anàlisi comparatiu de les dues adaptacions catales del Pigmalió

Ens trobem davant dos traduccions d'un mateix text, que pertanyen a l'obra originaria de Berhad Shaw Pigmalió. En aquesta famosa obra teatral, una jove florista de Covent Garden, Eliza Doolitle, espresenta davant un especialista en fonética, Henry Higgins, per a demanar-li que li impartisca classes de llengua per a poder traballar en una bona floristería. Ell accepta, i a més, aposta amb elseu amic Pickerig a que acosegueix convertir a la jove, en un xica ben educada i distingida, capaç de passar desapercebuda i intregrar-se en l'alta societat londinense. És conte moral sobre la relacióentre llenguatge i la realitat.
La primera traducció al català que podem trobar és la de Joan Oliver de 1957. Aquest autor és més conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual firma la suea obrapoética. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodísta. És considerat un del cinc millors poetes catalans del segle xx, gràcies a l'originalitat de la seua poesía. El seu estil te un marcat to irònicque s'oposa a les convencions. La segona, ve de la mà de Xavier Bru de Sala en 1997. Es llicencià en Filologia catalana, i és escriptor, poeta, articulista i un destacat intel·lectual dins l'àmbit dela cultura catalana.
Si el Pigmalió de Shaw trata de les relacions entre llengua y sociedad, les seues traduccions reflectiràn aquesta relació. Hi han expresions que hande ser traduides a la llengua meta, però que és necesari que reprodueisquen fidelment les circumstàncies de l'original. D'altra banda, l'adaptació completa tant del text com de l'ambientanció, podensofrir variacions, canvis geogràfics i d'época. Cada traducció és un cas particular, amb diferències en algun matis o en canvis més radicals.L'anàlisi comparatiu de les dues adaptacions catales del Pigmalió -amb 40 anys de diferencia- coincideixen en el fet que les dues han tingut que adaptar l'àngles de Londres amb les diferències...