ANABELA

EL ROMANTICISME
El romanticisme és un moviment cultural i polític originat a Alemania i al Reine Unit (Gran Bretanya i Irlanda del Nord) a finals del segle XVIII, donant prioritat als sentiments. S'estengué per Europa durant els primers decennis del XIX i, fruit directe dels grans canvis econòmics, socials i polítics produïts per la revolució industrial, replantejà tots els esquemes vigents.La cultura deixà de ser patrimoni exclusiu dels grups privilegiats
l'activitat editorial augmentà amb rapidesa
la premsa assolí una gran difusió, per tant, l'escriptor, pogué convertir-se en un veritable professional.
Expressió lliure dels sentiments del poeta.
• Preferència pels temes exòtics.
• Llibertat de l'autor davant les rígides normes que imposa el Neoclassicisme.
++Lescaracterístiques del romanticisme de l'any 1833 més importants són:
+ Rebel · lió de l'individu contra qualsevol norma que la impedeixi expressar els seus propis sentiments.
 +  Absoluta llibertat en política, moral i art.
 +   Mantenen una actitud idealista que no correspon a la realitat que els envolta i els porta a la rebel · lia contra la pàtria, la societat i fins i tot contra Déu.
 + Com aconseqüència de l'enfrontament entre el seu esperit idealista i la crua realitat, es produeix la desesperació i el desengany.
 +Si en el segle anterior la veritat era igual a bellesa, per el Romanticisme només la bellesa és la veritat.
Entre 1844 i 1859, quasi tots els escriptors escriviren en llengua castellana; els qui ho feren en llengua catalana actuaren de forma dispersa i descontextualitzada.
Apartir de 1870, el romanticisme entrà en crisi i hagué de conviure, cada cop de forma més vacil·lant i defensiva, amb d'altres actituds més noves i incisives.
El romanticisme, en el territori català, va tenir una clara connotació política. Els escriptors reclamaven la recuperació de la llengua, la literatura i la cultura popular catalanes.
El romanticisme català, tardà en llengua castellana i,encara més, en llengua catalana, ocupà gran part del segle. Però només entre 1830 i 1870, de primer d'una manera pura i, despés, eclèctica, exercí una influència única i decisiva.





TEATRE CATALÀ ROMÀNTIC
Què és el teatre?
El teatre és l'art de representar un text davant d'un públic. És un text en què s'ha escrit el diàleg entre dues o més persones. El text no està escrit tot seguit, és adir, que indica el nom del personatge al principi i el que diu a continuació.

Teatre romàntic català:
El teatre romàntic s'inicia amb la comèdia i el drama.
Durant aquesta època la burgesia sé començar a interessar pel drama romàntic, el que a continuació es va anar convertint en l'anomenat, teatre romàntic.
Un dels seus autors més anomenats ser Frederic Soler, també popularment conegut com,Serafí Pitarra. El qual en les seves obres va mostrar una actitud molt crítica amb la societat.
La figura de Frederic Soler i Hubert, nascut el 9 d'octubre de 1839 a Barcelona, no pot desvincular-se de la de tota una generació teatral, nascuda, literàriament parlant, al principi dels anys seixanta del segle passat i eclipsada posteriorment per la fama i el relleu assolits pel que, durant centanys, ha estat considerat el "fundador del teatre català
Va començar als 'tallers', uns pisos que llogaven els joves de la societat barcelonina de mitjan segle XIX per organitzar el lleure i les activitats artístiques, sota la influència del liberalisme i del primer republicanisme. Va ser en aquest context on Soler es va donar a conèixer com a dramaturg.
Més versàtil que els seus companys degeneració, Frederic Soler, autodidacte per necessitat, ja que havia deixat l'escola abans dels catorze anys per entrar d'aprenent en una rellotgeria, compaginava el seu ofici de rellotger amb l'elaboració d'obres festives per als tallers i pisos -centre de reunió d'estudiants amb ganes de gresca- i per a les representacions de sala i alcova -obres de teatre casolanes que constituïen un...