Anàlisi final obert Casa de Nines

Anàlisi i estudi del final obert de Casa de nines.
El final obert és clarament un recurs del autor per tal de mantenir el dubte entre el públic de què és el que passarà després de aquest clímax final. La decisió de Nora de abandonar la casa era una cosa impensable en l’època, i podem imaginar que el públic quedava trasbalsat al veure aquest final, com bé van demostrar les crítiques que Ibsenva patir per l’obra. No defineix que passarà, ens deixa a les nostres mans que ens imaginem si Nora podrà tirar endavant la vida que està a punt de començar o que per el contrari, la societat i la decisió que ha pres li passaran per sobre.
Delimitació del gènere de Casa de nines: drama o tragèdia?
En la meva opinió és un drama, jo no crec que de la manera que acaba podem considerar-ho unatragèdia. Bàsicament, perquè com hem dit a la pregunta anterior, no sabem que serà de la vida de Nora: pot ser que li vagi malament però també pot ser que li vagi bé, així que jo ho deixaria en drama, no en tragèdia.
El paper de l’intel·lectual i la moralitat regeneracionista i messiànica de l’obra.
La moralitat anava clarament dirigida a la societat de l’època, en la qual la dona hi tenia un papersecundari i la qual Ibsen intentava criticar amb aquesta obra, donant heroisme a la decisió de Nora de abandonar la llar familiar per poder ser ella mateixa i fugir del ‘esclavisme’ al que està sotmesa pel seu marit. La societat de l’època va criticar molt a Ibsen per obres com Casa de nines i altres en les quals podem identificar també aquesta crítica.
Anàlisi i significació dels personatgesfemenins de l’obra.
NORA – És la protagonista indiscutible de l’obra. Físicament és una dona atractiva i maca. És un personatge molt complex a l’obra, evoluciona considerablement des del principi fins el desenllaç. Bàsicament, la obra es basa en el procés que segueix per adonar-se de la situació en la que està vivint i prendre la decisió de marxar. És una dona que es preocupa i es desviu pel seu marit,pel qual s’endeuta sense que ell ho sàpiga i així no ferir-li l’orgull. També podem veure que és una dona que segueix un codi ètic, en el moment en el que el doctor Rank se li declara ella decideix no demanar-li diners perquè sap que ell els hi donaria directament.
SENYORA LINDE – És una dona que ha hagut de guanyar-se ella sola la vida, per això podem dir que és una mena de mirall per a Nora,en el sentit de que molt probablement Nora hagi de passar pel mateix que va haver de passar la senyora Linde, a l’hora de guanyar-se la vida, treballar i patir. Físicament es veu afectada pel cansament que suposa haver portat la vida que va haver de portar. És una dona educada i amb modals. Està capacitada per treballar perquè té extensa experiència. Necessita encarregar-se de algú, estar ocupada(s’ofereix a Krogstad per formar una família i així tenir algú en qui dedicar-se).
ANNA MARIA – Encara que no hi intervé molt, és un personatge important en l’obra perquè ens ajuda a entendre la relació entre Nora i els seus fills. Ella és qui realment se’n cuida dels nens, i no Nora. A més, Nora al marxar, mostra com hi té una confiança bastant gran al deixar-la a càrrec d’ells. És una persona dela classe humil, que va haver de deixar la seva pròpia filla per posar-se a treballar.
Anàlisi i significació dels personatges masculins de l’obra.
HELMER – En l’època, era un marit perfecte: treballava per treure a la seva família endavant i per aconseguir millors treballs i millors condicions, era educat, es considerava ell mateix un home amb valors, etc. Ell realment pensa que estima a Nora,però podem veure en la reacció sobre la carta de Krogstad que el que realment li interessa és ell mateix, els seus interessos i el seu orgull. Tracta a Nora com una possessió més que com si fos la seva dona.
KROGSTAD – És el teòric antagonista de l’obra. Personatge molt complex, que ha hagut de passar per misèries després de que se li descobrís un assumpte tèrbol en les seves gestions uns...