Angel Guimerà

Àngel Guimerà . Dramaturg i poeta. És l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber(1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889). Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura,doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900),repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l'Institut d'EstudisCatalans.

TRAGÈDIA: Obra dramàtica d'estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per lafatalitat vers la catàstrofe.
DRAMA: Composició teatral en prosa o en vers considerada com un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia i on l'acció s'imposa a la narració.

TRAGÈDIA ROMÀNTICA-Escrit en vers
-Té un to solemne
-L'acció es situa en un passat llunyà
-Fets excepcionals plens de violència i passió
-Personatges idealitzats: cavallers, corsaris, nobles...

DRAMA ROMÀNTIC- Escrit en prosa
-Té un to més natural i real
- Època de l'autor
-Món rural
-Fets quotidians i realistes
-Personatges d'aparença normal:pagesos, terratinents, pubilles...


TERRA BAIXA (1896)Drama romàntic i rural: l'autor mostra la seva manera d'entendre el món (creu que l'ésser humà és bo per naturalesa, però que la societat civilitzada és cruel i corrupta).
L'acció se situa enl'època coetània de l'autor
Terra alta (la muntanya)/ terra baixa (poble o ciutat): Manelic versus Sebastià

Triangle amorós: Marta, Sebastià i Manelic
Tema: dos móns enfrontats: terra alta i terra...