Analisi de foto california kiss

Fotografia d’Elliott Erwitt (Califòrnia Kiss)

En la imatge d'Elliott Erwitt observem una escena realista, sabem que Elliot és un autor al qual li agrada la fotografia irònica i el “moment decisiu” com ho anomena Cartier-bresson. Elliott no creu en les grans tècniques de la fotografia si no en captar el moment decisiu que commou a la gent bé sigui irònicament o tristament, era un geni captantaquests moments, i la fotografia de Califòrnia és un d’aquests.

La fotografia ens parla d’EUA als 55, un país que fa uns anys havia lliurat una important guerra i que en aquests moments estava ressorgint econòmica i culturalment. El capitalisme comença a néixer i el temps de bonança fa pensar en desigs de millora i de plaer i no tant de treball i esforç. La gent ha patit molt durant la guerra,ha perdut fills, ha perdut esposos i fins i tot pares i sembla que ara les coses comencen a millorar per a tothom. La industrialització funciona molt bé i la gent culturalment té més inquietuds, és promouen drets...

Si ens centrem amb la fotografia veiem:
En l’àmbit de la informació i com a funció reproductora podem observar un paisatge del mar amb una posta de sol i una parella a l’interiordel vehicle.
En l’àmbit de la comunicació aporta tot un món de sensacions. En primer lloc i dins un marc molt gran, amb molt de relleu i profunditat ja que arriba fins al límit del vehicle que seria un altre marc interior observem el paisatge. El mar que arriba fins la platja d’una manera calma i al seu damunt el sol que s’està ponent entre mig d’uns núvols.
El paisatge és molt bucòlic, éstranquil, relaxant però no sabem quins pensaments ens venen al cap tot i que sí que sabem en que pensa l’autor (sí que ho sabem perquè després veurem alguna pista que ens dóna), en un primer moment em venen pensament de malenconia, de tristor, de reflexió, el dia s’està acabant ja que el sol s’està ponent i nosaltres continuem allà observant el mar impertèrrit i calmat i ens preguntem cap on anem, queserà de nosaltres, que ens prepara el futur...
Però també ens venen pensaments de felicitat, d’haver trobat la calma com l’aigua, de tenir per fi un moment ordenat a les nostres vides on fins i tot podem escoltar la remor de les ones i fruir d’aquell fantàstic espectacle que és una posta de sol.

Després de recórrer al primer marc (el més llunyà i el que ocupa més espai i el qual ens fa volarmés la imaginació) trobem un segon marc en un primer pla més proper a l’espectador, és el contorn del vehicle, l’espectador del paisatge, la persona que ha estacionat el seu vehicle davant aquell fantàstic aparador, aquest marc ens identifica l’autor de l’acció de la fotografia, el protagonista, qui ha seleccionat l’espai on es troba.
Però aquest marc no és prou concret, deixa moltes preguntes al’aire, qui és? Quants són? Que està fent?...
Per això trobem un tercer marc, el més petit però el més concret, el qual ens mostra els protagonistes de la imatge, una parella, que sembla radiant de felicitat, que s’estan fent un petó amb molta complicitat, podem observar el somriure feliç de la noia que demostra un estat de felicitat força gran. El retrovisor del vehicle ens ajuda a entrar a laprivacitat de la parella, a l’interior del vehicle. Ens permet desxifrar el que abans no teníem del tot clar, si estaven en aquell lloc per la felicitat o per la tristor, sembla que l’autor ens vol mostrar el costat feliç del paisatge, vol ajuntar la bellesa del paisatge amb la felicitat humana, uneix el món de lo diví, de la creació del món, amb lo humà, la felicitat humana d’una parella ques’estima, que és còmplice d’aventures però dividit per un marc que és el vehicle, mostra una barrera entre ambdós móns.
Podem observar que la posició social de la parella és força bona ja que ella porta arracades i fins i tot sembla que porti un cadena i ell porta el que sembla una corbata, per tant són de posició social acomodada.

Finalment i des de la vessant reflexiva podem fer-nos moltes...