Antologia catalana

La Pàtria. El tema és l’enyor de la llengua i la pàtria, la seva evocació. En la primera estrofa ens descriu un paisatge de la geografia catalana del qual se’n acomiada amb enyorança. Pel que fa a la comprensió del text, cal subratllar les següents metàfores: les “serres desiguals” són el Montserrat, la "tomba del jueu" és Montjuïc, la "mallorquina nau"(al mateix temps que hipèrbaton) és l'illade Mallorca i la llengua llemosina o el llemosí, citat tantes vegades, és el nom de la llengua catalana. S’aprecia una comparació en el v. 5 i 6. La segona octava compara el grau coneixement que tenia del paisatge amb els seus parents , i el so dels torrents amb la veu de sa mare i els plors del seu fill, és a dir, els afectes més propers. La hipèrbole és present al v. 12 “o de mon fill los plors”i a tot l’últim verms, al mateix temps mitjançant la metàfora “arbre migrat a terres apartades” afrima haver estat exiliat a una altra terra. A la tercera estrofa es queixa amargament d'haver marxat de Catalunya, perquè ja no sent el trobador cantar en català, que és l'única cosa que el consolaria. L'únic consol que li queda utilitzar i “cantar en llengua llemosina”, metàfora que s’entén comescriure poesia en català, fora de Catalunya. Les torres de Castella són una metonímia referint-se a tota Espanya, els primers quatre versos una interrogació retòrica i el v. 22 una hipèrbaton. A la quarta estrofa fa una apologia del a llengua catalana, atorgant-li importància, i dient que mort hauria d’estar el que no plora quan sent parlar la seva llengua i ni s'enyora de casa seva ni respecta lapoesia dels seus avis, segons s’entén per la metàfora de l’últim vers. La metàfora de la cinquena estrofa ens indica que el català va ser la seva llengua materna amb la qual va pronunciar els seus resos, els seus i somnis, la que utilitzava per parlar amb el seu esperit i la llengua amb la qual es incapaç de mentir. Finalment, parla de la importància i l’amor que sent cap a la llengua i al seupatró, la pàtria; a qui va dirigida l’oda. També es troba una anàfora :“Ix”.
Vora el barranc dels algadins. El tema del poema és l’exaltació de la vida natural. A la primera cobla ens parla sobre la situació del barranc i l'aroma d'aquest lloc que li porta molts records. Es pot percebre un cant al paisatge vinculant a la infantesa, que produeix certa nostàlgia al autor pel temps passat. A la segonacobla el poeta diu que quan fa brisa al barranc, aquesta mou les palmeres, tot produint un so acollidor i tranquil·litzador, al mateix temps que produeix el xiscle dels teuladins. A la tercera cobla diu que hi ha aigua que inunda els camps d'arròs i reflecteix els raigs de sol i, que al vespre, els caçadors es dediquen a caçar ànecs vora el barranc. A l'última, el poeta explica la bellesa de lanaturalesa mitjançant el moviment de les palmeres amb l'aire i la bona olor dels horts. A més a més ens parla també sobre tots aquells records que el mas guarda i que ell ja no podrà gaudir més. La interacció òptima d’entorn de l’entorn físic i la civilització és un tret característic d’aquest poema. Els recursos estilístics que hi ha són l’anàfora “vora el barranc dels Algadins”, una metàfora al v.18 i 19, una al·literació de la “e” en els v. 10 i 11, la onomatopeia “Tic-Tac” del v. 21, la hipèrbole del v. 4, els hipèrbatons als v. 18 i 16, la personificació del v. 7 i la sinestèsia del v. 30.
Vora la mar. Verdaguer sobre el cim d’un premonitori, medita vora la mar en el ponent del sol, per contemplar la mar, el cel i les estrelles. El poeta es situa entre el cel i el mar per expressar laseva insignificança respecte al món. El poeta descobreix un món amagat que es troba dins del mar, i en les ones troba els records i els somnis morts. Però aquestes són destructores: els castells de sorra, les joguines en mans dels nens, les petxines que surten del mar per retornar, els vaixells que s’ensorren i els basalts s’esborren al sol, són imatges que exposa en les seves estrofes que...