Anàlisi del poema L'Encís que fuig, de Maria Antònia Salvà



Treball de Català

“L’Encís que fuig”, per Maria Antònia Salvà

Boira que el cim vas fregant volandera,
flaire qui passes amb l'ala del vent,
signe de neu que entre molsa i falguera
diusta cançó per rocosa pendent,

rous matinals i poncelles descloses,
com jo fruesc vostre encís fugitiu!
Dins el misteri que esfulla les roses
veig la Bellesa qui passa i somriu.

Amb quin plaerd'exquisida recança
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!

Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment l'he sentidavibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
sinó el neguit de sentir-la passar?

Oh aquell desfici (intranquil•litat) qua mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig,o qui passa, o qui vola,
boira del cim o fontana d'argent!

Context
És un poema que apareix al llibre “Espigues en flor” de la mateixa autora, que va sortir l’any 1926. Just aquest any, surtescollit Francisco Franco com a general de brigada. És una època mitjanament estable per a Catalunya, ja que la dictadura franquista i la Guerra Civil són posteriors.
En aquest poema Maria Antònia Salvàfa com un elogi i admiració de la natura (gènere també anomenat com a “locus amoenus”). És una composició força simple però clara, és a dir, dóna a entendre molt bé el tema del qual la autora escriu icom el percep.
És un poema que també, en part, reflecteix molt bé la principal característica de l’obra de Salvà: es centra en el paisatge.
Tots els seus poemes i composicions són basades en aquesttema, i en general donen a veure la opinió de l’autora davant la natura: la descriu com un regal o dret que se’ns ha atorgat als homes i dones que posseeix molta bellesa i carisma, però a la vegadaho fa des d’una posició nostàlgica ja que creu que aquesta desapareixerà en un futur no gaire llunyà. Per tant dóna el missatge de que ara la hem de cuidar i gaudir-la.

Comentari del poema
El...