Antígona Jordi Coca
Páginas: 6 (1397 palabras)
Publicado: 12 de abril de 2011
Antígona
Fitxa bibliogràfica:
COCA, Jordi. (2002): Antígona. Barcelona: Proa. Óssa Major, 14.
Autor:
L’autor de l’obra, Jordi Coca (Barcelona, 1947), és un escriptor català de diferents gèneres. El més prolífic ha estat la novel·la, gènere amb el qual va començar la seva carrera al 1971. Ha guanyat diferents premis literaris de la llengua catalana com el Josep Pla amb La japonesa(1992), el Sant Jordi amb Sota la pols (2001) i el Joanot Martorell amb Cara d’àngel (2003), entre d’altres. Destaca en l’àmbit dels assajos sobre teatre, com per exemple Antígona(2002) que és la seva segona obra dramàtica, després de Platja negra (1999).
Ressenya:
L’obra és una adaptació de la homònima escrita per Sòfocles entre el 443 aC. i el 442 aC; moment en el que Atenes havia acabat laguerra amb els perses (pau de Càl·lies, 449) i amb Esparta (Pau dels 30 anys, 446), per lo tant era un moment de prosperitat.
Abans d’endinsar-nos en l’obra de Jordi Coca, és important fer esment a l’augment, considerable, de narracions sobre Antígona en els anys que envolten a la Segona Guerra Mundial (1939-1945), això passa perquè en el drama d’Antígona hi ha una guerra entre els seus dosgermans, Etèocles i Polinices. Podríem destacar tres obres en relació a aquest tema: l’escrita al 1939 per Salvador Espriu (obra emmarcada en l’ambient de la guerra civil); l’estrenada al 1948 per Bertolt Brecht i l’escrita al 1942 i estrenada al 1944 per Jean Anouilh, aquestes dues últimes emmarcades en el context de la Segona Guerra Mundial. Això posa de manifest, l’influencia que va tenir Sòfoclesen diferents autors contemporanis i que van veure, en la seva història d’Antígona, un miratge a la situació que ells mateixos estaven visquent.
La historia que ens explica Sòfocles, ens situa a la ciutat de Tebes, on les disputes dels germans d’Antígona, Etèocles i Polinices, pel control de la ciutat els ha costat la mort. El seu oncle, Creont, accedirà al poder i decreta, no enterrar el cos dePolinices perquè aquest ha atacat la ciutat. Aquest decret, no serà acceptat per Antígona que el desobeirà dos cops perquè difereix de les lleis divines. Creont mana executar Antígona per no respectar la seva decisió però reflexionarà, condicionat pels vaticinis de l’endeví Tirèsias. El indult de Creont, no arribarà a temps, ja que Antígona s’ha suïcidat i Hemón, el seu fill, es rebel·laatacant-lo per provocar la mort de la seva promesa. Després d’això Hemón se suïcida i el assabentar-se, la seva mare també ho farà. L’obra reflexa la moral del autor quan esdevé la lluita entre les lleis dels homes, edicte de Creont, i les lleis divines. Segons molts analistes aquesta obra de Sòfocles és una doble tragèdia pel destí que acaba succeint tant a la heroïna com al tirà.
Jordi Coca varia lahistòria per aprofundir més en el personatge d’Antígona i modernitzar-la d’acord amb la moral contemporània. Mentre que a l’original de Sòfocles, Antígona es recolza sobre les lleis divines i la religió per enterra el seu germà, Coca la fa reflexionar sobre lleis més naturals i humanistes, sobre una moral laica de respecte als morts. També podem trobar altres canvis: Coca no menciona la ciutat onsucceeixen els fets, Tebes, volent donar un sentir més universal a la seva obra. Els fets amb més diferències de l’original són respecte a Creont, ja que es ell mateix qui mata a Antígona i tan sols rep una advertència de Tirèsias, en l’homònima de J. Coca. Creont no arriba a ser objecte d’una tragèdia com a l’obra de Sòfocles però el personatge té el mateix perfil.
No només hi ha diferènciesde contingut, sinó també en com ha esta escrita. Aquest fet es pot apreciar en la inclusió d’acotacions, escasses però presents, en l’obra de l’autor català. Els protagonistes de l’obra estan caracteritzats amb vestimenta contemporània durant la representació. Això, juntament amb el fet de que no hi hagi escenari dona un sentit d’intemporalitat a l’obra, per tant se li dona un valor universal als...
