Antologia Poetica Marius Torres

ANTOLOGIA POÈTICA DE MÀRIUS TORRES




[pic]




















PRESÈNCIA

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
Enmesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir elsulls.

Màrius Torres



· Comentari de text

Contextualització

. De les flors del mal (1857) endavant, formació (Baudelaire), consolidació (Verlaine, Mallarmé, Rimbaud) i, finalment, instauració com a escola poètica finisecular (1886) del simbolisme.

. Segons l’idealisme simbolista, la realitat sensible esdevé el correlat objectiu de l’immaterial, anímic o metafísic: les entitatsfísiques articulen una codificació metafòrica d’una veritat bé interior, personal, bé ontològica, universal, que i cristal·litza en un llenguatge xifrat.

. El simbolisme es defineix com un art evocatiu: les regions profundes, intangibles, que pretén sondejar només resulten accessibles per les ressonàncies intuïtives, per les sensacions emotives que el símbol extern desvetlli en nosaltres.

.Literatura indirecta: suggerir i no pas dir. Utilitza la connotació, el misteri, l’aproximació als estats d’ànim.

.Antídot contra l’imperi de l’escriptura realista-naturalista. Hi oposa un cert retorn a la genètica romàntica amb la reivindicació de la perfecció formal.

. Evolució del simbolisme en una doble línia temàtica: el simbolisme humà, si es focalitza l’interès en l’emotivitat i lareflexió particular del jo líric i el simbolisme transcendent en cas de literaturitzar al·legòricament l’Absolut.

. També bifurcació tècnica: línia intel·lectualitzada i classicista i orientació experimental.

. Fecunditat de motlle simbolista dins l’escriptura occidental. Es perllonga en una sòlida tradició postsimbolista.

.Màrius Torres s’enquadra cronològicament dins la Generació del 36. Espersonalitza com un postsimbolista transcendent, d’estètica culturista, influït pels models simbolistes primigenis, sobretot Baudelaire.

Aquest poema de Torres està compost per quatre estrofes de quatre versos cadascuna.
És un poema dedicat a la seva mare, al record de la mare entrant cada vespre a l'habitació per desitjar-los bona nit.
En aquest poema Màrius Torres recorda la seva mare mortaquan ell era petit, són els records de la infantesa, del paradís perdut, en el qual recrea la presència de la mare. No és un record dolorós sinó melancòlic, d'enyor cap a algú molt important i estimat, la mare.
«Presència» està basat en l'evocació, en fer present un record passat feliç. Quan el jo líric tanca els ulls -com en el poema «En el silenci obscur d'unes parpelles closes ... >>- torna asentir gairebé físicament la presència de la persona estimada que, des de la llunyania, es va apropant, fins a tocar. Però s'esvaeix en obrir els ulls.

La temàtica d’aquesta composició de Torres és el platonisme sentimental.
“Presència” és un sonet ( tres quartets i un apariat) amb rima assonant.






























“Tot és lluny, en la nit...”

Totés lluny, en la nit. I la distància
pesa, en la fosca, com l'ala d'un ocell mort.
Vanament Recança i Record
s'eleven. L'univers, en vàcua ressonància,
els torna, onda per onda, al mateix port.


És que és buit l'infinit, i tu que enyores
tantes coses, cor meu, que no respon ningú,
¿solament t'enyores a tu?
Tot és perdut com un passat. Sols el que fores
dura, dins teu, ben amagat i nu....