Annual

HISTÒRIA D’ESPANYA |
L’armament de l’època |
El desastre d’Annual |
|
Laia Arnal Ramon |
27/11/2012 |

En aquest treball parlaré sobre tot tipus d’armament que van utilitzar les persones que van lluitar en aquest esdeveniment tant important del segle XX. |

INTRODUCCIÓ
La Batalla d’Annual, (coneguda popularment com el “Desastre d’Annual”), es va produir el 22 dejuliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles i les tropes del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.
En la batalla, les tropes espanyoles van perdre 8.000 soldats morts entre els quals el propi general Manuel Fernández Silvestre, el comandant dels espanyols.
Després de la derrota, les repercussions polítiques van ser fortes. No només perel descontentament popular que hi havia en contra de la Guerra del Rif, sinó que a més s’hi van sumar les dures critiques a l’Exercit i a l’administració militar.
A nivell polític, la derrota va acabar d’enfonsar el Govern de Manuel Allende Salazar Muñoz i la formació del Govern d’Antoni Maura i Montaner.

EL CONTRAATAC
El cop moral que havia suposat el desastre d'Annual, va afectar en granmanera a l'opinió pública, l'exèrcit, a la classe política, i irreversiblement a la Monarquia. El 13 agost 1921 Antoni Maura va formar el seu segon govern nacional, situant a un civil, Juan de la Cierva a la cartera de Guerra. Es va organitzar una força de uns 160.000 homes, dirigits pels generals Berenguer, Cavalcanti i Sanjurjo. Des Melilla es va iniciar una dura contraofensiva que va permetrerecuperar part del territori perdut. Des de mitjans de setembre de 1921, fins al 11 de gener de 1922, es va recuperar la línia de Donar Drius, sobre el Uad Kert. Nador, Zeluán i Muntanya Arruit van ser reconquerits i els soldats van contemplar horroritzats els cadàvers encara insepultos de les víctimes del desastre.

A mitjans de gener la Comandància de Melilla s'havia recuperat i estava més fortque abans de l'ofensiva de Silvestre. Comptava amb una considerable força aèria d'uns 200 avions, que s'havien adquirit fins i tot per donacions populars, i unes línies de defensa fiables. S'havia fortificat el Penyal d'Alhucemas i s'iniciaven els contactes amb la Gran Bretanya per a l'adquisició de material naval (barcasses de desembarcament) excedents de la 1 ª Gran Guerra. Durant els dossegüents anys es van mantenir els enfrontaments, a finals de 1922 es va produir el setge dels rifenys a la posició de Afrau, sostinguda gràcies a les intervencions de l'aviació. 1923 va ser un any de relativa calma.

L’ARMAMENT
Per una banda, la força de transport va arribar a comptar amb:
A ESPANYA
* 2 Cuirassats (Jaime I y Alfonso XII)
* 4 Creuers (Reina Regente, Blasdelezo, Méndez Nuñez yExtremadura)
* 2 Caça torpedes
* 6 Canoners
* 6 Torpeders
* 11 Guardacostes
* 7 Guardapesques
* 27 Barcasses de desembarcament
A FRANÇA
* 1 Cuirassat (París)
* 2 Creuers
* 2 Torpeders
* 2 Monitors
* 1 Remolcador
* 1 Batalló d’Infanteria de Marina

Per altra banda, la força aèria va arribar a comptar amb:
A ESPANYA
* 3 Esquadrilles* 6 Hidroavions de reconeixement
* 6 Hidroavions de bombardeig
* 1 Globus captiu
* 1 Dirigible d’exploració
A FRANÇA
* 1 Esquadrilla de bombardeig

Profunditzant més, podem afegir més informació de l’aviació espanyola:
La força aèria espanyola en la dècada dels 20, va arribar a comptar amb uns 300 aparells, comptant tant els de l'Aeronàutica Militar, com els de la Naval. A lacampanya d'Alhucemas intervenen 136 aparells de l'Aeronàutica Militar, 18 hidroavions de l'Aeronàutica Naval, 6 de la Aeronàutica militar francesa i 2 avions cedits per la Creu Roja espanyola, en total 162 aparells. L'observació aèria utilitzava a més del reconeixement clàssic, dirigibles i globus captius amarrats a vaixells, el portahidros Dèdal, disposava d'un globus captiu des de 1.100 m3...