Antic règim

ANTIC RÈGIM
1. LA PERVIVÈNIA DE L'ANIC RÈGIM
En el segle XVIII es mantenia la mateixa estructura social i econòmica que en els segles anteriors. Però s'estaven produint canvis molt intensos, que finalment van enfonsar aquell sistema.
Què anomenem Antic Règim?
Anomenem Antic Règim el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l'Europaoccidental entre els segles XVI i XVIII. Té tres característiques:
El manteniment de la societat estamental d'origen feudal.
Un sistema economic que es basava en l'agricultura, la ramaderia i el treball artesà, i en què el comerç tenia cada cop més importància.
Un sitema politic predominant, anomenat monarquia absoluta, caracteritzada per la concentració del poder en mans del rei i la centralització del'aparell administratiu.
El manteniment de la societat estamental.
La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'Antic Règim. S'havia originat durant l'edat mitjana i dividida societat en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el poble. Tenia dos característiques:
L'immobilisme vertical, un representant del tercer estat no podia ascendir i pertànyer ala noblesa.
L'existència del privilegi, permetia a la noblesa i el clergat tenir alguns beneficis enfront de la resta de la societat gràcies al règim senyorial, i gaudir de lleis particulars.
Les transformacions dins la societat.
Dins de cada estament hi havia situacions molt diferents.
La noblesa es dividia en alta i baixa noblesa. L'alta noblesa tenia moltes propietats al camp i rebia unagran quantitats de diners en concepte de drets senyorials, podia portar una vida fastuosa. La baixa noblesa no disposaven de tants recursos i tenien molts problemes per mantenir el ritme de despeses que els exigia el rang social que tenien.
El clergat es dividia en alt clergat i baix clergat. L'alt clergat estava compost pels fills menors de les famílies nobles i concentrava els alts càrrecseclesiàstics. El baix clergat estava format per persones procedents del tercer estat i moltes vegades vivia molt pobrament.
El poble comprenia tota la resta de persones i estava format per pagesos, burgesos i classes populars.
Els pagesos formaven el grup més nombrós. No tenien poder polític i estaven sotmesos a les fortes tributacions. Entre els pagesos hi havia grans diferències econòmiques.
Elsburgesos s'havien enriquit gràcies al comerç i la indústria. Tampoc podien accedir al poder polític.
Les classes populars estaven formades per una gran quantitat de criats, bracers, peons, aprenents i jornalers. S'han d'afegir els que no treballaven, els marginats.
L'asfixiant sistema tributari de l'Antic Règim i la crisi de la hisenda pública van afavorir les crítiques a la societat estamental ial règim senyorial. Els privilegiats es van esforçar per mantenir els privilegis. El resultat del conflicte van ser les anomenades revolucions liberals.
2. UN MÓN BÀSICAMENT RURAL
L’hegemonia de l’agricultura
En el segle XVIII, la majoria de la població es dedicava a l'agricultura. Era una producció de subsistència, en secans poc productius. Es dedicava a cultivar cereals. També es cultivavenproductes destinats al comerç.
La pèrdua de collites i la precarietat dels transports afavorien l'esclat periòdic de crisis de subsistència, períodes de fam en què augmentava la mortalitat i creixien les tensions socials.
La propietat de la terra estava fonamentalment en mans dels privilegiats.
Les terres de la noblesa no es dividien mai, gràcies a uns sistemes de transmissió de la propietat queles vinculaven als títols nobiliaris i no als individus.
Les terres amortitzades del clergat, també anomenades mans mortes, tampoc no es podien vendre.
Els camperols eren lliures a la major part d'Europa. Molts d'ells estaven sotmesos als forts impostos del règim senyorial.
Els camperols havien de pagar molts altres impostos a l'Església i a la monarquia. Això creava descontentament al...