Análisis Weissenhof Siedlung, Le Corbusier

CONCEPCIÓ

L'associació Deutscher Werkbund va organitzar en 1927 una exposició per a la trobada de
l'art i la indústria, que va consistir en el desenvolupament d'una urbanització
experimental en el vessant Weissenhoff. Ludwing Mies van der Rohe va ser l'encarregat
de dissenyar el pla mestre.
La Deutscher Werkbund (DWB) era una associació mixta d'arquitectes, artistes i
industrials, fundadaen 1907 a Munic, per Hermann Muthesius. Va ser una organització
important en la història de l'Arquitectura moderna, del disseny modern i precursora de la
Bauhaus.
El Werkbund més que un moviment artístic era una acció sufragada per l'estat per
integrar els oficis tradicionals amb les tècniques industrials de producció en massa a fi de
posar a Alemanya en un lloc competitiu amb altrespotències tals com Gran Bretanya o els
Estats Units. El seu lema era "Vom Sofakissen zoom Städtebau" (des dels coixins dels
sofàs a la construcció de ciutats) indica el seu ampli ventall d'interessos.
Buscava una nova expressió artística en l'era de la màquina, amb una component
important de teoria, com tots els moviments de principis del segle XX. Entre aquests, tres
claus fan destacar estèticamenta aquest moviment: d'una banda separar l'estètica de la
qualitat material, enfront de les idees anteriors que les vinculaven; d'altra banda, imposar
la normalització del format DIN; i finalment, l'adopció de la forma abstracta com a base
estètica del disseny industrial, substituint a l'ornament.
El que abans es veia com una restricció és ara una virtut, especialment a partir de 1914,
quan lanecessitat militar fa que cada vegada més la producció industrial segueixi aquests
estàndards. La Bauhaus prendria aquesta base, permetent el naixement de la fabricació
modular. Es va pensar en la possibilitat de fabricar edificis en sèrie.
Va existir en una primera etapa fins a 1934, sofrint una pausa en les seves activitats en
1918, pels costos en la indústria a causa de la primera guerramundial, i es va tornar a
restablir després de la segona guerra mundial en 1950.
Altres arquitectes afiliats al projecte inclouen a Heinrich Tessenow i al belga Henry van de
Velde. El Werkbund va comissionar a van de Velde la construcció d'un teatre per a
l'exhibició de 1914 en Colònia, que va anar un moment àlgid de la seva història abans de
la primera guerra mundial. Aquest teatre va ser elseu millor treball, però que solament
va estar en peus un any en ser destruït en la guerra. Van de Velde va tenir de deixar
Alemanya per ser ciutadà d'un país enemic. Cal destacar que, durant l'exhibició de 1914
en Colònia, es va evidenciar la clara dissidència entre el sector més individualista
(encapçalat per van de Velde) i el sector més funcionalista (encapçalat per Muthesius).
WalterGropius va decidir reconduir les arts a l'arquitectura fundant la Bauhaus en
Weimar en 1919.
Hermann Muthesius es va inspirar en el moviment anglès "Arts i Oficis" preconitzat per
William Morris. Encara que després d'una conferència que va generar gran polèmica per

condemnar el historicismo de l'art prussià, es va veure impel•lit a fundar-ho sobre la base
dels seus viatges a Anglaterra on vaconèixer i es va veure àmpliament influït per William
Morris i el seu moviment, el Arts & Crafts. Es distanciava d'aquest en admetre la
utilització de la màquina i del procés industrial. Aquesta associació es dividia en dues
parts: una encarregada de la producció del disseny (producció mecànica en massa) i en la
preservació de l'expressió artística industrial.
La Werkbund manifestava un interèstan ampli per la indústria que es va confiar a Peter
Behrens la tasca de projectar publicacions, logotips, llums, escales elèctriques, fàbriques,
conjunts d'habitacions per a obrers, tendes i publicitat per la AEG. La Werkbund
treballava ja en el domini de disseny industrial. Es veien a les pàgines dels anuaris de la
Werkbund reproduccions de fàbriques, de mobles, de llums, de locomotores...