Anorexia Infatil

ANORÈXIA INFANTIL

L’anorèxia és un transtorn de l’alimetació que es caracteritza perquè el nen o la nena, encara que tingui gana, es nega a menjar. Els nens i nenes amb anorèxia tenen inapetència, sense raó aparent.
Encara que es creu que l’anorèxia està exclusivament relacionada amb els adolescents i joves, en temps recents ha començat a atacar als nens i nenes de cada cop menor edat. Alpunt que l’anorèxia infantil arriba a classificar-se fins i tot en l’etapa lactant. El 8% dels qui la pateixen tenen menys de 10 anys.


Tipus d’anorèxia infantil
En l’anorèxia infantil es descriuen diversos tipus:
• L’anorèxia lactant: és poc freqüent i gairebé sempre orientada a alguna malaltia que cursa amb aquest símptoma.
o Causes infeccioses: hi pot haver una infecció benigna (urinària,digestiva, otitis, rinofaringitis...) o una infecció més greu (tuberculosi).
o Intolerància digestiva: principalment, la intolerància al gluten.
o Error dietètic: prolongació excessiva d’un règim exclusivament làctic o també a un excés d’alimentació. En tots dos casos cal equilibrar la dieta.

• Anorèxia del deslletament: en introduir aliments sòlids el nadó els rebutja. Si la mare estranquil•la i tolerant davant la situació, el nen no trigarà en normalitzar-se. Però, si la mare, ansiosa, no tolera la protesta del seu fill o filla, s’aniran enfrontant mare i fill/a, i aquesta situació pot perdurar fins als 5-6 anys.

• Causes psicològiques o d’oposició: acostumen a plantejar problemes més seriosos. Sovint apareixen cap als 6 mesos, tot i que també poden manifestar-se abans. Estanrelacionades amb l’actitud que adopten els pares en el moment que l’infant ha de menjar, bàsicament amb la inquietud i l’ansietat que els provoca el fet d’atribuir massa importància a la gana del nen o nena. A l’hora de menjar, l’infant rebutja l’aliment, allunya la cullera i es pot provocar el vòmit si se’l foça. L’estat general de l’infant és satisfactori, si bé el pes pot mantenir-se estacionari. Eltractament d’aquest tipus d’anorèxia sempre és difícil i es basa a educar els pares, tenir cura de la higiene alimentària i fer que l’infant torni a menjar amb gust.

• Situacions d’estrès: la gana és una actitud reactiva frent a determinats estímuls, no sempre de caràcter nuticional: qualsevol situació d’estrès pot alterar-la (inici de la llar d’infants, pèrdues afectives...).

• L’anorèxiafisiològica: es presenta en edats de menor augment de massa corporal (preescolar). Està relacionada amb una disminució de les necessitats de l’organisme del nen o nena en el segon any de vida, mentre els pares i els avis mantenen la idea errada de que necessiten la mateixa quantitat d’aliments que durant els 12 primers mesos. La realitat es que menja menys perquè creix menys, però la família hosol interpretar al revés.

• L’anorèxia psicògena: està originada en transtorns o factors ambientals (imposició d’una alimentació excessiva).

• L’anorèxia nerviosa: es presenta a partir dels 12 anys.

• A talla baixa: en els casos paradoxals, sobrepès, “inapetència”, la saturació calòrica produeix per feedback una anorèxia compensadora. Als nens menuts-inapetents, generalment amb pares tambéde talla límit-baixa, temorosos que el seu fill o filla quedi baix com ells, sobint els forcen a menjar. Davant nens o nenes amb creixement límit mesurarem als pares, controlarem la velocitat de creixement i davant el dubte descartarem la presència de patologia orgànica associada.



Aparició de l’anorèxia infantil
L’anorèxia infantil pot començar en qualsevol etapa de la infància, sobretoten escolars i adolescents, i es freqüent en germans o fills de persones anorèxiques o obeses, de pares molt exigents, perfeccionistes i en nens models. L’aronèxia infantil té certes particularitats, ya que dada l’edat del pacient, el retard en el creixement i la freqüent gravetat del quadre constitueixen la major preocupació des del punt de vista mèdic.

Causes de l’anorèxia infantil
Aquest...