Anàlisi Pa Negre


Retrat d’un assassí d’ocells (Pa Negre)

Mà morta: “Mà morta, mà morta... pica la porta!”. A la història, basada en l’època de la postguerra, un dels personatges més rellevants és la Núria, la cosina de l’Andreu. A causa d’una bomba, ha perdut la mà durant la guerra i, per aquest motiu, sempre du el monyó amagat a la màniga de la samarreta. Al llarg del film,s’observen dos moments clau en els que ella, canta una cançó popular catalana, provinent d’un joc de criatures: “Mà morta, mà morta... pica la porta!”. En el primer, fa el joc quan es troben tots dos cosins estirats al terra del bosc, quan ella li explica que manté relacions sexuals amb el seu professor. Al cantar aquest vers, al “picar la porta”, dona un cop al seu aparell reproductor. A l’altraescena, en canvi, ho fa quan desenterra la seva pròpia mà, que van arreplegar després que esclatés la bomba i la va desar. En aquest cas, al “picar la porta”, pica amb la mà morta real, la testa de l’Andreu. Amb aquestes dues escenes, la pel·lícula pretén mostrar-nos diverses coses. Primerament, cal remarcar el toc macabre de tot plegat, ja que en aquest cas, realment sí existeix una mà morta. LaNúria, és un personatge que podríem dir que representa l’odi acumulat, la pertorbació. Pretén abandonar-ho tot, fugir, cremar el poble... Experimentant desitjos carnals a una edat tant d’hora, ens fa saber que ella, és una ment adulta en un cos petit, però alhora, una ment un pèl psicòpata. “Pica la porta” mentre es pica el seu aparell reproductor; la imatge d’una nena, un cos de nena, induintamb un joc de nens amb la macabre realitat de la mà, a realitzar actes socialment prohibits, impurs, en aquelles edats. No sent res; dolor, tristesa, alegria... fa les coses perquè sí, perquè li agraden. Ha perdut l’esperança i tot allò que la feia ser temps enrere una noia innocent i amb esperances. Ara, en canvi, tant se li’n dona que la utilitzin. Manté relacions sexuals amb el professor a canvide res, perquè li agrada. Intenta mantenir relacions sexuals amb l’Andreu. Vol fugir amb ell... podríem dir que l’Andreu, representaria una imatge borrosa del passat de la Núria, que la indueix a enganxar-se a ell però, com ara es troba en aquest estat actual, aquesta mena “d’aferrament”, esdevé una obsessió i un intent de manipulació. Enterrar la mà a un cofre a terra, és una simbologia demantenir el passat adormit, “enterrat”. Mai canviarà, sempre regnarà allà, però, amb el pas del temps, la putrefacció realitzarà la seva feina i, aquella peça sense amo (la mà), acabarà formant part d’aquell bosc, de la natura. Una clariana humida, un bosc lúgubre. Lloc on poden esdevenir contes de fades, de bruixes i nans, però alhora que amaga fosques veritats. Aquesta, és una de les parts que donenun toc més especial a la història, donat que ens manté en un permanent estat de dubte, melancolia, un cert malestar, ambient de revelació però a la vegada tot entremesclat amb l’element de la màgia. Ens adentrem doncs, en els ulls dels infants, protagonistes del relat. Una visió des d’un punt de vista innocent, que, poc a poc, va adoptant una visió més adulta i es va adonant de la cruenta realitatque l’envolta (donat que les postguerres són descrites moltes vegades com a pitjors temps que les mateixes guerres); això sí, va acceptant la dura realitat per mitjà de l’element de la màgia, el misteri. Amb la imaginació, genera una mena de món paral·lel. No és una visió que puguem veure però, al cent per cent; de fet, en cap moment se’ns mostra una imatge fantàstica als nostres ulls al llarg delfilm. No obstant, el que sí apareix és aquesta mena d’aura de misteri i simbologies, de fantasmes, que indueixen als infants a veure les coses des d’aquest punt de vista singular. L’essència real de la història.
Ocells: la llibertat, els ideals. Engabiats, malalts de febre, plomes brutes, olor a ranci desprès dels excrements... Els ocells són els ideals que en Ferriol guarda amb sí mateix. Una...