Anabolisme Heteròtrof (Catalán)
Páginas: 7 (1702 palabras)
Publicado: 23 de enero de 2013
Unitat 4: L’anabolisme heteròtrof
1.- L’anabolisme heteròtrof
L’anabolisme heteròtrof és la formació de molècules orgàniques complexes a partir d’altres senzilles, anomenades molècules precursores. Hi ha 2 fases:
• La biosíntesis de monòmers: (àcid pirúvic ( glucosa)
• La biosíntesis de polímers: (glucosa ( glicogen)
Les molècules precursoresprocedeixen: del catabolisme, de la digestió i de la fotosíntesis o quimiosíntesis.
L’anabolisme heteròtrof és semblant, però no igual, al catabolisme en sentit invers, ja que els enzims no poden catalitzar en els dos sentits. Per fer el pas invers, es necessiten un o més enzims.
D’àcid pirúvic a glucosa, no és una glicòlisis a l’inrevés, sinó que té passos intermedis. L’anabolisme heteròtrof,a partir d’un tipus de biomolècules se’n pot biosintetitzar uns altres. Per exemple, els animals no poden obtenir glúcids a partir d’una dieta en proteïnes i lípids.
L’anabolisme és un procés de reducció. Per exemple, l’acid pirúvic en captar 2 H2 per carboni, s’obté la glucosa. L’energia necessària per als processos s’obté de la desfosforilació de molècules d’ATP. Les reaccions anabòliquessón endergòniques (abs. d’energia) i la emmagatzemen en els enllaços de les molècules formades. Un enllaç peptídic i un glicosídic reté (4 kcal) i un esterofosfòric (6,5 kcal).
La major part de les vies anabòliques són al citosol, però hi ha exepcions:
1.- La síntesis d’àcids nucleids ( nucli, cloroplast i mitocondris
2.- La síntesis de proteïnes ( ribosomes
3.- La síntesis de fosfolípids (reticle endoplasmàtic
4.- La glicosilació de lípids i proteïnes ( reticle endoplasmàtic seguit d’aparell de Golgi
2.- L’anabolisme dels glúcids
a) Obtenció de glucosa: per mitjà de gliconeogènesi, a partir del cicle de Calvin utilitzant NAPH i en la digestió dels animals.
b) Obtenció de polímers de glucosa: per mitjà de l’enllaç α. Cèl·lules vegetals es forma midó (amilogènesi) cèl·lulesanimals es forma glicogen (gliconeogènesi)
2.1.- La gliconeogènesis
La gliconeogènsis és el procés d’obtenció d’energia de glucosa mitjançant substàncies orgàniques, com ara àcid pirúvic o aminoàcids (animals) i àcids grassos (vegetals). (àcid piruvic ( glucosa) La diferència es deu a que els animals no tenen l’enzim de l’àcid glioxílic transformen l’acetil CoA en àcid oxalacètic.L’àcid pirúvic pot procedir de la glicòlisis, del catabolisme d’aminoàcids o de l’àcid làctic durant la seva fermentació al múscul. Els animals la fan al fetge o ronyó. La gliconeogènesi consta de 3 passos irreversibles:
1.- Conversió d’àcid pirúvic en àcid fosfoenolpirúvic
2.- Transformació de fructosa-1,6-difosfat en frutosa-6-fosfat
3.- Pas de glucosa-6-fosfat a glucosa
2.2.- La glicogenogènesisi l’amilogènesis
La glicogenogènesis és la síntesi de glicogen a partir de glucosa-6-fosfat, provinent de la glucosa lliure fosforilada quan entra a la cèl·lula, l’UTP que actua com a activador. L’amilogènesis és la síntesi de midó, en les cèl·lules vegetals. La molècula activadora és l’ATP.
3.- L’anabolisme dels lípids
3.1.- L’obtenció d’àcids grassos
A partir de l’Acetil CoA, quesurt dels mitocondris i s’uneix a una molècula de CO2 per formar Malonil CoA que serveix de iniciador. A partir d’aquí s’uneixen Acetils CoA en consum d’ATP i es desprén el CO2 incorporat controlat per l’enzim SAG, i es forma un àcid gras amb nº parell d’atoms de C.
La síntesi d’àcid grassos, no es el mateix que el procés invers, la β-oxidació, ja que es diferencien en:
1.- Es duu a terme alcitosol i no al mitocondri
2.- L’àcid gras en formació queda unit al l’enzim del grup SAG i no CoA
3.- Els 2 C es troben en forma de Malonil-CoA i no Acetil-CoA
4.- El transportador d’H2 és el NAPH i no el FADH2 ni el NADH.
3.2.- L’obtenció de la glicerina
Perquè la glicerina es pugui unir als àcids grassos s’ha de trobar en forma de glicerol-3-fosfat, que s’obté a partir de la...
