Antoni López Llausàs

II. Antoni López Llausàs
Va néixer el 25 de gener de 1888 al segon pis d’una casa del carrer Nou de Sant Francesc, 32. Fou el primer de cinc germans i una germana: Joan, Josep, Guillem, Rafel i Carme.Va cursar estudis primaris al col·legi “Políglota”, de gran fama en aquells temps, i el batxillerat a l’Institut de la ciutat. Féu estudis (inacabats) d’enginyeria i d’advocat (aquests últimscomplets)
En morir el seu avi, Innocenci López Bernagossi, el seu para, Antoni López Benturas, es va fer càrrec de la Llibreria Espanyola i dels seus negocis d’editor, i va educar els seus sis fills –quasi tots vinculats després a negocis relacionats amb llibres, diaris i editorials-, en un ambient de severitat, tot donant-los, això sí, l’exemple d’un home molt treballador.Antoni López Llausàss’ocupava de molts aspectes del negoci que va deixar l’avi, encara que el caràcter absorbent i autoritari del seu pare feia difícil que la seva actuació donés com a resultat que els setmanaris apareguessin amb característiques diferents de les tradicionals imposades per l’avi Innocenci i pel pare, Antoni.
Les diferències de pensament de pare i fill es produïen sempre que aquest volia introduir algunamodificació o canvi en la manera de portar el negoci; sempre topaven amb la mateixa frase: “Si tota la vida ho hem fet així, per què vols canviar-ho?”, deia el pare. “Justament per aquesta raó”, era la resposta del fill, “si tota la vida venim fent-ho igual, ja és hora de fer-ho diferent”. Però el fet és que no s’acabaven d’entendre i que van arribar, més tard, a la dolorosa separació.
En aquellmoment A. López Benturas estava sota la impressió que, amb la guerra europea (1914-1918), tots els negocis anirien de mal en pitjor, la qual cosa no era del tot exacta ja que aquella guerra va portar un període de prosperitat, sobre tot a Catalunya. López Llausàs, però, va aconseguir ocupar-se íntegrament i sense intervenció paterna, d’alguns números monogràfics de L’Esquella de la Torratxa, comara el dedicat a La Mandra, el 1909, dibuixat en la seva totalitat per “Apa”, i que fou molt elogiat i comentat anys més tard pel setmanari Destino.Dedicat a un treball que li agradava, els seus estudis d’advocat no prosperaven. Era difícil de compaginar les dues coses, encara que estudiar li agradava molt. En aquella època hi havia dues universitats famoses per la seva benevolència amb elsalumnes; eren a Múrcia i a Granada. L’Antoni va demanar al seu pare matricular-se a la de Granada i en dues convocatòries va aprovar disset assignatures de la carrera d’advocat.
Més endavant va conèixer la que després seria la seva esposa, M Teresa Llovet, escriptora, companya inseparable de la seva llarga vida, a la qual estimava moltíssim per la paciència i comprensió que va tenir envers ell, quetenia un caràcter molt fort, i pel coratge que va demostrar en els moments difícils de les seves vides.Durant una temporada va aconseguir compaginar el seu treball, el festeig, una vida social intensa, que li agradava, i la pràctica dels seus esports predilectes: el patinatge i la pilota basca. Entre els joves de la penya de l’Ateneu ja destacava López Llausàs, que encara havia de ser el gran editori afortunat de tantes empreses.Aquesta vida tan intensa l’obligava a retirar-se a altes hores de la nit i anava tan cansat que passava algunes estones dormint sobre una taula dura (on es feien els paquets de revistes i llibres), situada al soterrani de la llibreria del seu pare, la Llibreria Espanyola. Va tenir una gran amistat amb Josep M. de Sagarra, va ser editor seu i gran company de sopars ixeflis.Més endavant, el propòsit de casar-se M. Teresa Llovet va ser ben acollit pel seu pare, però aquest li va dir que no podia donar-li tot el que necessitaria per posar casa pròpia, o sigui, que podien conviure amb ells, amb els pares, al seu enorme pis del carrer d’Escudellers. A A. López Llausàs no li agradaven aquests plans i va dir al seu pare que ja es buscaria els mitjans per trobar...