ANDORRA_SEGLE_XX_ 1900 1936
















ANDORRA SEGLE XX (1900-1940)







Índex



SEGLE XX
FHASA
ELS ANYS 30
Enfrontament entre el Consell General i els coprínceps
Andreu Masó i López
la revolta de 1933
Borís d’Skossireff
ANDORRA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Arriba la gendarmeria
L’actitud de la República espanyola i dels nacionals davant el conflicte
El problema de la moneda i dels queviures
1937:primera tramesa de queviures
1938: segona tramesa de queviures
La interrupció de fluid de la central d’Escaldes
La interrupció d’electricitat de 1937
La interrupció d’electricitat de 1938
La requisa esdevé inevitable
Bibliografia
Índex de figures



SEGLE XX

La societat andorrana, des de feia segles, havia estat una societat basada en els costums, en la tradició i, amb molt poquesexcepcions, tancada a idees que d’una o altra manera poguessin amenaçar l’estructura social o política i la forma de vida que es mantenia al Principat des de gairebé l’Edat Mitjana.
Aquesta societat de principis del segle XX es caracteritzava per una elevada taxa de natalitat (30,6‰) i de mortalitat (20,4‰) i per una densitat també força baixa (9 h/km²). Fins i tot el nombre d’habitants decreixia en elmarc d’una societat que es basava en una economia de subsistència agrícola i ramadera.
Durant els últims anys del segle anterior els andorrans van veure la crisi de les petites indústries de la llana i el ferro a conseqüència de la industrialització europea, i van intentar trobar una sortida econòmica per al país, prenent com a model el principat de Mònaco.
D’altra banda, el posicionament del bisbeCaixal durant les guerres carlines va comportar que Espanya adoptés una política aranzelària perjudicial per a Andorra. Tot plegat, l’equilibri població/recursos es va veure descompensat i va fer que a molts andorrans no els quedés cap altra sortida que l’emigració.1

Fig. 1. Palanca d’Andorra (actual pont del Crèdit)
L’emigració va tenir conseqüències econòmiques: els diners que es guanyaven foratornaven a Andorra; i també polítiques: la presència dels andorrans a les zones industrialitzades de Catalunya i França va tenir molta influència en el procés de formació de les seves opinions polítiques i en els seus neguits socials i polítics, que haurien de definir la història d’Andorra durant el segle XX.
A partir d’aquesta emigració, i per primera vegada, un gran nombre d’habitants d’Andorraentrava en contacte amb les fàbriques, el moviment obrer, la mentalitat capitalista, el sindicalisme, la lluita de classes, els mitjans de comunicació i les ideologies polítiques que van definir l’Europa de principi de segle.




Com a conseqüència, aquests andorrans emigrants, sobretot cap als anys vint, van donar les primeres passes que finalment portarien a la societat andorrana a laconsecució d’un sistema democràtic.

Fig. 2. Andorrans a les mines de talc de Luzenac

Començaren important les noves idees que imperaven a França i Espanya a través de publicacions periòdiques i acabaren veient aprovada la constitució andorrana el 1993.
A principi del segle la població d’Andorra era d’unes 4.000 a 4.500 persones repartides en una quarantena de pobles.
L’emigració absorbia completamentl’excedent de naixements, de manera que el nombre d’habitants es mantenia estable.
La llengua habitual (ara oficial) era el català, tot i que bona part dels andorrans parlaven castellà i, en un percentatge inferior, francès.
Des del segle XIII amb els Pariatges Andorra tenia dos coprínceps els quals exercien la sobirania al Principat: el bisbe d’Urgell i el president de la República francesa, quel’havia heretat del comte de Foix.
El president de la República delegava en el prefecte dels Pirineus Orientals, de la mateixa manera que el bisbe d’Urgell ho feia en el seu vicari general. En els informes dels dos delegats es basaven els coprínceps per prendre les seves resolucions.


Cada copríncep també tenia un veguer, que alhora delegava en un batlle, sobretot en matèria de justícia civil....