Anorexia Y Bulimia

ANORÈXIA NERVIOSA
L'anorèxia o anorèxia nerviosa (AN) és, juntament amb la bulímia, un dels principals trastorns alimentaris, també anomenats Trastorns psicogènics de l'Alimentació (TFA). El que distingeix a l'anorèxia nerviosa és el rebuig del menjar per part del malalt i la por obsessiu a engreixar, que pot conduir a un estat d'inanició, és a dir, una situació de gran debilitat ocasionada peruna ingesta insuficient de nutrients essencials. En casos greus pot desenvolupar desnutrició, fam, amenorrea i extenuació. Els seus orígens nostológicos són molt antics, es coneixen casos descrits des de l'Edat Mitjana. Participen en la seva evolució les funcions psicològiques, els trastorns neuroendocrins, hormonals i metabòlics. Els possibles tractaments estan encara en estudi, els tractamentsfarmacològics actuals poden donar només un modest benefici al pacient. L'anorèxia nerviosa és una malaltia, i no ha de ser confosa amb el símptoma anomenat anorèxia. El terme anorèxia prové del grec a-/an- (negació) Orexis (gana, fam: faré) i s'empra, en general, per descriure la inapetència o manca de gana, aquest símptoma pot passar en circumstàncies molt diverses, com ara estats febrils,malalties generals i digestives o simplement en situacions transitòries de la vida quotidiana. L'anorèxia per tant és un símptoma que pot aparèixer en moltes malalties i no una malaltia en si mateixa. L'anorèxia nerviosa per contra, no és un símptoma, sinó una malaltia específica caracteritzada per una pèrdua autoinduïda de pes acompanyada per una distorsió de la imatge corporal, la presència ésindicativa d'un estat patològic diferent de l'individu, i pot tenir conseqüències molt greus per a la salut de qui la pateix.

DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
L'anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària. La seva definició estableix com a característica principal la pèrdua acte-induïda de pes, provocada per una preocupació anòmala per la forma i el pes del propi cos, que més tard esmanifesta mitjançant el control excessiu de la ingesta d'aliments. Es presenta normalment en l'adolescència (14-18 anys d'edat), també en edats més tardanes (20-40 anys). És més freqüent en les dones, encara que existeixen diversos casos en varones.1
Hem d'analitzar les seves característiques des de les següents perspectives:
Pel que fa als hàbits alimentaris, les persones que pateixen anorèxianerviosa disminueixen voluntàriament totalment o parcialment el consum d'aliments i seleccionen aquells que ajudin a la reducció del pes. Arriben a realitzar registre diari de les calories consumides i mostren un comportament obsessiu pels menjars.
El comportament de les persones que pateixen aquest trastorn és molt variable depenent del pacient i la fase de la malaltia. Al principi, menteixenconstantment als que l'envolten, normalment a la família, com a mètode per evitar els menjars i accelerar el procés de pèrdua de pes. Altres pacients practiquen exercici físic en excés o es provoquen vòmits de forma intencionada. Alguns prenen laxants i diürètics per intentar accelerar el procés. Amb el pas del temps, molts pacients van acceptant la seva malaltia i deixant de mentir, altres noaconsegueixen arribar a aquesta etapa.
Es considera que en l'anorèxia nerviosa existeix una sobrevaloració de la importància que té la forma corporal. Es percep la pròpia imatge corporal distorsionada, és a dir, més gran del que realment és, de manera que es busca de manera contínua l'aprimament. Els pacients poden patir més diferents símptomes: depressió, ansietat, tristesa infundada, pensamentsirracionals i hàbits d'autolesió física.

EPIDEMIOLOGIA
L'anorèxia i en general els trastorns de l'alimentació, són una veritable emergència de salut en els països industrialitzats occidentals i, segons molts autors, segueix en continu aumentanto. En realitat, els diversos estudis realitzats no es posen d'acord: alguns d'ells tendeixen a evidenciar un augment alarmant de casos, mentre que altres...