Anàlisi Postmodern De "DeAD Man" Jim Jarmush

MYTH? DEAD MYTH?
Sobre el western postmodern de Jim Jarmusch


GUIÓ DE TREBALL

Apunts suscints sobre la postmodernitat El western, la mitologia d’Amèrica El western és inconfusible: quatre pinzellades sobre les seves constants 1. El decorat 2. L’espai i el temps 3. L’heroi i l’antiheroi a) El cowboy b) L’outlaw c) El sheriff d) L’indi e) La dona Dead Man, el western postmodern

2Apunts suscints sobre la postmodernitat "El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río; es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre; es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego. El mundo, desgraciadamente es real; yo, desgraciadamente, soy Borges." JLB, ‘Nueva refutación del tiempo’ La postmodernitat sorgeix amb l’esgotament dels models literaris i culturals de la modernitat iva a la recerca de noves vies estètiques i literàries, cosa que no comporta, emperò, un rebuig total de la modernitat ja que, de fet, moltes de les tècniques formals que ja existien en la literatura moderna continuen sent utilitzades a la literatura postmoderna. Aquesta continuïtat és la que fa que alguns es plantegin una negació de l’existència de la postmodernitat per se i la contemplin com unamera corrent estètica buida i mercantilitzada. Aquesta última reflexió, tanmateix, oblida la profunda ruptura epistemològica que rau darrere del fet postmodern: això és el descobriment que la realitat no té sentit, que no hi ha manera d’accedir al coneixement absolut i per tant s’assumeixen els límits de la raó. És per aquest motiu que el terme postmodernitat no satisfà ningú; perquè el prefixpost- inevitablement ens fa pensar en quelcom que ve després i a concebre la postmodernitat com alguna cosa cenyida a l’anterior i a la qual se subordina. Però si en la modernitat parlem de fracàs i de decepció, amb la postmodernitat arriba l’escepticisme i la indiferència; el ser conscients que el món no canviarà i que no ens trobarem mai còmodes en ell. La postmodernitat comença a treure el caparran d’esdeveniments filosòfics i científics que tenen lloc durant la primer meitat del segle XX: per una banda els descobriments iniciats per la Relativitat i la Quàntica fan veure que l’individu influeix en l’estudi del món real, és a dir que observar la realitat per estudiar-la suposa en el fons interactuar amb ella, cosa que demostra la incapacitat essencial de la ciència per donar compte de larealitat; i per l’altra, esdeveniments com la Segona Guerra Mundial i tot el que va comportar (bombes atòmiques, camps de concentració) contribueixen a evidenciar que hi ha una part fosca en el desenvolupament tecnològic i en com s’està utilitzant.

3

És cert que abans d’aquest auge de centificisme, la desconstrucció ja va evidenciar que el món no era aprehensible pels sentits i fins i totNietzsche, molt abans, ja va dir “no hi ha fets, sinó interpretacions”. Tot això ajuda a posar de manifest el sense sentit de l’existència i forjar cada vegada més la idea que l’ésser humà construeix el món. Es qüestiona també la capacitat referencial del llenguatge degut a que aquest és limitat i per tant pot alterar la realitat, transformar-la; el llenguatge no pot abastir la simultaneïtat de larealitat perquè el llenguatge és successiu, això dóna peu a creure que la realitat és una invenció, tan fictícia com la pròpia literatura. Davant d’això la literatura en la postmodernitat apareix com la reveladora del caos en aquesta impossibilitat d’assolir el coneixement; hi ha un escepticisme i una indiferència intrínseca en la consciència que és impossible explicar la realitat i per tant laliteratura s’encarrega de demostrar que no és possible conèixer en profunditat l’home i la naturalesa, que no és possible discernir entre la ficció i la realitat i així posa de manifest que tot s’hi val en la postmodernitat perquè res no existeix. Linda Hutcheon postula alguns dels trets essencials de la postmodernitat que inclouen aquest escepticisme radical que ja s’ha comentat; la reivindicació...