador-educand: No es prioritza cap dels dos, ja que no es basa en ells, sinó en obtenir resultats. Lo important ésobtenir els objectius proposats, passant per sobre de l'educand i de l'educador si fa falta.

Societat-individu: Societat preval sobre l'individu, ja que l'important és el resultat final que l'educand aportarà de forma eficaç i revertida sobre la societat que així ho demana. En aquest sentit, és totalment oposada a la perenne, que prioritzava a l'individu.

Heteronomia-autonomia: L'aprenentatge vedes de fora de l'educand, es marquen processos i valors (materialistes) que ell ha de seguir per aconseguir ser útil i pràctic, sense tenir en compte com se sent en aquests processos.

Autoritat-llibertat: Clarament l'autoritat està per sobre de la llibertat, ja que se li marca a l'educand quin és el camí i quina és la manera, o sigui, quin és el procés instructiu dissenyat expressament peraconseguir aquells resultats.

3-Pedagogia hermenèutica

Educador-educand: L'eix d'aquesta corrent és el diàleg entre l'educand i l'educador o educadors, de forma que tothom es reconegui com un igual dintre de la discussió constructiva que conforma l'aprenentatge. Així puc entendre o deduir que se li dona la mateixa importància als dos.

Societat-individu: Com que es busca el desenvolupamentde l'individu a través del diàleg i un aspecte rellevant és desenvolupar unes actituds i unes competències en l'educand, es podria pensar que al final ens decantaríem per l'individu. Però hi ha punt que no es pot oblidar: el desenvolupament d'aquestes actituds (veure a l'altre i dialogar) crean individus amb un tarannà i una actitud de consens que reverteix clarament sobre la societat i inclúsarribaria a dir que la modelen, creant una un tipus de societat.

Heteronomia-autonomia: l'individu és el que va construint l'aprenentatge mitjançant el diàleg que és el principal valor. O sigui que autonomia.

Autoritat-llibertat: les fonts d'autoritat són el diàleg i el coneixement de l'altre que permeten que l'educand aprengui en llibertat.

4-Pedagogia postestructuralista.Educador-educand: com que aquesta corrent entén que l'individu està presoner de les estructures socials (jerarquies, sistemes, cultura...), crec que pregona la necessitat de que l'educand s'alliberi de l'adoctrinament extern de l'educador. Parla moltíssim sobre l'educand des de la seva vessant d'element de jerarquia i poder, però la importància la dona a l'educand com a element que s'ha d'alliberar d'aquestes“estructures” socials que no el deixen avançar amb autonomia.

Societat-individu: Clarament, pel que he dit en el primer punt, l'individu és l'element que ha de decidir trencar amb la cotilla social.

Heteronomia-autonomia: Clara autonomia, inclús es parla de la “salvació particular” de cada persona. La clau és no deixar que la heteronomia social s'imposi.

Autoritat-llibertat: L'autoritat...