Antologia De La Poesia Catalana

Guillem de Berguedà 1138-1196
“Cançoneta lleu e plana”
Senyor feudal que utilitzava la poesia per atacar els seus enemics i denigrar-los en public. Una de les seves víctimes va ser Ponç de Mataplana al qui li dedica un cicle de 4 sirventes. Fa una caricatura del Ponç on el trobador mostra els seus defectes. Hi defuig els tòpics que recomanaven el tractats de retòrica. Composició creativa ioriginal.

Cerveri de Girona 1259-1285
“No·l prenetz lo fals marit”
Trobador àulic, al servei de les corts del rei Jaume I. Cançoner extens i ric, varietat de formes, estil i registres. Poesia culta, marcada amb reflexions morals. Esquemes poètics popular i introducció de generes i formes de tradició francesa o galaicoportuguesa. Pertany a la viadera, lírica popular hispànica, i cantigues d'amicGP.
Tema, s'emparenta amb les cançons de malmaridada, fons líric romànic. Refugi del marit i accepti a l'amic.

Ramon Llull 1232-1316
“A vós, dona verge Santa Maria”
Dedica vida i obra a la conversió al cristianisme dels nous habitants. Fa un mètode racional per augmentar els cristians. Totes les seves obres giren al voltant de l'art. Dedicades al desenvolupament del sistema filosòfic.Poesia que s'ha d'entendre des de l'ideal de reforma joglaresca que proposava Llull. Volia que el genere trobadoresc es dediques a l'apostolat social.
Consta de dues parts, la 1ra hi tenen lloc lloances marianes enavoltades amb recursos retòrics i estilístics dels trobadors. El joc derivatiu de vos, voler, volia i l'anàfora de vos, recreen un amor fervors del jo poètic per la Verge, midonstrobadoresca. Encomana aquest amor al public. 2Na part exposa el programa Lul·lià de conversió d'infidels.

Anselm Turmeda 1375-1423
“Elogi dels diners”
català que s'embarca cap a Tunis o abraça la fe islàmica. Obres escrites en 2 idiomes, en alguns textos defensa el mon cristià i en altres el contrari. Contingut moral, E.d.D es un recull de consells, el tema principal es el triomf del diner a lasocietat. Estrofes de tres octosil·làbic que rimen entre ells seguit d'un tetrasil·làbic de rima independent.

Jordi de Sant Jordi 1416-1424
“Desert d'amics, de béns e de senyor” [presoner]
Poeta, cortesà i excel·lent music. Recursos trobadors, reciclava temes i formes segons combinatòries distintes a la tradició.
Títol modern “presoner” episodi real de la seva vida, Sforza fa presoner. El jopoètic amb moralitat enfront d'un mon desordenat, te caràcter persuasiu i pragmàtic.
Rima cadenoendecasilaba, agudes i greus. Tornada de 4 versos.

Ausiàs March 1400-1459
“Colgues les gents ab alegria festes”
Renova les formes d'expressió poètica. Recicla materials aliens per la poesia com classics llatins. Anàlisi de la passió amorosa i patologies. Conflictes entre el desig i moral, fa unarecerca de mitjans expressius personals.
Tema: l'enamorat, desesperat que es veu abocar a la mort (simbòlica) Mecanismes retòrics per moure la pietat de la dona.
Retòrica exagerada, hiperbòlica, construcció d'un jo poètic extern.

Joan Roís de Corella 1435-1497
“Balada de la garsa i l'esmerla”
Poesies líriques, prosa, lit. Religiosa. Proses temes d'Ovidi, ventrades en les catàstrofespsicològiques i morals que causen la passió, infelicitat d'amor. Estil elevat i retòric. Tema: mort per amor. 2 parts, 1ra introducció descriptiva i la balada.

Francesc Vicent Garcia 1579-1623
“A una ermosa dama de cabell negre...”
Rector de Vallfogona, màxim representant del barroc català. Conrea diversos generes poètics, usuals en aquesta època. Poesia moral, irònic quan tracta temes com la fortuna osatíric quan l'objectiu es la societat i els costums. Enginy retòric i lingüístic.
Per abordar un tema tan usual utilitza enginy i jocs retòrics. Retrat d'una dama que sigui discordant als canons de bellesa de l'època. Oposició cromàtica dels elements en joc, reciclats com a metàfora de la passió amorosa que corprèn l'enamorat.
Sonet clàssic de versos decasíl·labs de rima femenina....