Fitxa bibliogràfica:
COCA, Jordi. (2002): Antígona. Barcelona: Proa. Óssa Major, 14.
Autor:
L’autor de l’obra, Jordi Coca (Barcelona, 1947), és un escriptor català de diferents gèneres. El més prolífic ha estat la novel·la, gènere amb el qual va començar la seva carrera al 1971. Ha guanyat diferents premis literaris de la llengua catalana com el Josep Pla amb La japonesa(1992), el Sant Jordi amb Sota la pols (2001) i el Joanot Martorell amb Cara d’àngel (2003), entre d’altres. Destaca en l’àmbit dels assajos sobre teatre, com per exemple Antígona(2002) que és la seva segona obra dramàtica, després de Platja negra (1999).
Ressenya:
L’obra és una adaptació de la homònima escrita per Sòfocles entre el 443 aC. i el 442 aC; moment en el que Atenes havia acabat laguerra amb els perses (pau de Càl·lies, 449) i amb Esparta (Pau dels 30 anys, 446), per lo tant era un moment de prosperitat.
Abans d’endinsar-nos en l’obra de Jordi Coca, és important fer esment a l’augment, considerable, de narracions sobre Antígona en els anys que envolten a la Segona Guerra Mundial (1939-1945), això passa perquè en el drama d’Antígona hi ha una guerra entre els seus dosgermans, Etèocles i Polinices. Podríem destacar tres obres en relació a aquest tema: l’escrita al 1939 per Salvador Espriu (obra emmarcada en l’ambient de la guerra civil); l’estrenada al 1948 per Bertolt Brecht i l’escrita al 1942 i estrenada al 1944 per Jean Anouilh, aquestes dues últimes emmarcades en el context de la Segona Guerra Mundial. Això posa de manifest, l’influencia que va tenir Sòfoclesen diferents autors contemporanis i que van veure, en la seva història d’Antígona, un miratge a la situació que ells mateixos estaven visquent.
La historia que ens explica Sòfocles, ens situa a la ciutat de Tebes, on les disputes dels germans d’Antígona, Etèocles i Polinices, pel control de la ciutat els ha costat la mort. El seu oncle, Creont, accedirà al poder i decreta, no enterrar el cos dePolinices perquè aquest ha atacat la ciutat. Aquest decret, no serà acceptat per Antígona que el desobeirà dos cops perquè difereix de les lleis divines. Creont mana executar Antígona per no respectar la seva decisió però reflexionarà, condicionat pels vaticinis de l’endeví Tirèsias. El indult de Creont, no arribarà a temps, ja que Antígona s’ha suïcidat i Hemón, el seu fill, es rebel·laatacant-lo per provocar la mort de la seva promesa. Després d’això Hemón se suïcida i el assabentar-se, la seva mare també ho farà. L’obra reflexa la moral del autor quan esdevé la lluita entre les lleis dels homes, edicte de Creont, i les lleis divines. Segons molts analistes aquesta obra de Sòfocles és una doble tragèdia pel destí que acaba succeint tant a la heroïna com al tirà.
Jordi Coca varia lahistòria per aprofundir més en el personatge d’Antígona i modernitzar-la d’acord amb la moral contemporània. Mentre que a l’original de Sòfocles, Antígona es recolza sobre les lleis divines i la religió per enterra el seu germà, Coca la fa reflexionar sobre lleis més naturals i humanistes, sobre una moral laica de respecte als morts. També podem trobar altres canvis: Coca no menciona la ciutat onsucceeixen els fets, Tebes, volent donar un sentir més universal a la seva obra. Els fets amb més diferències de l’original són respecte a Creont, ja que es ell mateix qui mata a Antígona i tan sols rep una advertència de Tirèsias, en l’homònima de J. Coca. Creont no arriba a ser objecte d’una tragèdia com a l’obra de Sòfocles però el personatge té el mateix perfil.
No només hi ha diferènciesde contingut, sinó també en com ha esta escrita. Aquest fet es pot apreciar en la inclusió d’acotacions, escasses però presents, en l’obra de l’autor català. Els protagonistes de l’obra estan caracteritzats amb vestimenta contemporània durant la representació. Això, juntament amb el fet de que no hi hagi escenari dona un sentit d’intemporalitat a l’obra, per tant se li dona un valor universal als...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.