Analisis de las elecciones en 2010

ANALISI DEL SEMINARI I

Un cop obtinguts els resultats dels comicis duts a terme l’1 de novembre de 2010 hem creat una taula en la qual es reflecteix el nombre de vots rebuts per cada una de les set candidatures que han obtingut representació al parlament en cada comarca de Catalunya, a partir d’aquesta gràfica hem extret una sèrie de dades quefaciliten i completen la realització d’un informe acurat sobre els resultats electorals de cada candidatura en les diferents comarques de Catalunya.
Per analitzar els resultats obtinguts per cada candidatura observarem la taula que fa referència al percentatge de vots sobre vots vàlids, ja que és la que reflexa amb més claredat la influència relativa de les diferents candidatures respecte lesdiferents comarques, així doncs, en primer lloc, procedim a analitzar els resultats obtinguts per CiU, candidatura amb major nombre de vots i escons al parlament. La candidatura d’Artur Mas ha estat la que ha rebut més suport en cadascuna de les 41 comarques catalanes. La comarca on CiU obté el millor resultat és el Solsonès, amb un 52,31% dels vots escrutats, superant també el 50% dels vots encomarques com l’Alt Urgell, la Cerdanya o la Garrotxa. Per altra banda, aquesta candidatura obté els pitjors resultats al Baix Llobregat, on no arriba un terç dels vots, obtenint el 31,94%; altres comarques on la presència de CiU no es fa tant palesa són el Baix Penedès, el Barcelonès o el Garraf.
Aquestes dades ens mostren que, tot i tractar-se de la candidatura amb més suport en totes les comarques,té una gran força a la Catalunya interior i rural, mentre que en les comarques del litoral i la zona metropolitana de Barcelona obté uns resultats més baixos, superant a forces com el PSC i el PP, amb gran incidència a la zona.
En segon lloc, observem una davallada important en el PSC, que acusa la crisi econòmica i una discutible gestió del Govern de la Generalitat, així doncs, el PSCregistra els millors resultats a la Vall d’Aran, on obté el 24,61% dels vots, tant sols superant el 20% en sis de les comarques, entre les quals es troben el Barcelonès o el Baix Llobregat. D’altra banda, els pitjors resultats els recull a la Cerdanya i al Pla de l’Estany, també destacant el 8,07% del Solsonès, pitjor resultat en el conjunt de les comarques catalanes. Analitzant aquestes dades, observemque en cap comarca se supera la quarta part del total dels vots i que els millors resultats es troben a les comarques del nord-oest i del cinturó metropolità. Pel que fa els pitjors resultats, destacar que es troben en les comarques d’interior gironines i de Lleida.
El PP, tercer partit en discòrdia, obté el 18,25% dels vots al Tarragonès i notables resultats en comarques com el Barcelonès i laVall d’Aran. Tot i la millora, la candidatura de Sánchez Camacho recull resultats discrets al Berguedà i Pallars Sobirà, on no se supera el 5% dels vots, finalment, destacar Osona, amb un 3,95%. Les dades d’aquesta candidatura ens mostren la gran força en les comarques de l’oest del país i properes a la capital, així doncs, les comarques on els resultats són més pobres es troben a la zona nord.En quart lloc apareix la candidatura encapçalada per Joan Herrera, la qual obté grans resultats al Baix Llobregat i al Vallès Occidental, obtenint un 9,13% al Barcelonès, comarca amb més influència ecosocialista. Pel que fa els pitjors resultats, es troben en comarques com les Garrigues o la Noguera, on se supera amb dificultat el 3% dels vots, percentatge que no se supera a la Terra Alta,comarca on els es registra el pitjor resultat. Així doncs, observem clarament que la zona de Catalunya on ICV obté millors resultats a les comarques que formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Pel que fa ERC, es tracta d’un partit que ha notat en gran mesura el segon tripartit i la creació de noves candidatures independentistes, així doncs, es veu reflectida aquesta davallada en...