Angel Guimera

Josep Carner va néixer a Barcelona al 9 de febrer de 1884 i va morir a Brussel•les el 4 de juny de 1970. Va ser poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És conegut com el príncep dels poetes catalans, ja que era un escriptor amb un prestigi excepcional i va ser el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Al 1915 es va casar i poc després va tenir els seus dos fills. Méstard l’ideal del noucentisme va entrar en crisi i Carner es sentia fora de lloc. Va guanyar unes oposicions al cos diplomàtic i la seva nova feina el va fer marxar de Catalunya. Va viure en diversos llocs, Gènova, Costa Rica, l’Havre, Hendaia, Beirut, Brussel•les, Madrid i París . Lluny de Catalunya va publicar El cor quiet, on en la secció de “Les estampes” hi forma part el poema “Cançonetaincerta”, cançó d’arrel popular.
El Noucentisme és un moviment cultural que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 i acaba el 1923. Representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. Valora més la intel•ligència que la sensibilitat. Té ganes de veure la literatura catalana a un nivell més alt. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes decultismes i metàfores.
El tema d’aquest poema fa referència al dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de fer i el que no. El camí del què parla l'autor és la vida. Comença preguntant -se cap a on ens portarà la vida i si aquesta la trobarem amb la gent o individualment. Segueix parlant dels diversos camins que podem agafar i dels dubtes que la vida ens planteja. A latercera estrofa diu que ningú sap si el camí serà bonic i somrient o si ens portarà a la mort. Acaba dient que mai sabrem quin camí escollir, fins que no l’haguem ja triat. Però que cada camí és una vida.
El poema, compost de tres octaves d’art menor, està format de dos grans blocs:
-El primer comença i acaba amb l’ interrogació “Aquest camí tan fi tan fi, / qui sap on mena?”, està format per lesdues primeres estrofes.
-El segon conté les tres interrogacions “Qui sap... / Qui sap... / Qui sabrà” i la últim vers “I és camí incert cada matí, / n’és cada vida!”
Estrofes de 4 versos, on rima la primera amb la tercera i la segona amb la quarta, combinacions de versos octosíl•labs i tetrasíl•labs, i rimen els octosíl•labs entre si i els tetrasíl•labs entre si. Es produeix alternança de rimesmasculines i femenines.
Aquest poema pertany a la Renaixença, un moment de recuperació de la literatura catalana a nivell europeu. Verdaguer donà el copet necessari per a aconseguir-ho.
Des de jove va utilitzar els jocs florals per tal de fer-se un lloc en la poesia catalana. Tot això ho compaginava amb la seva vida de sacerdot.
Va escriure moltes obres abans de caure en una forta crisipersonal, que el va fer enfrontar amb el seu bisbe, d'entre les quals remarquen l'Atlàntida o el Canigó.
Després de la crisi va ser perdonat i va continuar donant missa fins al 1902 quan morí.

És un poema que conté resumidament tot el món poètic de Verdaguer, el del triomf i la plenitud i el de la crisi que com ja hem explicat va patir. En remarquem sobretot, l'actitud romàntica de confrontar-se ambla pròpia obra i demanar-se qui és ell, què és la poesia i quin és el sentit de tot plegat al costat de Déu.
Així doncs el poema tracta de diversos temes: la contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix, l'evocació del pssat i la incertesa del futur, la persecució d'un món ideal, la caducitat i la insaciabilitat del temps, la fal•làcia o engany de la creativitatpoètica...

Tot això ho fa amb una forma de tres blocs de tres, quatre i tres estrofes respectivament. En les tres primeres la veu poètica ens parla en present, però en l'inici de la quarta estrofa, el verb "aixequí" ens marca un canvi de visió cap al passat, amb alguns temps de present.
Finalment, en l'estrofa vuitena es torna a imposar la veu en present, ara, però, amb el complement d'alguns verbs...