Antologia poètica de Josep Carner
Páginas: 6 (1451 palabras)
Publicado: 17 de agosto de 2013
Antologia poètica de Josep Carner
AHIR
Una senyora gran amb arrugues recorda el passat tot mirant per la finestra. Rememora el seu primer amor amb un veí que la venia a buscar cada dia per anar a l’escola. Ell va morir, però encara el pot recordar vivament. I tot i que l’estimava no li va dir mai. cadascú va viure la seva vida.
Té una estructura lineal, ja que comença igual que acaba, alcostat de la finestra.
És de la etapa de formació, quan comença a escriure de molt jove, del 1904, és el primer recull del llibre de poemes del “Llibre dels poetes”, que conté escrits del 1902. A l’obra apareixen característiques del modernisme i s’hi insinuen noves propostes, amb una temàtica que majoritàriament gira entorn el món adolescent.
El tema principal és la joventut.Vocabulari:
Ruda: planta d’olor forta amb finalitats medicinals i màgiques.
Reconfegir: Tornar a refer alguna cosa.
Estructura del poema:
La mètrica d’aquest poema és de cinc estrofes i cada una té quatre versos. És d’art menor en tot el poema (5 síl·labes); té rima consonat i assonant (abcb – dbcb – ebab – fbgb – hbab), es pot veure que a cada estrofa els versos 2 i 4 són iguals.
Defigures retòriques hi ha un paral·lelisme en el primer i segon vers de la primera estrofa i el tercer i quart vers de la cinquena estrofa (Menta, farigola, ruda i romaní), una enumeració en els mateixos versos i estrofes que el paral·lelisme (Menta, farigola, ruda i romaní) i una comparació en el tercer i quart vers de la primera estrofa (Una vella, vella com un pergamí), que amb aquesta comparacióens vol comparar l’edat de la senyora amb els anys que existeix el pergamí.
El tòpic literari que apareix en aquest poema és el tempus fugit, que el temps passa irremeiablement. Ens parla de la vida i del pas del temps.
El significat de “Menta, farigola, ruda i romaní ” és que aquestes herbes aromàtiques li recordar el seu passat, són l’element que la transporten a recordar el seu antic amor.LA POMA ESCOLLIDA
Una parella gran, Alidé i en Lamon. Parlen mentre estan al llit. L’Alidé plora i es queixa de la seva situació actual: ara són vells, es cansa, i enveja les joves (nores) i el néts la veuen fràgil.
No entén com el temps passa tan ràpid, sense adonar-se’n, sent enyorança. El cos li tremola i la memòria li falla. En Lamon sent que li costa moure’s i cada vegada veupitjor, però tot i això estima a l’Alidé com el primer dia i troba bellesa en ella.
Es lamenta que la gent jove no els compren del tot i són durs, els criden, potser perquè no senten bé i els parlen amb males paraules. I ells es veuen a prop de la mort i tenen por. Però Lamon insisteix en que no importa fer-se vell si segueixen estant junts i s’estimen com abans.
És del llibre del fruitssaborosos, de l’any 1906, pertanyent a la seva etapa noucentista. Com el seu nom indica, entra en el noucentisme. A més, aquesta obra comença la seva consagració com a príncep dels poetes.
En el llibre al qual pertany aquest poema, es fa una comparació en cada poema: una fruita amb una etapa de la vida. En aquest és la poma, que pertany a la tardor, és a dir, parlaríem de la vellesa. En Lamon diu quela seva dona és la poma escollida: la persona amb la que ell va decidir casar-se i viure la seva vida. No li importa fer-se vell si ella està al seu costat i està satisfet amb la tria que va fer fa anys.
El poema fa un recompte de totes les afeccions que comporta fer-se vell. El tema principal és el pas del temps i el poc que falta perquè arribi la mort, com a tòpics, el tempus fugit i elmemento mori, aquest últim al vers dos de l’estrofa cinc, que parla de la mort.
Vocabulari:
Péixer: donar d’aliment algú (nen, persona gran,...).
Balbs: que executa amb dificultat els moviments, en el poema; que li costa caminar.
Anàlisi formal:
La mètrica del poema és de cinc estrofes i cada estrofa té quatre versos. És d’art major (entre 12 – 13 síl·labes) ,consonat i encadenada en...
