Ancoratge -PNL

Ancoratge
L’ancoratge consisteix en associar (establint desencadenants) un estímul sensorial (que pot ser visual, auditiu o kinestésic – tàctil, olfactiu o gustatiu-) amb un estat intern específic.Aquests ancoratges poden haver estat causats de manera natural o poden ser creats "artificialment" i poden ser positius o negatius.
Per activar un ancoratge cal provocar un impacte (que pot sersubtil) en qualsevol de les modalitats sensorials en el moment adequat en el que es presenta l’estat o estratègia a la que desitgem poder “reaccedir”. Per exemple, si volem que algú torni a experimentarun estat de receptivitat, primer hauríem d’aconseguir que visqui aquest estat, i en el punt àlgid de la percepció d’aquest estat, per exemple, pressionar-li el colze (activar l’ancoratge – kinestèsic,en aquest cas-). Posteriorment, quan pretenem que l’individuo torni a estar receptiu, li pressionarem el colze de la mateixa manera que ho vam fer quan vam establir l’ancoratge.
D’aquesta manera,qualsevol porció d’experiència particular pot ser utilitzada com a ancoratge per accedir a una altra porció d’experiència.
El col•lapse d’ancoratges ens pots servir per tallar ancoratges negatius anivell neurològic. El cervell humà només pot accedir a una sensació en cada moment. Si l’obliguem a accedir a dues sensacions alhora, es crea un moment de confusió, però el cervell escull sempre lasensació positiva, trencant la connexió neurològica amb la negativa.
Això enllaça amb un dels pressupòsits de la PNL (que en base a l’experiència s’han demostrat útils, més enllà de la seva veracitatintrínseca, per ampliar la capacitat de comunicació, relació i canvi), que ens diu que tots disposem de tots els recursos necessaris per aconseguir els resultats que volem (en efecte, tots disposemd’experiències passades a les que ens podem connectar i que el fet de viure-les ens va requerir de recursos; com que són percepcions que ja les hem viscut una vegada, els podem tornar a evocar, doncs ja...