antigona

CATALAN HISTORICAL REVIEW, 4: 257-268 (2011)
Institut d’Estudis Catalans, Barcelona
DOI: 10.2436/20.1000.01.64 · ISSN: 2013-407X
http://revistes.iec.cat/chr/

La guerra civil en la narrativa catalana
Maria Campillo*

Universitat Autònoma de Barcelona
Rebut 11 maig 2010 · Acceptat 30 juny 2010

Resum
En aquest article es presenta, en una primera part, la producció entorn del tema dela guerra escrita coetàniament, entre el
1936 i el 1939. Destaquen, en aquest període, les formes narratives breus no ficcionals i sovint destinades a la premsa
periò­ ica, com les cròniques del front (hi excel·leix Pere Calders) o les de rereguarda. Entre els gèneres ficcionals, durant
d
la guerra té molt d’interès el conte, mentre que la novel·la, un gènere que requereix l’assimilació lentade l’experiència,
trobarà la màxima expressió a la postguerra en dues obres canòniques, de Joan Sales i Mercè Rodoreda, que s’analitzen a
la segona part.
Paraules clau: Guerra Civil 1936-1939, narrativa, crònica, conte, novel·la

Narrar la guerra durant la guerra
L’inici de la dècada dels anys trenta havia estat un període fecund per a la prosa catalana, en els seus diferents
gèneres iespecialment en els ficcionals. Cal tenir en
compte que les consideracions de crítics i editors entorn
de la necessitat d’ampliar el públic lector amb ofertes
atractives, per tal de consolidar un mercat literari estable, repercuteix sobretot en el camp de la novel·la i en el
de la narrativa curta. En efecte, l’embranzida que prenen
aquests dos gèneres respon tant a la varietat d’una ofertaeditorial que ha incrementat projectes i col·leccions com
al fet que les obres que es publiquen abracen des de
l’aprofundiment en algunes tendències majoritàries en
la postguerra europea, com serien les psicologistes, fins
a la més minoritària experimentació avantguardista.1
Un ventall que tindrà la seva continuïtat durant els anys
de la guerra, com es veu reflectit, per exemple, en els autorsguanyadors del prestigiós Premi Crexells de novel·
la (atorgat per la Generalitat de Catalunya) o en els
atractius i renovadors catàlegs de traducció de les col·
leccions menades per l’editor Josep Janés i Olivé.2 Així,
alguns autors continuen construint la seva obra dins els
paràmetres iniciats al llarg dels anys vint, i d’altres, més
joves, s’afegeixen a aquests corrents ja formats,aportant-hi novetats o, en alguns casos, adequant la seva temàtica a les circumstàncies històriques.

*  Adreça de contacte: Maria Campillo. Facultat de Filosofia i Lletres, Edifici B. Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra. Tel. +34 935 868
078. Fax: +34 935 812 782. E-mail: Maria.Campillo@uab.cat

165-284 Catalan Historical 4 (Cat).indd 257

I és que, en el context del debat sobre lavinculació dels
intel·lectuals amb la societat a la qual pertanyen i, en concret, amb la realitat dels fets sobrevinguts el juliol del 1936,
el fet d’escriure «sobre la guerra»3 és, per a la majoria d’escriptors en actiu, només una part del compromís d’escriure (tout court) que com a professionals tenen contret amb
la societat a la qual pertanyen. Escriure és, també, en
aquest moment històricd’enfrontament entre raó i barbàrie, i en les circumstàncies d’una cultura amenaçada, una
part fonamental d’un compromís cívic que, en realitat, va
abraçar moltes altres facetes de la consecució i de la continuïtat de la vida cultural catalana fins a la desfeta del 1939.4
El 1938, l’autoritzada veu del poeta Carles Riba vinculava
l’«ofici» d’escriptor amb el «deure» d’escriure, en un article,«Literatura i grups salvadors» (aparegut a la més prestigiosa de les publicacions culturals, la Revista de Catalu­
nya), en el qual conferia a la creació literària un valor no
circumstanciable, però alhora no independent d’una funció històrica: «puix que es tracta de política, però segons
un pla general, suprem, de salvació de la pàtria.»5
Paral·lelament, un altre escriptor de corda ben...