Antic Règim
Páginas: 8 (1852 palabras)
Publicado: 25 de febrero de 2014
ANTIC RÈGIM
1.Població i agricultura en l’Antic Règim
- El sistema demogràfic
Les societats de l’Antic Règim eren rurals i agràries. El seu sistema demogràfic es caracteritzava per l’estreta dependència entre el creixement de la població i l’economia agrària.
Les poblacions europees de l’Antic Règim tenien una sèrie de trets comuns:
• Una natalitat alta a causa del desconeixementde mètodes anticonceptius i el desig de tindre fills, ja que tots no viurien.
• Una mortalitat elevada.
• Un creixement natural que a penes superava el 2 per mil habitants.
Aquestes poblacions patien malalties, crisis de subsistència, la fam i la guerra. Els efectes més mortífers els causava la pesta, altres malalties epidèmiques (febra groga, malària) o endèmiques (tifus, tuberculosi,pigota),que causaven estralls entre la població infantil i juvenil. Les crisi de subsistència provocades per les collites roïnes van ser, sens dubte, un altre dels factors de la mortalitat extraordinària. També les guerres produïen una mortalitat molt per damunt del normal.
Aquestos factors i la necessària adaptació del creixement demogràfic a la disponibilitat de recursos agraris, expliquenl’existència d’etapes d’estancament, de retrocés o de creixement de la població. Només a partir del segle XVIII el creixement de la població va ser elevat, en preludi del canvi en el règim demogràfic.
- L’agricultura tradicional
En l’època de l’Antic Règim, l’economia agrària era el manteniment de la majoria de la població. Aquesta activitat agrària es basava en una agricultura tradicional.
Lesrotacions tradicionals, biennal o triennal amb guaret en camps oberts i la ramaderia extensiva, bàsicament ovina i cabrú, continuaven predominant a Europa.
És per això que el creixement de la població hi estava limitat per la disponibilitat de terres cultivades i la productivitat.
En el segle XVIII, malgrat l’endarreriment de l’agricultura, la producció agrària va créixer, a causa de l’extensióde les terres de conreu a costa de la rompuda de boscos i terres balderes, a la conversió de pastures en terres cultivables, a l’aplicació de tècniques de drenatge per a dessecar terrenys pantanosos...
2. Manufactura i comerç
- Manufactura i indústria rural. La protoindustrialització
En l’Antic Règim es mantenien les formes tradicionals de la producció manufacturera: el sistemagremial, les manufactures reials i la indústria rural. La producció manufacturera més important era la tèxtil.
El sistema gremial va tindre privilegis fins el començament del XIX. Aquestos privilegis els permetien monopolitzar la producció manufacturera a les ciutats. La seua preocupació primordial era mantindre una elevada qualitat en els seus productes. La seua producció era limitada i estavadestinada als privilegiats.
Les manufactures reials naixen al segle XVII en el marc d’una política mercantilista característica de les monarquies absolutes. Aquesta classe de manufactures concentrades en grans fàbriques van mantindre un sistema artesanal sense quasi innovacions tècniques i una producció especialitzada en articles de luxe destinats als privilegiats.
L’activitat manufacturerarural es va desenvolupar al marge de la rigidesa dels gremis. Estava dirigit per comerciants que buscaven formes d’incrementar i abaratir la producció. Aprofitaren el baix preu de la mà d’obra dels artesans rurals, als quals finançaven i subministraven les primeres matèries i s’encarregaven de comercialitzar-ne la producció.
La indústria rural va formar una mà d’obra experta, a acumular capital ia generar una experiència empresarial.
- Comerç interior i comerç exterior
En l’activitat comercial, el comerç terrestre quasi no va patir modificacions.
Contràriament, el comerç marítim va crear una rica burgesia que es va establir als ports.
El creixement comercial més intens es va produir en el comerç colonial amb Amèrica, Àfrica i Àsia. Els imperis espanyol i portugués van...
1.Població i agricultura en l’Antic Règim
- El sistema demogràfic
Les societats de l’Antic Règim eren rurals i agràries. El seu sistema demogràfic es caracteritzava per l’estreta dependència entre el creixement de la població i l’economia agrària.
Les poblacions europees de l’Antic Règim tenien una sèrie de trets comuns:
• Una natalitat alta a causa del desconeixementde mètodes anticonceptius i el desig de tindre fills, ja que tots no viurien.
• Una mortalitat elevada.
• Un creixement natural que a penes superava el 2 per mil habitants.
Aquestes poblacions patien malalties, crisis de subsistència, la fam i la guerra. Els efectes més mortífers els causava la pesta, altres malalties epidèmiques (febra groga, malària) o endèmiques (tifus, tuberculosi,pigota),que causaven estralls entre la població infantil i juvenil. Les crisi de subsistència provocades per les collites roïnes van ser, sens dubte, un altre dels factors de la mortalitat extraordinària. També les guerres produïen una mortalitat molt per damunt del normal.
Aquestos factors i la necessària adaptació del creixement demogràfic a la disponibilitat de recursos agraris, expliquenl’existència d’etapes d’estancament, de retrocés o de creixement de la població. Només a partir del segle XVIII el creixement de la població va ser elevat, en preludi del canvi en el règim demogràfic.
- L’agricultura tradicional
En l’època de l’Antic Règim, l’economia agrària era el manteniment de la majoria de la població. Aquesta activitat agrària es basava en una agricultura tradicional.
Lesrotacions tradicionals, biennal o triennal amb guaret en camps oberts i la ramaderia extensiva, bàsicament ovina i cabrú, continuaven predominant a Europa.
És per això que el creixement de la població hi estava limitat per la disponibilitat de terres cultivades i la productivitat.
En el segle XVIII, malgrat l’endarreriment de l’agricultura, la producció agrària va créixer, a causa de l’extensióde les terres de conreu a costa de la rompuda de boscos i terres balderes, a la conversió de pastures en terres cultivables, a l’aplicació de tècniques de drenatge per a dessecar terrenys pantanosos...
2. Manufactura i comerç
- Manufactura i indústria rural. La protoindustrialització
En l’Antic Règim es mantenien les formes tradicionals de la producció manufacturera: el sistemagremial, les manufactures reials i la indústria rural. La producció manufacturera més important era la tèxtil.
El sistema gremial va tindre privilegis fins el començament del XIX. Aquestos privilegis els permetien monopolitzar la producció manufacturera a les ciutats. La seua preocupació primordial era mantindre una elevada qualitat en els seus productes. La seua producció era limitada i estavadestinada als privilegiats.
Les manufactures reials naixen al segle XVII en el marc d’una política mercantilista característica de les monarquies absolutes. Aquesta classe de manufactures concentrades en grans fàbriques van mantindre un sistema artesanal sense quasi innovacions tècniques i una producció especialitzada en articles de luxe destinats als privilegiats.
L’activitat manufacturerarural es va desenvolupar al marge de la rigidesa dels gremis. Estava dirigit per comerciants que buscaven formes d’incrementar i abaratir la producció. Aprofitaren el baix preu de la mà d’obra dels artesans rurals, als quals finançaven i subministraven les primeres matèries i s’encarregaven de comercialitzar-ne la producció.
La indústria rural va formar una mà d’obra experta, a acumular capital ia generar una experiència empresarial.
- Comerç interior i comerç exterior
En l’activitat comercial, el comerç terrestre quasi no va patir modificacions.
Contràriament, el comerç marítim va crear una rica burgesia que es va establir als ports.
El creixement comercial més intens es va produir en el comerç colonial amb Amèrica, Àfrica i Àsia. Els imperis espanyol i portugués van...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.