Antígona De Salvador Espriu

Antígona de Salvador Espriu

* Salvador Espriu nasqué l'any 1913 a Santa Coloma de Farners de pare notari.
* L'any 1915 la seva família s’instal·la a Arenys de Mar on visqué fins la mort.
* No oblidà mai els lligams que l'unien a aquella vila marinera, per això convertí el seu poble en la Sinera de la seva obra. On apareixen, la seva família i els amics més pròxims i personatges del'Arenys del passat. Familiars i coneguts de Barcelona. Interessat en ells per la fama que tenien.
* Lavínia i Sinera són Barcelona i Arenys. Utilitza aquests personatges com a models típics, universals, emblemàtics sovint d'un món deixat enrere però també sovint de debilitats i de vicis que li eren ben contemporanis.
* Els anys més feliços de la seva joventut transcorregueren a Barcelonai corresponen a la seva vida universitària, l'any 1930. Es llicenciat en Dret (1935) i en Història antiga (1936).
* Participà en un famós creuer d'universitaris pel Mediterrani (1933) i aprofita per fer noves amistats, les quals molt intel·ligents i brillants.
* Davant l’aixecament militar de juliol de 1936, va decidir mobilitzar-se. Versemblantment ell pensava aleshores en un futuruniversitari professional: volia llicenciar-se en Filologia clàssica i volia continuar els estudis a l'estranger, concretament, estudis d'egiptologia.
* La mort, l'any 1938, del seu amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel, la del seu pare, i el triomf dels sublevats en la guerra civil, comporten a una auto reclusió de Salvador Espriu que abandona els seus projectes individuals i refusa absolutament la novasituació, denotant el paper de testimoni ètico-polític de disconformitat i de protesta.
* Atribueix l'inici de la guerra com a la data de la seva mort.
* Arenys de Mar, Barcelona, les relacions familiars i els anys universitaris, constitueixen el rerefons constant de la seva obra, que es converteix en la reconstrucció d'un món perdut, una reflexió intel·lectual i sentimental que liserveix per aplicar-ho a la comprensió del món real i també la visió d'un paradís perdut on no pot refugiar-se.
* L'any 1936 Espriu ja era autor d'una obra important i extensa en la qual usava aquest to de record melangiós, elegíac, i la reflexió sobre la mort.
* Recuperada la seva obra amb un to poètic civil amb La pell de brau, al 1960, fou interpretada, donant lloc a refermar el to generalde la seva obra com a símbol de la reclusió a què havia estat sotmès un poble i la seva cultura durant la dictadura posterior a la guerra civil.
* El seu èxit continua, inclús es veié objecte d'una sèrie d'empreses i d'honors que el catapultaren a una celebritat inusual per a un escriptor català que no havia renunciat mai a la seva llengua.
* Procurà no ser manipulat pels uns o pelsaltres, sobretot a l'època que la literatura catalana era entesa, només pel fet de ser-ho, com a resistència.
* Desitjós de correspondre a les mostres d’interès i a les peticions que rebia, els seus últims quinze anys els visqué en tensió entre allò que li semblava que encara havia de fer i allò que la gent li demanava o li suggeria de fer.
* Morí a Barcelona el 22 de febrer de 1985.
*L'obra d'Espriu és d'una gran densitat i d'una gran diversitat de gèneres i de registres, passant pels tons de tota mena, fins als temes i als personatges, evocats o presentats, d'una manera concisa i despullada.
* Tot i aquesta diversitat, el caràcter unitari de l'obra espriuana s'imposa clarament: l'aparent diversitat consistiria en aspectes d'una veritat que, certament, també ésoriginàriament única però de la qual els homes només podem arribar a conèixer fragments.
* Dins del teatre de la vida, Espriu ha caracteritzat sovint l'home com un cec. La ceguesa és qualitat atribuïda als poetes, des del vell Homer. Potser perquè de sempre han estat considerats parents de profetes i també sovint hom els ha pres o ells s'han ofert com el salvador.
* Espriu sempre ha lluitat a favor...