AHIR
Una senyora gran amb arrugues recorda el passat tot mirant per la finestra. Rememora el seu primer amor amb un veí que la venia a buscar cada dia per anar a l’escola. Ell va morir, però encara el pot recordar vivament. I tot i que l’estimava no li va dir mai. cadascú va viure la seva vida.
Té una estructura lineal, ja que comença igual que acaba, alcostat de la finestra.
És de la etapa de formació, quan comença a escriure de molt jove, del 1904, és el primer recull del llibre de poemes del “Llibre dels poetes”, que conté escrits del 1902. A l’obra apareixen característiques del modernisme i s’hi insinuen noves propostes, amb una temàtica que majoritàriament gira entorn el món adolescent.
El tema principal és la joventut.Vocabulari:
Ruda: planta d’olor forta amb finalitats medicinals i màgiques.
Reconfegir: Tornar a refer alguna cosa.
Estructura del poema:
La mètrica d’aquest poema és de cinc estrofes i cada una té quatre versos. És d’art menor en tot el poema (5 síl·labes); té rima consonat i assonant (abcb – dbcb – ebab – fbgb – hbab), es pot veure que a cada estrofa els versos 2 i 4 són iguals.
Defigures retòriques hi ha un paral·lelisme en el primer i segon vers de la primera estrofa i el tercer i quart vers de la cinquena estrofa (Menta, farigola, ruda i romaní), una enumeració en els mateixos versos i estrofes que el paral·lelisme (Menta, farigola, ruda i romaní) i una comparació en el tercer i quart vers de la primera estrofa (Una vella, vella com un pergamí), que amb aquesta comparacióens vol comparar l’edat de la senyora amb els anys que existeix el pergamí.
El tòpic literari que apareix en aquest poema és el tempus fugit, que el temps passa irremeiablement. Ens parla de la vida i del pas del temps.
El significat de “Menta, farigola, ruda i romaní ” és que aquestes herbes aromàtiques li recordar el seu passat, són l’element que la transporten a recordar el seu antic amor.LA POMA ESCOLLIDA
Una parella gran, Alidé i en Lamon. Parlen mentre estan al llit. L’Alidé plora i es queixa de la seva situació actual: ara són vells, es cansa, i enveja les joves (nores) i el néts la veuen fràgil.
No entén com el temps passa tan ràpid, sense adonar-se’n, sent enyorança. El cos li tremola i la memòria li falla. En Lamon sent que li costa moure’s i cada vegada veupitjor, però tot i això estima a l’Alidé com el primer dia i troba bellesa en ella.
Es lamenta que la gent jove no els compren del tot i són durs, els criden, potser perquè no senten bé i els parlen amb males paraules. I ells es veuen a prop de la mort i tenen por. Però Lamon insisteix en que no importa fer-se vell si segueixen estant junts i s’estimen com abans.
És del llibre del fruitssaborosos, de l’any 1906, pertanyent a la seva etapa noucentista. Com el seu nom indica, entra en el noucentisme. A més, aquesta obra comença la seva consagració com a príncep dels poetes.
En el llibre al qual pertany aquest poema, es fa una comparació en cada poema: una fruita amb una etapa de la vida. En aquest és la poma, que pertany a la tardor, és a dir, parlaríem de la vellesa. En Lamon diu quela seva dona és la poma escollida: la persona amb la que ell va decidir casar-se i viure la seva vida. No li importa fer-se vell si ella està al seu costat i està satisfet amb la tria que va fer fa anys.
El poema fa un recompte de totes les afeccions que comporta fer-se vell. El tema principal és el pas del temps i el poc que falta perquè arribi la mort, com a tòpics, el tempus fugit i elmemento mori, aquest últim al vers dos de l’estrofa cinc, que parla de la mort.
Vocabulari:
Péixer: donar d’aliment algú (nen, persona gran,...).
Balbs: que executa amb dificultat els moviments, en el poema; que li costa caminar.
Anàlisi formal:
La mètrica del poema és de cinc estrofes i cada estrofa té quatre versos. És d’art major (entre 12 – 13 síl·labes) ,consonat i encadenada en...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.