Antigona

Antígona – Salvador Espriu
Tebes. Història i mite. La maledicció ancestral
Tebes, ciutat fundada per Cadme, fill d’Agenor, rei de Tir.
L’oracle li va encomanar de fundar una ciutat.
Es va casar amb Harmonia, filla d’Ares.
Quan va passar a mans de Laios, un oracle li va dir que moriria a mans del seu fill i el va abandonar al mont Citeró, però uns pastors el van portar al rei Corint i elvan nomenar Èdip.
Un oracle li va dir que es casaria amb la seva mare després de matar el seu propi pare i així va succeir.
Tebes era assetjada per l’Esfinx, que devorava els que no encertaven l’enigma, però Èdip el va encertar i es va casar amb la reina Iocasta, la seva mare. Van tenir dos fills, Etèocles i Polinices i dues filles Antígona i Ismene. Quan es van donar compte que la profecias’havia complert, Iocasta es va suïcidar i Èdip es va treure els ulls.
Etèocles es va coronar rei i es va negar a compartir el regnat amb el seu germà cosa que va fer que entressin amb una guerra i morissin ambdós. Polinices va ser considerat un enemic i Antígona va intentar fer canviar el tracte que li tenien, per això va ser emparedada en una cova.
Finalment els atenesos van prendre Tebes i vanempresonar Creont, el germà de Iocasta.
Sobre la tragèdia de Sòfocles
Es refereix a Pericles
Reflexió sobre la “polis”  visió democràtica
Justícia
Voluntat divina
El rei ha d’obeir la divinitat: Creont no la obeeix en canvi Antígona sí (és castigada per això)
Convivència pacífica
El destí, impossible de defugir
Lluita contra la quotidianitat
Salvador Espriu  solució possible a laGuerra Civil amb el retorn de l’amor fraternal

El teatre del S. XX: l’existencialisme i el teatre de l’absurd
Filosofia del S. XIX  Hegel ho considera com una explicació del gènere humà; la condició històrica, psíquica i social de l’individu.
La renovació del teatre europeu del S. XX  impossibilitat de l’individu de sortir d’ell mateix. Immers en el propi destí. L’existencialisme o teatre del’absurd
El teatre de l’absurd  lluita inútil per comprendre allò que l’envolta. Diàleg sense significats. Atmosfera de somni.
Altres autors  Ricard Salvat
Salvador Espriu
Santa Coloma de Farners 10 de juliol de 1913.
La Vila d’Arenys de Mar és la més important en la seva vida i és la que queda immortalitzada en les seves obres, com ara el mite de Sinera (Arenys).
Esperit religiós i caràcterintrospectiu de la mare; caràcter obert i tarannà liberal del pare.
La xarampió el manté al llit durant tres anys; la convivència amb la mort el fa madurar de cop.
Llicenciat en Dret i en Història Antiga.
Esdevé un personatge admirat i respectat.
Miratge a Cinera, Laia, Aspectes
L’inici de la Guerra Civil fa que es trenquin tots els plans de futur que tenia en aquell moment. S’incorpora ala milícia Macià – Companys organitzada per ERC però no pot anar al front. S’incorpora a treballar en les tasques administratives a l’Auditori de Guerra. Ell era un republicà convençut.
Escriu una versió lliure de “Fedra”
Escriure l’ajuda a evadir-se de l’entorn més immediat i a donar sortida a les seves preocupacions internes.
Cau en una profunda depressió.
Durant la postguerra treballacom a advocat i no té massa temps lliure, a més amb la prohibició de la llengua li és difícil escriure. Es dedica a cultivar la poesia Cementiri de Sinera, El caminant i el mur
Escriu poesia perquè pateix menys la censura.
La pròpia mort esdevé la mort col·lectiva de la pàtria  Cementiri de Sinera
Món teatral  Primera història d’Esther, Antígona, Fedra
És un referent per als joves i per altresescriptors com Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat.
Poeta civil  la pell de brau
Actua a la caputxinada i a l’homenatge a Pompeu Fabra, per això és vigilat per la policia.
Es conegut com el poeta nacional  molta activitat pública
Reescriu les seves primeres obres.
El teatre sofreix una opressió específica per part del règim  prohibides les representacions
Rep influències de...