Antologia poetica catalana

INTRODUCCIÓ 
  
Vicent  Andrés  Estellés  és un  poeta  de  la  postguerra,  tot  i  que  durant la  guerra ja escrivia 
peces de combat i llegia molta poesia, tant en català com en castellà. 
Neix  a  Burjassot  (País  Valencià), l’any  1924,  a  una  família  humil i treballadora de forners, 
aprenent aquest ofici (i també en va aprendre d’altres com el de mecanògraf). 
Quan  li publiquen  el  primer  article  al  diari,  comença  a  estudiar  Periodisme  i  a  partir  del 
1948  treballa al  diari ​
Las  Provincias,  ​
on  va arribar a ser redactor cap. És expulsat a 1978, 
en el mateix moment que rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 
Al 1953 publica el seu primer llibre de poesia: ​
Ciutat a cau d’orella​
. 

Al  1955  es   casa  amb  Isabel,  de  qui  parlarà als  seus  poemes  (​
el  desè  llibre,  'Sonata 
d'Isabel',  en  homenatge  a la seva muller)​
, com a “​
Els amants​
”, que pertany al ​
Llibre de les 

meravelles​
.  El  llibre  té  forma  de  crònica  discontinua  de  la  dura  vida  de  postguerra 
valenciana. 

Tot  i  que  la  postguerra  fou  una  època  dura  i   amarga,   “​
Els  amants” reflexa el  vitalisme i 
l’alegria  de  viure del  autor  i  fa  incís  en  la  temàtica  del  sexe,  un  dels  temes principals que 
esclata desvergonyidament. 
En  resum,  tracta  de  l’amor  lliure  i  plena  de  dos  amants  al  llarg  de  temps,  així  com  de  la 
seva evolució que ens mostra que tot i el canvi d’edat, la passió segueix viva. 
 

 

 

 
CONTINGUT 
  
El  poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La 
carn vol la carn.  ​
Ja aquí podem reconèixer la gran influència de March en Estellés. 

L’obra  tracta  un  tema  clàssic  de  la  literatura  universal:  compara  l'amor  espiritual  i  l'amor 
carnal,  l’amor  carnal  que  ell  sent  i  descriu  en  els  seus  versos:  ​
El nostre amor és un amor 
brusc  i  salvatge,/  i  tenim  l'enyorança  amarga  de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i 
arraps. 
És   l’amor  real  i  carnal   el  que  dóna  vivacitat  al  poeta,  i   la  que  ens  transmet  en  aquests 
versos. 
  
Ens crida l’atenció el primer vers i l'últim, que estan separats del cos del poema. 
Revelen una afirmació hiperbòlica, intrigant, que sorprèn per la seva precisió: 
«​
No hi havia​
» es refereix a un moment en el temps (postguerra) 
«​a València​
» a un lloc 

«​
dos   amants  com  nosaltres​
»  a una  parella  concreta  (podem  suposar  que  es  tracta  d'ell  i 
de la seva dona) 
  
És  a dir, el primer vers subratlla el caràcter únic, irrepetible d’aquest amor. Que és diferent 
a  l’amor  tradicional  i  espiritual  d’autors  com  Petrarca,  Bécquer,   Riba  i  López­Picó,  com 
anirà esmentant en versos com: (i que ens perdone el cast senyor López­Picó) 
Ignorem  el  Petrarca  i  ignorem  moltes  coses./Les  Estances  de  Riba  i  les   Rimas  de 
Bécquer. 
  
Ja  en  els primers versos, ens adonem que ho narra des un present en que la joventut dels  
dos  amants  ha  quedat  enrere.  L'autor recorda els moments passats, i els compara amb la 
vida  quotidiana  actual amb la seva dona: ​
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba./Han 
passat anys, molt anys; han passat moltes coses. 
  
Més  endavant,  ens  explica  amb  aquests  versos  que  tot  i  que  els  dies  de  joventut  han 
quedat  enrere,  la  passió  segueix  viva,  i  que  no  poden  evitar  estimar­se  com  s'estimen, 
encara que no estigui ben vist a la seva edat. 
Es  desperta,  de  sobte, com  un vell  huracà,  /  i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens 
empeny. 
Després, tombats en terra de qualsevol manera, / comprenem que som bàrbars, i que això 
no deu ser / que no estem en l'edat, i tot això i allò. 
  

 
La carn vol carn​
 (Ausiàs March) 
  

No hi havia a València dos amants com nosaltres. 
 
Feroçment ens amàvem del ​
matí a la nit. 
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. ...