Antigona

Propostes de treball Antígona.

3.
En el prefaci que Espriu va escriure l’any 1947 ens mostra que en la obra els personatges agafen part dels seus pensaments com podem veure en la següent part d’aquest prefaci d’Espriu: “És comprensible que intenti d’airejar el meu calaix, escolat un temps tan generós de quarantena, i que els pàl·lids personatges surtin a prendre una mica el sol”.
Mésendavant en aquest prefaci també hi trobem un paral·lelisme amb el mite d’Edip.

5.
Antígona creu que ha d’enterrar a Polinices com deu mana, seguint la tradició dels antics preceptes ja que es el seu germà i per tant formen part de la mateixa família; a més sent que si no ho fa l’està traint i per a ella no deixarà mai de ser el seu germà petit al que havia cuidat com a tal anys enrere.
Antígonaja no es pot salvar, ja que ha traït les ordres de Creont i accepta amb resignació el seu destí i el destí del seu llinatge que es va veure maleït des del moment en que el seu pare va matar al seu padrí i es va casar amb la que va ser la seva mare.
6.
Creont: es el dolent de l’obra, el personatge que provoca la mort dels dos germans Etèocles i Polinices per aconseguir ell el poder de Tebes .Desprès de la Mort d’aquests, ell puja al poder i ordena no tocar el cos mort de Polinices del lloc de la mort, perquè se’l mengin els ocells. Antígona no l’obeeix i conseqüentment l’acaba matant. Així doncs Creont el podríem comparar amb un Tirà dolent.
Eumolp: Esclau , per tant persona de la baixa societat, que ajuda a Antígona en tot moment, ja que ella sempre l’havia tractat bé.
Està encontra de que Creont acabi governant Tiranament la ciutat de Tebes i es per aquest motiu que juntament amb Antígona desobeeix les odres de Creont de no enterrar com Déu mana el cos de Polinices.
Tirèsias: Es un vell endeví i cec, el qual es portat al lloc on hi ha el cos de Polinices per Eumolp per intentar que Antígona enterri a Polinices, però que finalment no ho acaba aconseguint. Tirèsiasintenta fer que Creont revoqui la seva llei contraria a la tradició, anunciant mals terribles per a la ciutat sinó anul·la la seva llei, però tot i amb això tampoc no ho va aconseguir i a la fi Eumolp i Antígona van ser condemnats.
Ismene: es la germana petita d’ Antígona i en un primer moment la vol ajudar a enterrar Polinices però després la por la supera i es rendeix davant de la voluntatd’ajudar Antígona a enterrar a Polinices seguint les antigues tradicions.
El personatge en si es podria considerar una persona indecisa i que a diferencia d’ Antígona te una gran por a la mort.
El lúcid conseller: és un personatge que Espriu utilitza per posar en dubte el valor del sacrifici d’Antígona. Apareix a la part final de l’obra recordant al públic que si bé ell s’arrisca amb la sevaactitud de denúncia continuada, més encara s’arrisquen els que l’escolten. Amb aquest personatge Espriu vol que ens adonem de que la lucidesa no serveix per estalviar patiment a Antígona.

7.
Els dos Personatges serveixen a Espriu per explicar els seu pensament, per tant es a partir d’aquests dos personatges que Espriu es pot prendre la molèstia d’intervenir en l’obra i expressar la seva opinió ipensaments. Alhora també permeten guiar o donar la seva opinió als altres personatges de l’obra.
La principal diferència entre aquests dos personatges es que mentre que el lúcid Conseller només expressa el seu parer al finalitzar l’obra, Eumolp te un paper durant tota la obra, la qual cosa l’hi permet interactuar amb la resta de personatges durant l’obra.
La Ironia i el distanciament son clausper a Espriu a l’hora de crear aquests personatges per una banda per poder establir un punt de connexió amb els espectadors, ja que es tracta d’una obra de teatre, o bé amb els lectors com ens passa a nosaltres i també poder jutjar objectivament els personatges de la obra, tal i com fa el Lúcid conseller al final de l’obra.
10.
El motiu pel qual el mite Espriuà d’Antigona ha perdurat encara...