antigona
Antígona
Laia Barcons i Amanda Soler
1- La tragèdia. Definició, orígens i característiques.
la tragèdia es una obra literària que casi sempre és teatral que té unfinal trist que això fa que es distingeixi del drama ja que aquest pot acabar amb final feliç.
El seu origen , que sembla remuntar-se al ditirambe, poema líric cantat en honor a Dionís, divinitat gregaa la qual s’atribuí el paper de protector de l’agricultura i també de la fertilitat i procreació. A partir del segle VII ac. El ditirambe ja no és exclusiu del culte i juntament amb la seva evolucióformal varia, el contingut.
D’aquesta definició convé de subratllar i aclarir un seguit de termes que esdevenen la clau per a la seva comprensió: imitació(mímesi), compassió(éleos), temença(phobos) ipurificació(catarsi).
3- A partir de la lectura del pròleg inclòs en l’obra d’Espriu fes un arbre genealògic de la família dels Labdàcides.
Laio- rei de tebes i marit de Iocasta
Iocasta- muller deLaios i germana de creont
Edip- fill de Laios
Antígona- filla de Iocasta i edip.
Ismene- germana d’antígona, etèocles i polinices.
Etèocles- germà de polinices, antígona i ismene.
Polinices-germà de antígona, ismene i etèocles.
Creont- nou rei de tebes i germà de Iocasta.
5- Cronologia de la redacció i representació de l’obra.
Salvador Espriu va fer la primera versió d’Antígona l’any1939 quan encara no havia acabat la guerra civil.
A partir d’aqui es on es pot veure el paral·lelisme no tan sols entre tebes i espanya sino també en els habitants d’un i l’altre poble, i també entrecreont el provocador del conflicte i el dictador espanyol.
L’obra no va ser publicada fins l’any 1955 i estrenada l’any 196. En una revisió que l’autor va fer, va introduir un nou personatge anomenatel lúcid conseller el qual dona sarcasme i ironia en el seu dialèg. I per últim l’any 1967 fa una nova revisió que introduirà noves modificacions que apareixen definitivament en l’any 1969 en...
Regístrate para leer el documento completo.