Antenas

ENGINYERIA QUÍMICAUAB |
DISTRIBUCIÓ DE CEL LES DE TELEFONIA MÒBIL A BARCELONA |
Fonaments d’Enginyeria |
|
. |
|

|


La telefonia cel·lular ha revolucionat l’àrea de les comunicacions, redefinint les comunicacions per veu.
Inicialment, el mòbils es van mantenir fora de l’abast de la majoria dels consumidors degut al seu elevat cost, però més tard es varen invertir recursosper a trobar nous sistemes de major capacitat més econòmics, per la qual cosa el consum dels telèfons mòbils va incrementar exponencialment fins arribar a l’actualitat on són gairebé imprescindibles per a tothom.

ÍNDEX

1. Plantejament del problema Pàg.4
2. Pla de resolució Pàg.4
3. Diagrama Pàg.5
4. Suposicions Pàg.6
5. Resolució Pàg.86. Verificació Pàg.9
7. Conclusió Pàg.10

1.

Plantejament del problema
Enunciat del problema:
Determinar el número de cel·les de telefonia mòbil necessàries per cobrir la província de Barcelona.
Dades del problema:
-Territori que tenen de cobrir les cel·les: Província de Barcelona.
Incògnites del problema:
- Nombre de cel·les de telefonia mòbil necessàries percobrir la província de Barcelona
A mesura que avancem en la resolució del problema aniran apareixent noves incògnites que haurem d’anar trobant per resoldre el problema final.
Com podem observar, el problema està poc especificat, però té sentit.

2. Pla de resolució
Per resoldre el problema buscarem primer de tot dades sobre la població i superfície de la província de Barcelona.
Totseguit estudiarem les cel·les, la seva estructura, capacitat i superfície.
Algunes d’aquestes dades es podran trobar fàcilment i d’altres les haurem de suposar.
Un cop obtingudes les dades realitzarem els càlculs per a resoldre el problema.
Finalment per poder verificar els resultats els comparem amb altres dades trobades com el nombre de telèfons màxims per cel·la o altres valors a nivell deCatalunya.

3. Diagrama

4. Suposicions
Primer de tot cal saber el funcionament de la xarxa de telefonia cel·lular i la seva distribució.
La telefonia cel·lular és un sistema de comunicació organitzat per un conjunt de cel·les on cadascuna té el seu propi transmissor, coneguts com a estació base, formant les anomenades xarxes cel·lulars.

Les cel·les adopten formes hexagonals idisposen de 1/7 dels canals de veu disponibles, però només utilitzen un tipus, de manera que una cel·la envoltada no presenti interferències amb alguna de les adjacents.
Quina àrea ocupa cada cel·la?
Per determinar l’àrea de cada cel·la hem de tenir en compte si estem en territori urbà o rural, ja que en territori urbà el nombre de telèfons per km2 es major que en territori rural.
Per això el primerque farem és dividir la superfície de la província de Barcelona (7855,23 km2) en zona urbana i zona rural.
Zona urbana: 1024,81 km2
Zona rural: 6230,42 km2
Suposarem que en territori urbà hi ha una cel·la per cada km2 i que en territori rural hi ha una cel·la per cada 12 km2.

Quina capacitat té cada cel·la?
Cada cel·la té una estació base que consta d’una torre i un petit edifici ones situa l’equip de radio. Cada cèl·lula utilitza un sèptim dels 392 canals duals de veu, deixant així els 56 canals disponibles.
Les transmissions de les estacions base i els telèfons no arriben a una distancia més enllà de la cèl·lula. Per aquest motiu, en cada cel·la es poden utilitzar les mateixes freqüències sense interferir unes amb altres. Les transmissions de la base central i delstelèfons en la mateixa cel·la no surten d’aquesta. Per tant, cada cel·la por reutilitzar les mateixes 56 freqüències a través de la ciutat.
D’aquesta forma, en un sistema analògic, en qualsevol cel·la poden parlar 56 persones per telèfon mòbil al mateix temps. Amb la transmissió digital, el nombre de canals disponibles augmenta.

5. Resolució
Per poder trobar la superfície de la zona rural...