Analyse textuelle: du côté de chez swann (1913), marcel proust
Páginas: 20 (4866 palabras)
Publicado: 24 de mayo de 2010
Anna Gual
Literatura Francesa
Curs 2009/2010
Universitat Pompeu Fabra
Analyse textuelle: Du côté de chez Swann (1913), Marcel Proust
1. A partir de les confidències del narrador, establiu les similituds/diferències entre aquest i Swann.
El tema principal d'À la Recherche du temps perdu, com ens descobreix Proust al final de la colossal novel·la, és el descobriment de l'art com aúnic mitjà per arribar a la vrai vie[1]. Només a través de la recreació artística l'individu podrà assolir la veritat profunda de les coses i aprehendre el món que l'acull. La revelació final de la vocació literària del narrador, empesa per la decisió de convertir-se en escriptor, esdevé la solució definitiva. C'est seulement au niveau le plus profond, au niveau de l'art, que l'Essence est revelée[2]afirmà Deleuze en un estudi que pretén comprendre l'obra de Proust no només com una meditació del temps sinó també com una investigació i un aprenentatge sobre la veritat. L'obsessió del narrador, que també és l'obsessió de Proust, s'emmarca en una època de grans canvis epistemològics en la novel·la: als anys 70 a França es produeix un punt d'inflexió decisiu al diferenciar “la persona que escriu”i “allò que escriu”. La crítica estructuralista, sostinguda en Roland Barthes[3], elimina la figura de l'autor, a la vegada que es focalitza per primer cop en el lector, figura que Proust materialitzarà en el narrador, lector devot de Bergotte. En el camí de la formació estètica de l'aprenent d'escriptor, Bergotte s'erigeix com un model a seguir, juntament amb el músic Vinteuil i el pintorElstir, establint-se moltes similituds entre l'estil del narrador i la de Bergotte, com la musicalité et la cohésion de l'écriture, l'établissement de chaînes phoniques, la tonalité, les anagrammes et les rytmes accentuels et syllabiques[4]. L'admiració que sent per l'escriptor, que desencadenarà en l'amor que experimentarà amb Gilberte, amiga de Bergotte, serveix a Proust per reflexionar sobre l'actede creació, reflexió que també es traslladarà al personatge de Swann.
Amb amistat directa amb Bergotte, Charles Swann participa del món intel·lectual, gaudint d'una superioritat literària respecte el narrador, que prové d'una família provinciana d'origen humil. La relació de Swann amb l'art radica en la investigació que du a terme de l'obra de Ver Meer, reprenent i abandonant l'estudi en variesocasions. Malgrat no incidir Proust en el cos del text, l'elecció del pintor holandès del segle XVII no és arbitrària: els seus retrats en espais interiors, plens d'intimitat i serenor, busquen capturar l'espai de la memòria. Els quadres de Ver Meer són, com la literatura de Proust, el desig d'eternitzar un instant del temps. Quan Odette apareix en escena, la relació que té amb Swann es vesteixd'art: comparada primer amb una pintura de Boticcelli (elle frappa Swann par sa ressemblance avec cette figure de Zéphora, la fille de Jéthro, qu'on voit dans une fresque de la chapelle Sixtine[5]), és evocada més tard amb la sonata de Vinteuil, peça musical que esdevé l'hymne national de l'amour de Swann et d'Odette, en paraules del narrador. Pintura, música i literatura es donen de la mà en l'obrade Proust, ja sigui mitjançant la sensibilitat del narrador o de Swann. L'objectiu, el d'esclarir que l'art és l'única via per arribar a la comprensió subjectiva de la realitat.
El vincle que s'estableix entre el narrador i Swann, segons el que ja s'ha explicat, es caracteritza per un sentiment d'admiració del primer cap al segon. Des del punt de vista intel·lectual, el jove narrador descriuSwann com algú que appartenait à cette catégorie d’hommes intelligents qui ont vécu dans l’oisiveté et qui cherchent une consolation et peut-être une excuse dans l’idée que cette oisiveté offre à leur intelligence des objets aussi dignes d’intérêt que pourrait faire l’art ou l’étude, que la «Vie» contient des situations plus intéressantes, plus romanesques que tous les romans[6]. Quan el...