1.- L’anabolisme heteròtrof
L’anabolisme heteròtrof és la formació de molècules orgàniques complexes a partir d’altres senzilles, anomenades molècules precursores. Hi ha 2 fases:
• La biosíntesis de monòmers: (àcid pirúvic ( glucosa)
• La biosíntesis de polímers: (glucosa ( glicogen)
Les molècules precursoresprocedeixen: del catabolisme, de la digestió i de la fotosíntesis o quimiosíntesis.
L’anabolisme heteròtrof és semblant, però no igual, al catabolisme en sentit invers, ja que els enzims no poden catalitzar en els dos sentits. Per fer el pas invers, es necessiten un o més enzims.
D’àcid pirúvic a glucosa, no és una glicòlisis a l’inrevés, sinó que té passos intermedis. L’anabolisme heteròtrof,a partir d’un tipus de biomolècules se’n pot biosintetitzar uns altres. Per exemple, els animals no poden obtenir glúcids a partir d’una dieta en proteïnes i lípids.
L’anabolisme és un procés de reducció. Per exemple, l’acid pirúvic en captar 2 H2 per carboni, s’obté la glucosa. L’energia necessària per als processos s’obté de la desfosforilació de molècules d’ATP. Les reaccions anabòliquessón endergòniques (abs. d’energia) i la emmagatzemen en els enllaços de les molècules formades. Un enllaç peptídic i un glicosídic reté (4 kcal) i un esterofosfòric (6,5 kcal).
La major part de les vies anabòliques són al citosol, però hi ha exepcions:
1.- La síntesis d’àcids nucleids ( nucli, cloroplast i mitocondris
2.- La síntesis de proteïnes ( ribosomes
3.- La síntesis de fosfolípids (reticle endoplasmàtic
4.- La glicosilació de lípids i proteïnes ( reticle endoplasmàtic seguit d’aparell de Golgi
2.- L’anabolisme dels glúcids
a) Obtenció de glucosa: per mitjà de gliconeogènesi, a partir del cicle de Calvin utilitzant NAPH i en la digestió dels animals.
b) Obtenció de polímers de glucosa: per mitjà de l’enllaç α. Cèl·lules vegetals es forma midó (amilogènesi) cèl·lulesanimals es forma glicogen (gliconeogènesi)
2.1.- La gliconeogènesis
La gliconeogènsis és el procés d’obtenció d’energia de glucosa mitjançant substàncies orgàniques, com ara àcid pirúvic o aminoàcids (animals) i àcids grassos (vegetals). (àcid piruvic ( glucosa) La diferència es deu a que els animals no tenen l’enzim de l’àcid glioxílic transformen l’acetil CoA en àcid oxalacètic.L’àcid pirúvic pot procedir de la glicòlisis, del catabolisme d’aminoàcids o de l’àcid làctic durant la seva fermentació al múscul. Els animals la fan al fetge o ronyó. La gliconeogènesi consta de 3 passos irreversibles:
1.- Conversió d’àcid pirúvic en àcid fosfoenolpirúvic
2.- Transformació de fructosa-1,6-difosfat en frutosa-6-fosfat
3.- Pas de glucosa-6-fosfat a glucosa
2.2.- La glicogenogènesisi l’amilogènesis
La glicogenogènesis és la síntesi de glicogen a partir de glucosa-6-fosfat, provinent de la glucosa lliure fosforilada quan entra a la cèl·lula, l’UTP que actua com a activador. L’amilogènesis és la síntesi de midó, en les cèl·lules vegetals. La molècula activadora és l’ATP.
3.- L’anabolisme dels lípids
3.1.- L’obtenció d’àcids grassos
A partir de l’Acetil CoA, quesurt dels mitocondris i s’uneix a una molècula de CO2 per formar Malonil CoA que serveix de iniciador. A partir d’aquí s’uneixen Acetils CoA en consum d’ATP i es desprén el CO2 incorporat controlat per l’enzim SAG, i es forma un àcid gras amb nº parell d’atoms de C.
La síntesi d’àcid grassos, no es el mateix que el procés invers, la β-oxidació, ja que es diferencien en:
1.- Es duu a terme alcitosol i no al mitocondri
2.- L’àcid gras en formació queda unit al l’enzim del grup SAG i no CoA
3.- Els 2 C es troben en forma de Malonil-CoA i no Acetil-CoA
4.- El transportador d’H2 és el NAPH i no el FADH2 ni el NADH.
3.2.- L’obtenció de la glicerina
Perquè la glicerina es pugui unir als àcids grassos s’ha de trobar en forma de glicerol-3-fosfat, que s’obté a partir de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.