Anabolisme heteròtrof

19
ANABOLISME
HETERÒTROF.

1.
2.
3.
4.
5.

Anabolisme heteròtrof.
Anabolisme dels glúcids.
Anabolisme dels lípids.
Anabolisme dels pròtids.
Anabolisme dels àcids nucleics.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova

1

1

L’ANABOLISME HETERÒTROF

L’anabolisme és la via constructiva del metabolisme, és a dir, la ruta de síntesi demolècules
complexes a partir de molècules senzilles. Podem trobar:
L'anabolisme heteròtrof es el procés metabòlic de formació de molècules orgàniques complexes a
partir de molècules orgàniques senzilles. Aquestes s'anomenen molècules precursores. Es duu a terme
tant en les cèl.lules autòtrofes com en les heteròtrofes.
A diferència del catabolisme, que és un procés d'oxidació, l'anabolismeheteròtrof es un procés de
reducció. A partir de molecules orgàniques petites s'obtenen molècules orgàniques grans, molt més reduïdes. Per exemple, a partir d'àcid pirúvic (C3H4O3), amb una mica més d'un hidrogen per carboni,
s'obté glucosa (C6,H 1206), amb dos hidrògens per carboni.
L'energia necessària per a tots els processos de l'anabolisme heteròtrof s'obté de la desfosforilació de
molèculesd' ATP (ATP —> ADP + Pi + energia). Aquest ATP procedeix del catabolisme i, en els organismes autòtrofs, a més, de la fotosíntesi o de la quimiosíntesi.
Les reaccions anabòliques són endergòniques, és a dir, emmagatzemen energia en els enllaços de
les molècules formades. Un enllaç peptídic reté 4 kcal/mol; un enllaç glicosídic, 4 kcal/mol, i un en-llaç
esterfosfòric, 6,5 kcal/mol.
En elsvegetals, la major part de l' energia que aconsegueixen les cel.lules s'utilitza per a la producció de
.
glúcids (cel lulosa, midó, etc.).
En els animals vertebrats, en canvi, la major part s'utilitza per a la producció de pròtids, mentre que
l'energia consumida per obtenir els altres principis immediats és molt més reduïda. Això és perquè tant
els músculs com els ossos, que configurenl'estructura de l'organisme, tenen un alt percentatge de
proteïnes que constantment cal renovar, mentre que els glúcids i els lípids tan sols desenvolupen,
preferentment, funció energètica.
En l'anabolisme heteròtrof es poden distingir dues fases:
- Una primera de biosíntesi de monòmers per mitjà dels precursors (per exemple, la síntesi de
glucosa a partir d'àcid pirúvic)
- Una segona de biosíntesi depolímers per mitjà dels monòmers (per exemple, la síntesi de
glicogen a partir de glucosa).

La major part de les vies anabòliques heteròtrofes es donen al citosol. Les excepcions més importants
son:
1. La síntesi d'àcids nucleics que es dóna al nucli, als cloroplasts i als mitocondris.
2. La síntesi de proteïnes que es dóna als ribosomes
3. La síntesi de fosfolípids i colesterol que esdóna al reticle endoplasmàtic
4. La glicosilació de lípids i proteïnes que es dóna al reticle endoplasmàtic i continua a l'aparell de
Golgi.
Les molècules orgàniques senzilles precursores poden procedir:
.
a) Del catabolisme de les substàncies de reserva (tant en cèl lules autòtrofes corn heteròtrofes);
.
b) De la digestió dels aliments orgànics (tan sols en cèl lules heteròtrofes);
.
c) Dela fotosíntesi o de la quimiosíntesi (tan sols en cèl lules autòtrofes).
Moltes vegades, les vies anabòliques heteròtrofes són semblants a les vies catabòliques en sentit
invers, però no iguals. Això és degut al fet que no tots els enzims poden catalitzar en els dos sentits.
L'anabolisme dels glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics estan interrelacionades. Gràcies a això, a
partir d'untipus de biomolècules se'n pot biosintetitzar un altre.

2

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova

No sempre totes les interrelacions són possibles; per exemple, els animals no poden obtenir glúcids,
indispensables per a la vida, a partir d'una dieta exclusiva de lípids i proteïnes. Aquest es el perill dels
règims per aprimar-se que consisteixen...