Literatura Francesa
Curs 2009/2010
Universitat Pompeu Fabra
Analyse textuelle: Du côté de chez Swann (1913), Marcel Proust
1. A partir de les confidències del narrador, establiu les similituds/diferències entre aquest i Swann.
El tema principal d'À la Recherche du temps perdu, com ens descobreix Proust al final de la colossal novel·la, és el descobriment de l'art com aúnic mitjà per arribar a la vrai vie[1]. Només a través de la recreació artística l'individu podrà assolir la veritat profunda de les coses i aprehendre el món que l'acull. La revelació final de la vocació literària del narrador, empesa per la decisió de convertir-se en escriptor, esdevé la solució definitiva. C'est seulement au niveau le plus profond, au niveau de l'art, que l'Essence est revelée[2]afirmà Deleuze en un estudi que pretén comprendre l'obra de Proust no només com una meditació del temps sinó també com una investigació i un aprenentatge sobre la veritat. L'obsessió del narrador, que també és l'obsessió de Proust, s'emmarca en una època de grans canvis epistemològics en la novel·la: als anys 70 a França es produeix un punt d'inflexió decisiu al diferenciar “la persona que escriu”i “allò que escriu”. La crítica estructuralista, sostinguda en Roland Barthes[3], elimina la figura de l'autor, a la vegada que es focalitza per primer cop en el lector, figura que Proust materialitzarà en el narrador, lector devot de Bergotte. En el camí de la formació estètica de l'aprenent d'escriptor, Bergotte s'erigeix com un model a seguir, juntament amb el músic Vinteuil i el pintorElstir, establint-se moltes similituds entre l'estil del narrador i la de Bergotte, com la musicalité et la cohésion de l'écriture, l'établissement de chaînes phoniques, la tonalité, les anagrammes et les rytmes accentuels et syllabiques[4]. L'admiració que sent per l'escriptor, que desencadenarà en l'amor que experimentarà amb Gilberte, amiga de Bergotte, serveix a Proust per reflexionar sobre l'actede creació, reflexió que també es traslladarà al personatge de Swann.
Amb amistat directa amb Bergotte, Charles Swann participa del món intel·lectual, gaudint d'una superioritat literària respecte el narrador, que prové d'una família provinciana d'origen humil. La relació de Swann amb l'art radica en la investigació que du a terme de l'obra de Ver Meer, reprenent i abandonant l'estudi en variesocasions. Malgrat no incidir Proust en el cos del text, l'elecció del pintor holandès del segle XVII no és arbitrària: els seus retrats en espais interiors, plens d'intimitat i serenor, busquen capturar l'espai de la memòria. Els quadres de Ver Meer són, com la literatura de Proust, el desig d'eternitzar un instant del temps. Quan Odette apareix en escena, la relació que té amb Swann es vesteixd'art: comparada primer amb una pintura de Boticcelli (elle frappa Swann par sa ressemblance avec cette figure de Zéphora, la fille de Jéthro, qu'on voit dans une fresque de la chapelle Sixtine[5]), és evocada més tard amb la sonata de Vinteuil, peça musical que esdevé l'hymne national de l'amour de Swann et d'Odette, en paraules del narrador. Pintura, música i literatura es donen de la mà en l'obrade Proust, ja sigui mitjançant la sensibilitat del narrador o de Swann. L'objectiu, el d'esclarir que l'art és l'única via per arribar a la comprensió subjectiva de la realitat.
El vincle que s'estableix entre el narrador i Swann, segons el que ja s'ha explicat, es caracteritza per un sentiment d'admiració del primer cap al segon. Des del punt de vista intel·lectual, el jove narrador descriuSwann com algú que appartenait à cette catégorie d’hommes intelligents qui ont vécu dans l’oisiveté et qui cherchent une consolation et peut-être une excuse dans l’idée que cette oisiveté offre à leur intelligence des objets aussi dignes d’intérêt que pourrait faire l’art ou l’étude, que la «Vie» contient des situations plus intéressantes, plus romanesques que tous les romans[6]. Quan el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.