ANTIGONA DE SALVADOR ESPRIU
Páginas: 10 (2490 palabras)
Publicado: 3 de junio de 2015
ANTIGONA DE SALVADOR ESPRIU
1. El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica: L’Antígona de Sòfocles; Els set contra Tebes d’Èsquil:
Les fonts originals de la tragèdia grega d'on beu Espriu són dues, l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d'Èsquil.
En realitat són dues tragèdies que es complementen:
Els set contra Tebes d’Èsquil: explica amb tota mena de detalls la batalla queprotagonitzen fins a la mort Polinices i Etèocles, els dos fills del rei Èdip, i germans de les princeses Antígona i Ismene. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. Cadascuna d'aquestes portes és objecte d'un cru enfrontament entre tropes enemigues. A la setena porta de la ciutat lluiten i moren els dos germans; s'extingeix així l'estirp del rei Èdip is'acompleix la maledicció que pesa sobre la família.
L' acció es desenvolupa dins de la ciutat de Tebas durant el setge de l'exèrcit argiu a la ciutat, a causa de la negativa d'Etèocles de cedir el seu torn per regnar a la ciutat que havia pactat amb el seu germà Polinices. El seu pare Èdip havia llançat prèviament una maledicció contra ambdós germans.
La tragèdia de Sòfocles gira la mirada vers elpaper i la tràgica sort de les dones en aquesta història familiar i col·lectiva de la ciutat de Tebes. Una vegada morts els dos germans, el nou rei de Tebes, Creont, ordena que el germà victoriós, Etèocles, sigui honrat i que es guardi la seva memòria com a salvador de la ciutat, i que el cos de Polinices estigui al ras, exposat a la nit i a la devastació de les aus rapinyaires. Antígona, que nopot permetre aquesta distinció en la sort dels seus dos germans, desobeeix les ordres de Creont i es disposa a donar sepultura a Polinices, segons ordena la tradició. Una vegada descoberta, Antígona també serà condemnada a morir per haver contravingut les ordres del nou rei. Així es consuma, igualment la maledicció que pesa sobre l'estirp del rei Èdip, que sense saber-ho va matar el seu pare Laios,va contraure matrimoni amb la seva pròpia mare, Iocasta, i va tenir amb ella quatre fills.
2. Antígona i el teatre contemporani: Bertlot Bretch i Jean Anouilh:
Properes a l'Antígona d'Espriu, per la voluntat de fer una transposició de la tragèdia clàssica a un fet d'actualitat concret que pogués ser identificat fàcilment pel públic pel seu caràcter de drama col·lectiu, són les versionsd'Antígona escrites per dos contemporanis seus, l'autor francès Jean Anouilh i l'alemany Bertolt Brecht.
L'Antígona francesa s'estrena el 1944, en plena ocupació nazi de París, però no es pot publicar fins a 1946, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial i alliberat el territori francès. No és probable que aquesta obra influís en l'Antígona d'Espriu. De fet, ell mateix en el pròleg confessa que nol'ha llegida. A més, quan es va escriure la primera edició de l'Antígona d'Espriu, Jean Anouilh no havia escrit encara la seva, i cal descartar, doncs, aquesta influència.
L'Antígona de l'alemany Bertolt Brecht encara que tampoc es pot detectar cap influència en la primera versió d'Espriu perquè la de Bertolt Brecht és posterior, es publicà el 1947 i s'estrena a Zuric el 1948. Brecht situa l'accióal Berlín de 1945, a finals de la Segona Guerra Mundial, de manera que la coincidència entra la idea d'Espriu i la de Brecht és evident. Però si tenim en compte que Brecht és un dels autors que importa l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual com a nou model per a la renovació teatral de l'escena catalana, i que quan Espriu revisa el text, el 1963, sí que té a l'abast l'obra de l'autor alemany, i síque podria considerar-se alguna influència de l'Antígona de l'obra de Brecht en la d'Espriu, sobretot perquè els canvis realitzats per aquest últim imprimeixen a l'0bra una certa modernitat que no tenia el text inicial. Amb tot té el seu segell original i la concepció pessimista del món és el que pesa en la seva obra.
