Antigona

SALVADOR ESPRIU − "ANTÍGONA" INTRODUCCIÓ. És una tragèdia a l'estil grec. Marca el començament d'una nova etapa marcada per la guerra civil, l'efecte que va fer a Espriu veure el seu món destrossat. De fet no tornarà a escriure narrativa fins la mort de Franco l'any 1975. A partir d'"Antígona" es converteix en un home trist, obsessionat per la mort. A nivell personal, la guerra civil va significàper Espriu la frustració dels seus projectes . Modernistes i Noucentistes, en el seu afany de recuperar la identitat catalana, cercaven els seus models literaris a Europa i refusaven tot allò que provenia de la literatura castellana. La República va plantejà un canvi en aquest sentit. La generació d'Espriu és la primera generació d'escriptors que pren com a models a escriptors castellans. BASE DELA TRAGÈDIA. Espriu vincula dues tragèdies gregues: • Els set contra Tebes". Esquil explica com els fills d'Edip, Polinicies i Etèocles, s'enfronten per aconseguir el poder de la ciutat de Tebes. Adapta aquesta tragèdia en la primera part del seu llibre per recalcar que la seva obra al.ludeix a la Guerra Civil, a la lluita fraticida. • "Antígona" (Sòfocles). Morts els dos germans, Creont ostentael poder i decreta la prohibició d'enterrar el cos de Policnices per traidor. (No perdona els vençuts). Antígona desobeeix l'edicte i dóna sepultura al seu germà. Per ella la llei natural està per sobre de la llei civil L'adapta en la segona part del seu llibre. Volia manifestar que no s'havia de dividir la població entre vencedors i vençuts. Calia el perdó i començar de nou tots junts. L'acciód'Antígona enterrant a Polinicies equival a l'amnistia dels republicans que Franco no va donar mai. ESTRUCTURA. Prefaci. Escrit l'any 1947, però no publicat fins l'edició de l'any 1955. Manifesta el seu desig d'amnistia, de perdó. La llei natural ha de ser superior a la llei civil. Segons Espriu, allò que no s'ha de fer mai és dividir el poble entre vencedors i vençuts. L'amnistia farà que totsjunts comencin un nou camí. No s'ha de potenciar la paraula enemic. Pròleg. És una veu. Comença amb un tòpic molt utilitzat en les obres clàssiques: la falsa modèstia, (disculpes per la gosadia de tractar un tema clàssic esgotat pels grecs). Ens posa en antecedents de la història de la família de Tebes per tal de situar−nos dins el context on es desenvoluparan els fets. És la veu del passat. Nucli del'obra. Dividit en 3 parts: Primera part. Temporalment ens situem hores abans de l'atac a la ciutat de Tebes. Espai: Interior del palau dels reis de Tebes. Té com a referent el plany de les dones que Esquil desenvolupa a la seva obra "Els set contra Tebes". Els esdeveniments de la guerra el frapen i els avoca en la interpretació d'aquesta tragèdia grega basada, 1

igual que la guerra civil,enuna lluita fraticida. Aquestes dones fan la funció del cor que apareix a la versió clàssica de Sòfocles i demostren diferents actituds: • Astimedusa. Nodrissa dels fills d'Edip. Representa l'esperit positiu. Té esperança en la salvació de la ciutat. • Euriganeia. Nodrissa també dels fills d'Edip. És la vessant pessimista. Ha perdut els seus fills en la guerra. • Eurídice. Esposa de Creont. Té unaactitud neutral, ni pessimista ni optimista. • Eumolp. És el bufó de la cort. Contempla els esdeveniments amb una actitud distant, sense passió perquè ell no té res a perdre. El diàleg entre Antígona i Etèocles posa en evidència la gelosia entre germans. La rivalitat actual entre Polinices i Etèocles té una arrel antiga, la disputa per l'amor de la El diàleg entre Creont i Etèocles posa enevidència que els consells de Creont són del tot interessats pels seus propòsits de convertir−se en el nou rei. Desitja l'enfrontament entre els dos germans per intentar que es matin i ocupar ell el tro. Antígona n'és present i veu la maniobra. Etècoles, però encegat pel seu desig de vèncer i ser un heroi, acaba prenent la decisió que, soterradament, li aconsella Creont: enfrontar−se amb Polinices en...