Antología Poetica De La Posguerra (Literatura Catalana)

Antologia Poetica

La Postguerra


Introducció
He estat investigant sobre el tema a elegir i, desprès de divagar entre poemes de tot tipus, la meua atenció s'ha dirigit cap a la forma que se a plasmat tota la poesia de la postguerra. Un fet trist, de vegades horrible, però que es pot representar, encara que parega una contradicció, de una forma inspiradora.

La postguerra es un períodetràgic on moltes persones van perdre la vida i on altres tantes van tenir que exiliarse. Es admirable con molts se la jugaven A continuació, i sense mes divagar, per preservar una cosa tan important pase a presentar-vos el poemes que jo como ho es la nostra llengua. he triat i el que mes m'han il·lustrat.

Una altra cosa que m'ha cridat la atenció, son el poemes de postguerra obre la terra nataldel poeta, en cas de que este haja sigut un exiliat, que anyoren la seua terra. Son poemes molt il·lustratius, per que et fas una idea de com es la terra del autor, amb tots eixos detais que el poeta trau del Açò es el que mas me ha cridat de la seus records d'uns temps millors. poesia de postguerra, el tema de la reprensió lingüística. Com desprès de En definitiva, crec que la postguerra en queguanyara Franco, quan el regim es un gran tema, per que pots aprendre va establir i va imposar la unificació moltes coses llegint poemes de grans lingüística, molts autors van continuar autors como Vicent Andres Estelles, escrivint a la seua llengua. Joan Fuster, Salvador Espriu...

Salvador Espriu i Castelló
Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985 És un dels escriptors méssignificatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català. A continuació el seus poemes: (XXV, Assaig de centic en eltemple, canço de capvespre)

IXX

Què és la veritat? Vidre llançat, esmicolat, als quatre vents de la ciutat, trossos de fang molt trepitjat, un últim xiscle de negat, cruels vestigis de raspall, sang a pells fines de cavall, netes agulles de cristall a dits llardosos de brivall subtils reflexos de mirall al gruix del ferro del magall que cava clots en dolents horts on són colgats els daus delsmorts, parany de naips, guanys de parracs, itinerant aguait dels llacs, dolor, buidor, pecat, espant: l'home que tinc al meu davant.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, elsgermans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Cançóde capvespre
S'enduien veus d'infants el sol que jo mirava. Tota la llum d'estiu se'm feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se'n va la tarda. S'encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara lentes hores de claror per als ulls d'aquest esguard tan àvid. Però ara és la nit. I he quedat solitari a la casa dels morts que només jo recordo

Joan BrossaBarcelona, 1919-1998 Poeta, dramaturg i artista plàstic. És un dels fundadors del grup artístic "Dau al Set", i autor d'una obra que no contempla les fronteres entre les diferents disciplines artístiques. A continuació el seu poema titulat Eco.

ECO
-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol. -Explica’m què és la lluna. -La lluna. -I per què en Pere plora amb desconsol? -Perquè en sa vida no ha...