Anàlisi Històries Verídiques de Llucià

RESENYA : LES HISTÒRIES VERÍDIQUES DE LLUCIÀ

Llucià de Samòsata va néixer el 125 d. C a Samòsata, Síria, i va morir aproximadament el 181 d. C. Fou un escriptor que, tot i que tenia l'arameu per llengua materna, escrigué en grec. Encara que la majoria de dades sobre la seua vida són fictícies, s'assumeix que és dedicà a la sofística i que feu conferències per tot elMediterrani durant el regnat de l'emperador Marc Aureli. Possiblement es dedicara també a l'ensenyament de la retòrica.
Com a escriptor cal dir que és un dels primers autors satírics i que la seua ironia ha sigut molt imitada posteriorment. Es conserva quasi tota la seua obra, molt prolífica, en prosa, entre la que trobem, entre d'altres, paròdies de les tragèdies gregues, 82 opuscles de temesdiversos... No obstant, nosaltres farem el nostre comentari sobre una novel·la, una novel·la de fantasia, de les primeres del gènere, Històries verídiques, que narra el viatge fantàstic de l'autor i la seua tripulació, a través del cel, en vaixell.
En primer lloc, comentar que la novel·la pròpiament dita és un gènere que no es va introduir fins l'Edat Moderna i que, per tant, les Històries verídiquess'han inclòs dins d'aquest molt posteriorment, de la mateixa manera que s'ha fet amb Dafnis i Cloe, de Longo de Lesbos, i amb L'ase d'or, d'Apuleu, per exemple. De fet, són obres com aquestes i, d'altres més antigues, com l'Odissea i la Ilíada els orígens de la novel·la moderna. Llucià, en la introducció d'aquesta obra, simplement ens diu que el que pretén és contar històries plenes de mentides, comabans que ell han fet Ctesies de Cnido i Jambul, però, abans, avisant al lector que tot el que va a llegir és fictici. Llucià ja presenta l'obra com un mitjà per descansar la ment, no pretén fer una obra seriosa, ni que la gent crega el que conta, ni donar cap lliçó moralitzadora, sinó simplement vol entretenir, sense deixar de banda la qualitat literària.
El relat comença amb l'autor salpantamb la seua tripulació (Llucià escriu en primera persona, és el protagonista de l'obra i es dedicarà sobretot a descriure tot el que veu i el que passa) des de 'les columnes d'Hèracles' (l'estret de Gibraltar) des d'on una tempesta els porta, durant vuitanta dies, fins a una illa on troben rius de vi, vinyes amb mig cos de dona... i altres prodigis. També en la Odissea d'Homer, Odisseu ésarrastrat, junt amb la seua tripulació, per la mar (a causa, en aquest cas, de les tempestes enviades per Posidó) fins a diverses illes en les que troba grans perills i prodigis (el Centaure Polifem, la bruixa Circe, els lotòfags... ), abans de poder arribar a sa casa. Històries Verídiques va un poc en aquesta línia - d'una forma paròdica – doncs també Llucià viatja amb la seua tripulació havent dedeixar-se portar pels vents i les corrents. L'autor va més enllà en la fantasia que el poema homèric, doncs transporta els personatges, desplaçant-los pels corrents d'aire, fins la Lluna, on enfrontaran una guerra junt els Selenites i el seu rei Endimió contra els habitants del Sol, dirigits per Faetont. Veiem com Llucià s'avança al temps de Jules Verne, que en el segle XIX, cent anys abans de l'arribadade l'home a la Lluna, ja en relata un viatge, amb una nau espacial, a la seua obra De la Terra a la Lluna. No és la primera vegada, tanmateix, que Llucià relata un viatge a la Lluna, doncs a l'Icaro-Menippus, Menip també vola fins la Lluna, amb una ala d'àliga i una altra de voltor, i descobreix que és, en realitat, una dona que vigila la terra des dels cels. En el cas d'aquestes històries,Llucià relata els fets de la batalla entre el Sol i la Lluna com si es tractés d'una obra historiogràfica, sols que amb elements completament inventats i increïbles: primer descriu minuciosament la distribució i formació de cada ala de l'exèrcit de la Lluna i els seus aliats (explicitant el nombre d'efectius de cada formació i branca ), format per éssers amb noms tan curiosos com les seues...