Anàlisi crític d'aplicacions interactives



Grau en Multimèdia



Índex




1. El nou periodisme digital.
Primer de tot cal que fem un cop d’ull a l’estat actual del periodisme en general i del digital en particular . Estem en un moment de la nostra història en el qual l’abast a l’informació per gran part de la població no és cap problema. Tot al contrari, el problema el trobem en molts casos per un excés de notícies i elque és més greu, en més ocasions del que seria desitjable, sense cap mena de rigor ni contrast de les fonts.
Aquesta situació que es veu magnificada en les publicacions digitals, on és més important el volum de notícies per davant de la seva qualitat, és definida com la decadència periodística per David A. Yanover en la seva web www.periodismoenlared.com. De la mateixa manera, el escriptor iperiodista canari, Juan Cruz Ruiz denuncia que “el periodisme actual ha confós la opinió amb la realitat, ha generat la impressió que qualsevol pot ser periodista”(1). Aquest fet ha estat fortament influenciat per l’aparició de blocs i xarxes socials a on tothom pot donar suposades notícies sense que ningú es molesti a verificar la seva veracitat, la xarxa i la seva instantaneïtat han provocat quevulguem estar informats a l’instant sacrificant, si és necessari, el rigor periodístic.
1. JESÚS RUBIO. Juan Cruz reivindica el rigor y la responsabilidad en el periodismo, http://www.diariodenavarra.es/ [En línea] Consulta: 7 de desembre de 2010.
2. Anàlisi crític del seguiment de la campanya electoral.
Fent una ullada ràpida a cadascun dels especials (amb data de 7 de desembre), podem ferles següents lectures individuals.
Elmundo.es – Està encapçalat per una infografia sobre els resultats electorals, el contingut informatiu s’estructura amb una capçalera i seguida per les darreres notícies segons un ordre cronològic. També tenim accés des de la pàgina principal a informació sobre els principals candidats. Trobem un apartat en el qual se’ns manté informats del minut a minut deldia de les eleccions.
Podem accedir a una sèrie d’apartats a la web mitjançant un menú de navegació. Carència total de vídeos o arxius d’àudio.
Rtve.es – Al igual que l’anterior, trobem una infografia encapçalant la informació seguit d’un gran titular. En aquest cas les notícies estan exposades per criteris de notorietat informativa, fent apunts sobre les principals candidatures. Molt remarcablela gran presència d’arxius audiovisuals, evidentment afavorit pel fet de pertànyer a una corporació radiotelevisiva. També destacable la utilització de continguts interactius pels usuaris. Podem accedir a diferents continguts organitzats des de un menú.
Lavanguardia.es – Presentació molt sòbria a on es limiten a presentar alguns titulars, sense donar més importància a cap d’ells. Accés adiferents reportatges i a un mínim contingut audiovisual. Diferents apartats de participació, des de enquestes, concursos, fòrums,...
Ecodiario.eleconomista.es – Pàgina encapçalada per una aplicació multimèdia anomenada dipity que mostra una sèrie de titulars sobre una línea cronològica, tot i ser una bona eina se’n fa un ús escàs. A la primera pàgina hi trobem notícies exposades sota diferentscriteris.
20minutos.es – Pàgina amb un criteri periodístic dubtós, doncs trobem a la pàgina principal notícies properes a la premsa groga per davant d’informacions de més rellevància. Trobem ja a la primera plana cert contingut audiovisual. Absència total de grafismes.
Elpais.com – El principal tret d’aquesta web és el seu format de bloc, estructurant la informació per ordre cronològic. Des de lapàgina principal tenim un nul accés a continguts d’ena manera esquematitzada. Trobem certa presència d’infografies. En general té un aspecte minimalista, tot i que en accedir a les notícies individualment tornem a un aspecte més tradicional de les publicacions periodístiques digitals.
Elperiodico.com – Recorda molt marcadament a la seva versió impresa, amb una notícia de capçalera, amb la resta...