Anabolitzants

Els anabolitzants sempre han estat directament relacionats a la pràctica del culturisme. Tot i els controls antidopatge dels esportistes, i rebutjar-ho de pleoficialment des del propi col•lectiu, els nivells musculars als que arriben alguns esportistes no es contempla com a possible sense algunes ajudes externes.
Però aquestessubstàncies no sempre han estat vinculades al culturisme i a l’esport. En realitat aquestes hormones masculines van ser aïllades i identificats els seus efectes en els anys30, i es van usar durant la Segona Guerra Mundial per a la recuperació després de l'esgotament, les cremades, les ferides i en les intervencions quirúrgiques. També esvan utilitzar després de la guerra per restablir el pes dels supervivents dels camps de concentració alemanys.
El seu ús no terapèutic va ser notificat per primeravegada en els anys 50 entre els aixecadors de pes i culturistes, difosos a molts esports com l'atletisme, la natació, el futbol americà i els esports de resistència, jaque permet incrementar la capacitat d'assimilar entrenament. Els efectes directes que s’aconsegueixen amb l’ús d’anabolitzants són els sabuts increment de massa musculari reducció de greix notables. No obstant, com tots els productes farmacològics, estan subjectes a possibles efectes secundaris no desitjats, tot i que aquests no hand’aparèixer obligatòriament.
Hem parlat amb metges(hipervincle a pagina metges) perquè ens donin una visió acadèmica del tema però també amb gent que té com a principalfont d’ingressos la preparació i la nutrició esportiva, com nutricionistes(hiperv.xavier) o fisioterapeutes(curiel). També copsem la opinió d’un culturista(jonathan).