3. Estructura i personatges:
Prefaci: Manifesta el seu desig d'amnistia, de...
1. El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica: L’Antígona de Sòfocles; Els set contra Tebes d’Èsquil:
Les fonts originals de la tragèdia grega d'on beu Espriu són dues, l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d'Èsquil.
En realitat són dues tragèdies que es complementen:
Els set contra Tebes d’Èsquil: explica amb tota mena de detalls la batalla queprotagonitzen fins a la mort Polinices i Etèocles, els dos fills del rei Èdip, i germans de les princeses Antígona i Ismene. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. Cadascuna d'aquestes portes és objecte d'un cru enfrontament entre tropes enemigues. A la setena porta de la ciutat lluiten i moren els dos germans; s'extingeix així l'estirp del rei Èdip is'acompleix la maledicció que pesa sobre la família.
L' acció es desenvolupa dins de la ciutat de Tebas durant el setge de l'exèrcit argiu a la ciutat, a causa de la negativa d'Etèocles de cedir el seu torn per regnar a la ciutat que havia pactat amb el seu germà Polinices. El seu pare Èdip havia llançat prèviament una maledicció contra ambdós germans.
La tragèdia de Sòfocles gira la mirada vers elpaper i la tràgica sort de les dones en aquesta història familiar i col·lectiva de la ciutat de Tebes. Una vegada morts els dos germans, el nou rei de Tebes, Creont, ordena que el germà victoriós, Etèocles, sigui honrat i que es guardi la seva memòria com a salvador de la ciutat, i que el cos de Polinices estigui al ras, exposat a la nit i a la devastació de les aus rapinyaires. Antígona, que nopot permetre aquesta distinció en la sort dels seus dos germans, desobeeix les ordres de Creont i es disposa a donar sepultura a Polinices, segons ordena la tradició. Una vegada descoberta, Antígona també serà condemnada a morir per haver contravingut les ordres del nou rei. Així es consuma, igualment la maledicció que pesa sobre l'estirp del rei Èdip, que sense saber-ho va matar el seu pare Laios,va contraure matrimoni amb la seva pròpia mare, Iocasta, i va tenir amb ella quatre fills.
2. Antígona i el teatre contemporani: Bertlot Bretch i Jean Anouilh:
Properes a l'Antígona d'Espriu, per la voluntat de fer una transposició de la tragèdia clàssica a un fet d'actualitat concret que pogués ser identificat fàcilment pel públic pel seu caràcter de drama col·lectiu, són les versionsd'Antígona escrites per dos contemporanis seus, l'autor francès Jean Anouilh i l'alemany Bertolt Brecht.
L'Antígona francesa s'estrena el 1944, en plena ocupació nazi de París, però no es pot publicar fins a 1946, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial i alliberat el territori francès. No és probable que aquesta obra influís en l'Antígona d'Espriu. De fet, ell mateix en el pròleg confessa que nol'ha llegida. A més, quan es va escriure la primera edició de l'Antígona d'Espriu, Jean Anouilh no havia escrit encara la seva, i cal descartar, doncs, aquesta influència.
L'Antígona de l'alemany Bertolt Brecht encara que tampoc es pot detectar cap influència en la primera versió d'Espriu perquè la de Bertolt Brecht és posterior, es publicà el 1947 i s'estrena a Zuric el 1948. Brecht situa l'accióal Berlín de 1945, a finals de la Segona Guerra Mundial, de manera que la coincidència entra la idea d'Espriu i la de Brecht és evident. Però si tenim en compte que Brecht és un dels autors que importa l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual com a nou model per a la renovació teatral de l'escena catalana, i que quan Espriu revisa el text, el 1963, sí que té a l'abast l'obra de l'autor alemany, i síque podria considerar-se alguna influència de l'Antígona de l'obra de Brecht en la d'Espriu, sobretot perquè els canvis realitzats per aquest últim imprimeixen a l'0bra una certa modernitat que no tenia el text inicial. Amb tot té el seu segell original i la concepció pessimista del món és el que pesa en la seva obra.
3. Estructura i personatges:
Prefaci: Manifesta el seu desig d'amnistia, de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.