Analisi de la Pel·lícula "Ben-Hur"













1. Introducció

Ben-Hur, és una pel·lícula estadudinenca de l’any 1959. Va ser dirigida per William Wyler i va guanyar 11 Oscar’s dels 12 als que estava nominats. Protagonitzat per Charlton Heston, Stephen Boyd, Jack Hawkins, Haya Harareet, Martha Scott, Hugh Griffith i Finlay Currie

La pel·lícula comença a Judea l’any 30 aC. Juda Ben Hur, jueu que venia d’una família acomodada.Quan els romans entren victoriosos a Judea, una teula del terrat del pati cau sobre un alt càrrec de l’imperi romà, un desafortunat succés marca l’inici de la història. Messala, antic amic de Judà, el va condemnar galeres com qualsevol altre esclau o delinqüent. En el camí cap al port, Jesús de Nazaret, li donà aigua. Al fort càstig de la galera va sobreviure, gràcies a Quinto Arrio, consol romà.Un cop perdonats els càrrecs de Judà, va centrar-se en buscar a la seva família (mare i germana) que patien la lepra. Judà també tenia un deute pendent amb Messala, amb al que tindrà l’ocasió de saldar-lo en un carrera de quadrigues al circ romà. Judà, Finalment va trobar a la seva família en una vall plena de leprosos. Però malgrat que elles no volien sortir d’allà, Judà les va convèncer i lesva treure. A Jerusalem, passejant amb la mare i la germana, van trobar-se amb Jesús de Nazaret. Jesús, va ser jutjat i condemnat pels jueus degut degut a que Jesús predicava el cristianisme, cosa que als jueus no els hi feia cap gràcia i els van humiliar i enviat a la creu de la forma més cruel possible. Un Jesús és mort, la seva sang recorre per la pluja fins arribar a tocar a la familia de Judà imiraculosament, la terrible enfermetat, desaparegué per complet.


2. Relació de Roma amb els pobles que conquereix

Quan Roma envaïa un territori , els habitants d’aquesta ciutat s’hi rebel·laven a vegades es rebel·laven contra Roma, com per exemple Judea, el poble de Ben-Hur. A vegades es rendien i passaven a ser ciutadans de Roma. Roma un cop conqueria la ciutat, decidien que fer amb laciutat, la podrien deixar tal com està, o bé tirar-ho tot avall i reconstruir-la amb les idees i maneres de fer dels romans.

3. La Societat romana

En l’antiga Roma les diferencies socials eren molt elevades, és a dir els rics tenien molt poder i fortunes. Mentre que les classes baixes, la més abundant, no tenen cap mena de poder ni diners. En la classe baixa, es considera una encara més baixa, elsesclaus, però no eren gairebé ni reconeguts com persones.

a) Els patricis eren la classe social més alta de l’Antiga Roma, Apart també dominaven Roma, pel seu poder econòmic i polític. Podríem considerar-los Aristocràcia Romana.

b) Els esclaus eren una classe social de l’imperi romà tot i què pels romans no eren considerats una classe social. S’aconseguien gràcies a les victòries a les guerres, jaque eren considerats motí de guerra, és a dir, els presoners de guerra.
Dins de l'imperi, els esclaus eren venuts en subhasta pública o, de vegades a les botigues, o per venda privada per als esclaus més valuosos. El tràfic d'esclaus va ser supervisada pels funcionaris fiscals romans anomenats qüestors.
Perquè un esclau pugui arribar a ser lliure tenia que pagar la seva pròpia llibertat o quel’amo li regalés la llibertat.

c) El Dret a la Ciutadania implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els què destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics. Inicialment només el tingueren els habitants de la ciutat de Roma, estenent-se més tard als pobles de la Península Itàlica, i posteriorment es generalitzà quan Caracal·la, l'any 212, l'atorgà a tots els habitants lliures del'imperi Romà


4. Costums i usos de Roma

Els costums , la roba, el menjar i les carreres de carro a Roma eren molt importants, com per exemple la roba, per distingir classes, seguidament veurem com vestien, quins menjars tenien quins costums i el perquè de les carreres de carro.

a) La roba era molt important per l’època, per distingir classes socials, segons com vestien ja es sabia com de...